Manual de conversa

ca Al camp   »   ky Табиятта

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [жыйырма алты]

26 [jıyırma altı]

Табиятта

[Tabiyatta]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Veus allà la torre? Т--и мунара-ы көрү- жа-ас-ң--? Т___ м_______ к____ ж_________ Т-г- м-н-р-н- к-р-п ж-т-с-ң-ы- ------------------------------ Тиги мунараны көрүп жатасыңбы? 0
T-gi ---a--nı-körüp -at-s--b-? T___ m_______ k____ j_________ T-g- m-n-r-n- k-r-p j-t-s-ŋ-ı- ------------------------------ Tigi munaranı körüp jatasıŋbı?
Veus allà la muntanya? Ош---ж-р-ег--т-о-у--өрүп -----ыңб-? О___ ж______ т____ к____ ж_________ О-о- ж-р-е-и т-о-у к-р-п ж-т-с-ң-ы- ----------------------------------- Ошол жердеги тоону көрүп жатасыңбы? 0
Oş-l---rdeg- --o----ör-p ja-asıŋbı? O___ j______ t____ k____ j_________ O-o- j-r-e-i t-o-u k-r-p j-t-s-ŋ-ı- ----------------------------------- Oşol jerdegi toonu körüp jatasıŋbı?
Veus allà el poble? Тиги--жак---- --ы-ды --р-- ------ңбы? Т____ ж______ а_____ к____ ж_________ Т-г-л ж-к-а-ы а-ы-д- к-р-п ж-т-с-ң-ы- ------------------------------------- Тигил жактагы айылды көрүп жатасыңбы? 0
T-gil j-k---- -yıl-ı kör-- --t----bı? T____ j______ a_____ k____ j_________ T-g-l j-k-a-ı a-ı-d- k-r-p j-t-s-ŋ-ı- ------------------------------------- Tigil jaktagı ayıldı körüp jatasıŋbı?
Veus allà el riu? Тиг-л -акта-- д-р-я-- көрү- --т---ң--? Т____ ж______ д______ к____ ж_________ Т-г-л ж-к-а-ы д-р-я-ы к-р-п ж-т-с-ң-ы- -------------------------------------- Тигил жактагы дарыяны көрүп жатасыңбы? 0
T-gi---a-ta---d---yan- --r-- -a---ıŋbı? T____ j______ d_______ k____ j_________ T-g-l j-k-a-ı d-r-y-n- k-r-p j-t-s-ŋ-ı- --------------------------------------- Tigil jaktagı darıyanı körüp jatasıŋbı?
Veus allà el pont? Тиг---ж---а-ы к-пү-ө-----р-- -а----ңбы? Т____ ж______ к_______ к____ ж_________ Т-г-л ж-к-а-ы к-п-р-н- к-р-п ж-т-с-ң-ы- --------------------------------------- Тигил жактагы көпүрөнү көрүп жатасыңбы? 0
T--i- ja--a-- k--ürönü kö-ü--j-tas-ŋb-? T____ j______ k_______ k____ j_________ T-g-l j-k-a-ı k-p-r-n- k-r-p j-t-s-ŋ-ı- --------------------------------------- Tigil jaktagı köpürönü körüp jatasıŋbı?
Veus allà el llac? Ти--- --ктаг- к--д- көрү- ж--а--ңбы? Т____ ж______ к____ к____ ж_________ Т-г-л ж-к-а-ы к-л-ү к-р-п ж-т-с-ң-ы- ------------------------------------ Тигил жактагы көлдү көрүп жатасыңбы? 0
Ti-il-j-k--g- --ld---ör-- --t--ıŋb-? T____ j______ k____ k____ j_________ T-g-l j-k-a-ı k-l-ü k-r-p j-t-s-ŋ-ı- ------------------------------------ Tigil jaktagı köldü körüp jatasıŋbı?
M’agrada aquell ocell. Б-л -у- ма-а -аг---жагат- Б__ к__ м___ ж____ ж_____ Б-л к-ш м-г- ж-г-п ж-г-т- -------------------------- Бул куш мага жагып жагат. 0
Bu- -u---aga jag-p--a-a-. B__ k__ m___ j____ j_____ B-l k-ş m-g- j-g-p j-g-t- ------------------------- Bul kuş maga jagıp jagat.
M’agrada aquell arbre. Маг------д-ра--------жат-т. М___ б__ д____ ж____ ж_____ М-г- б-л д-р-к ж-г-п ж-т-т- --------------------------- Мага бул дарак жагып жатат. 0
Ma-a-b-l--a--- ja--p-jat--. M___ b__ d____ j____ j_____ M-g- b-l d-r-k j-g-p j-t-t- --------------------------- Maga bul darak jagıp jatat.
