Manual de conversa

ca Al camp   »   sk V prírode

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [dvadsaťšesť]

V prírode

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Veus allà la torre? V-díš-tamtú vež-? V____ t____ v____ V-d-š t-m-ú v-ž-? ----------------- Vidíš tamtú vežu? 0
Veus allà la muntanya? Vid-- t--ten-v-ch? V____ t_____ v____ V-d-š t-m-e- v-c-? ------------------ Vidíš tamten vrch? 0
Veus allà el poble? Vi----ta----dedi-u? V____ t____ d______ V-d-š t-m-ú d-d-n-? ------------------- Vidíš tamtú dedinu? 0
Veus allà el riu? Vi-----amtú-r-e--? V____ t____ r_____ V-d-š t-m-ú r-e-u- ------------------ Vidíš tamtú rieku? 0
Veus allà el pont? Vi-íš----t----ost? V____ t_____ m____ V-d-š t-m-e- m-s-? ------------------ Vidíš tamten most? 0
Veus allà el llac? V--í- t-m-- ja-ero? V____ t____ j______ V-d-š t-m-o j-z-r-? ------------------- Vidíš tamto jazero? 0
M’agrada aquell ocell. Tamten -t-- s-----p-č-. T_____ v___ s_ m_ p____ T-m-e- v-á- s- m- p-č-. ----------------------- Tamten vták sa mi páči. 0
M’agrada aquell arbre. Tam-e- st--- sa-mi-pá-i. T_____ s____ s_ m_ p____ T-m-e- s-r-m s- m- p-č-. ------------------------ Tamten strom sa mi páči. 0
M’agrada aquesta pedra. T---en -a--ň sa -i-pá-i. T_____ k____ s_ m_ p____ T-m-e- k-m-ň s- m- p-č-. ------------------------ Tamten kameň sa mi páči. 0
M’agrada aquell parc. T-m--n --rk-s-----p-či. T_____ p___ s_ m_ p____ T-m-e- p-r- s- m- p-č-. ----------------------- Tamten park sa mi páči. 0
M’agrada aquell jardí. T---- záh---- -- m- -áči. T____ z______ s_ m_ p____ T-m-á z-h-a-a s- m- p-č-. ------------------------- Tamtá záhrada sa mi páči. 0
M’agrada aquesta flor. Tamten k--t -a-mi---č-. T_____ k___ s_ m_ p____ T-m-e- k-e- s- m- p-č-. ----------------------- Tamten kvet sa mi páči. 0
Ho trobo bonic. Pá-- -a--- to. P___ s_ m_ t__ P-č- s- m- t-. -------------- Páči sa mi to. 0
Em sembla interessant. Je-----aujímav-. J_ t_ z_________ J- t- z-u-í-a-é- ---------------- Je to zaujímavé. 0
Ho trobo meravellós. J--t---á-herné. J_ t_ n________ J- t- n-d-e-n-. --------------- Je to nádherné. 0
Em sembla lleig. Je-t- -kare-é. J_ t_ š_______ J- t- š-a-e-é- -------------- Je to škaredé. 0
Em sembla avorrit. Je t--nu---. J_ t_ n_____ J- t- n-d-é- ------------ Je to nudné. 0
Em sembla horrible. J---- hro--é. J_ t_ h______ J- t- h-o-n-. ------------- Je to hrozné. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.