Manual de conversa

ca Al camp   »   ku Li xwezayê

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ bîst û şeş]

Li xwezayê

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Veus allà la torre? Tu bar-----i--ir -i----? T_ b_____ l_ w__ d______ T- b-r-y- l- w-r d-b-n-? ------------------------ Tu barûya li wir dibînî? 0
Veus allà la muntanya? T--ç-ya-- -- -------î--? T_ ç_____ l_ w__ d______ T- ç-y-y- l- w-r d-b-n-? ------------------------ Tu çiyayê li wir dibînî? 0
Veus allà el poble? T---un----i wi--dibînî? T_ g____ l_ w__ d______ T- g-n-ê l- w-r d-b-n-? ----------------------- Tu gundê li wir dibînî? 0
Veus allà el riu? T- --mê-l- --r--i-î--? T_ ç___ l_ w__ d______ T- ç-m- l- w-r d-b-n-? ---------------------- Tu çemê li wir dibînî? 0
Veus allà el pont? T----p-ra--i -ir d-b--î? T_ r_____ l_ w__ d______ T- r-p-r- l- w-r d-b-n-? ------------------------ Tu rêpira li wir dibînî? 0
Veus allà el llac? T- -o-a li --- ---î--? T_ g___ l_ w__ d______ T- g-l- l- w-r d-b-n-? ---------------------- Tu gola li wir dibînî? 0
M’agrada aquell ocell. Ci-îk---i v---d--e-xwa---m--. C_____ l_ v__ d___ x____ m___ C-v-k- l- v-r d-ç- x-a-a m-n- ----------------------------- Civîka li vir diçe xwaşa min. 0
M’agrada aquell arbre. D-ra--i ---şi-a m----içe. D___ l_ x______ m__ d____ D-r- l- x-a-i-a m-n d-ç-. ------------------------- Dara li xwaşiya min diçe. 0
M’agrada aquesta pedra. K-v----li --- ---xw----- mi- di--. K_____ l_ v__ l_ x______ m__ d____ K-v-r- l- v-r l- x-e-i-a m-n d-ç-. ---------------------------------- Kevirê li vir li xweşiya min diçe. 0
M’agrada aquell parc. P-r-a-l----- l--xw---y- m-n-d-çe. P____ l_ w__ l_ x______ m__ d____ P-r-a l- w-r l- x-a-i-a m-n d-ç-. --------------------------------- Parqa li wir li xwaşiya min diçe. 0
M’agrada aquell jardí. B-x---- l---i- -i-------a --- di-e. B______ l_ w__ l_ x______ m__ d____ B-x-e-ê l- w-r l- x-a-i-a m-n d-ç-. ----------------------------------- Bexçeyê li wir li xwaşiya min diçe. 0
M’agrada aquesta flor. Ku-îl----- ----li -w--iya m-n---ç-. K______ l_ v__ l_ x______ m__ d____ K-l-l-a l- v-r l- x-e-i-a m-n d-ç-. ----------------------------------- Kulîlka li vir li xweşiya min diçe. 0
Ho trobo bonic. E- -î--we-ik d----i-. E_ v_ x_____ d_______ E- v- x-e-i- d-b-n-m- --------------------- Ez vî xweşik dibînim. 0
Em sembla interessant. Ez -î--c-b-di--n--. E_ v_ e___ d_______ E- v- e-ê- d-b-n-m- ------------------- Ez vî ecêb dibînim. 0
Ho trobo meravellós. E--vî -e-zîş-d-b--im. E_ v_ b_____ d_______ E- v- b-r-î- d-b-n-m- --------------------- Ez vî berzîş dibînim. 0
Em sembla lleig. Ez--- ki--t -i--n--. E_ v_ k____ d_______ E- v- k-r-t d-b-n-m- -------------------- Ez vî kirêt dibînim. 0
Em sembla avorrit. Ez--î ------- --b----. E_ v_ a______ d_______ E- v- a-i-k-r d-b-n-m- ---------------------- Ez vî acizker dibînim. 0
Em sembla horrible. Ez--- ti----- -ib-n--. E_ v_ t______ d_______ E- v- t-r-n-k d-b-n-m- ---------------------- Ez vî tirsnak dibînim. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.