M’agrada aquesta pedra. М-г--б-- --- жа--п ---а-. М___ б__ т__ ж____ ж_____ М-г- б-л т-ш ж-г-п ж-т-т- ------------------------- Мага бул таш жагып жатат. 0
M-g---ul--a----g-p --t-t. M___ b__ t__ j____ j_____ M-g- b-l t-ş j-g-p j-t-t- ------------------------- Maga bul taş jagıp jatat.
M’agrada aquell parc. Бул--ер--г- п-рк-м--- жаг-п -ат--. Б__ ж______ п___ м___ ж____ ж_____ Б-л ж-р-е-и п-р- м-г- ж-г-п ж-т-т- ---------------------------------- Бул жердеги парк мага жагып жатат. 0
Bul-je--egi-park m-g- -agı- j---t. B__ j______ p___ m___ j____ j_____ B-l j-r-e-i p-r- m-g- j-g-p j-t-t- ---------------------------------- Bul jerdegi park maga jagıp jatat.
M’agrada aquell jardí. Б-л ----а-м--- -а-ып----а-. Б__ б____ м___ ж____ ж_____ Б-л б-к-а м-г- ж-г-п ж-г-т- --------------------------- Бул бакча мага жагып жагат. 0
B-l--ak---m--- -agıp --g-t. B__ b____ m___ j____ j_____ B-l b-k-a m-g- j-g-p j-g-t- --------------------------- Bul bakça maga jagıp jagat.
M’agrada aquesta flor. Ма-а---л ж-р-----г---ж---п -ат--. М___ б__ ж______ г__ ж____ ж_____ М-г- б-л ж-р-е-и г-л ж-г-п ж-т-т- --------------------------------- Мага бул жердеги гүл жагып жатат. 0
M-g- bul je----i--ül---gı- ja---. M___ b__ j______ g__ j____ j_____ M-g- b-l j-r-e-i g-l j-g-p j-t-t- --------------------------------- Maga bul jerdegi gül jagıp jatat.
Ho trobo bonic. М--ин ою-ч-, бул-к---. М____ о_____ б__ к____ М-н-н о-м-а- б-л к-о-. ---------------------- Менин оюмча, бул кооз. 0
M--in-oyumç------ --oz. M____ o______ b__ k____ M-n-n o-u-ç-, b-l k-o-. ----------------------- Menin oyumça, bul kooz.
Em sembla interessant. М-н м----к-----деп э-е-те-м. М__ м___ к____ д__ э________ М-н м-н- к-з-к д-п э-е-т-й-. ---------------------------- Мен муну кызык деп эсептейм. 0
M------u -ız-k--ep es-pte--. M__ m___ k____ d__ e________ M-n m-n- k-z-k d-p e-e-t-y-. ---------------------------- Men munu kızık dep esepteym.
Ho trobo meravellós. М-нин о-м------л--о---. М____ о_____ б__ с_____ М-н-н о-м-а- б-л с-н-н- ----------------------- Менин оюмча, бул сонун. 0
Meni- o--mç-, -u----n-n. M____ o______ b__ s_____ M-n-n o-u-ç-, b-l s-n-n- ------------------------ Menin oyumça, bul sonun.
Em sembla lleig. М------юм----б-л-ч-рки-. М____ о_____ б__ ч______ М-н-н о-м-а- б-л ч-р-и-. ------------------------ Менин оюмча, бул чиркин. 0
M-ni---yu---,-b-- ç-rki-. M____ o______ b__ ç______ M-n-n o-u-ç-, b-l ç-r-i-. ------------------------- Menin oyumça, bul çirkin.
Em sembla avorrit. М-----оюм--, -ул--ыз---ыз. М____ о_____ б__ к________ М-н-н о-м-а- б-л к-з-к-ы-. -------------------------- Менин оюмча, бул кызыксыз. 0
M--i--oy-mç-, --l kı-ı-sız. M____ o______ b__ k________ M-n-n o-u-ç-, b-l k-z-k-ı-. --------------------------- Menin oyumça, bul kızıksız.
Em sembla horrible. М---н-о-м-а,--ул ----уну---у. М____ о_____ б__ к___________ М-н-н о-м-а- б-л к-р-у-у-т-у- ----------------------------- Менин оюмча, бул коркунучтуу. 0
M---- ---mç---b-l kor---u-t-u. M____ o______ b__ k___________ M-n-n o-u-ç-, b-l k-r-u-u-t-u- ------------------------------ Menin oyumça, bul korkunuçtuu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.