Manual de conversa

ca Al camp   »   fa ‫در طبیعت‬

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

‫26 [بیست و شش]‬

26 [bist-o-shesh]

‫در طبیعت‬

[dar tabi-at]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Veus allà la torre? ‫-ن-ب------آنج-----بین--‬ ‫__ ب__ ر_ آ___ م_______ ‫-ن ب-ج ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ ------------------------- ‫آن برج را آنجا می‌بینی؟‬ 0
ân ---j -â -njâ-mi-i-i? â_ b___ r_ â___ m______ â- b-r- r- â-j- m-b-n-? ----------------------- ân borj râ ânjâ mibini?
Veus allà la muntanya? ‫آ- ک-ه--ا آ-جا -----ن--‬ ‫__ ک__ ر_ آ___ م_______ ‫-ن ک-ه ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ ------------------------- ‫آن کوه را آنجا می‌بینی؟‬ 0
ân--u- -â â-j--mi-in-? â_ k__ r_ â___ m______ â- k-h r- â-j- m-b-n-? ---------------------- ân kuh râ ânjâ mibini?
Veus allà el poble? ‫آن---کده را -نج-----بینی؟‬ ‫__ د____ ر_ آ___ م_______ ‫-ن د-ک-ه ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ --------------------------- ‫آن دهکده را آنجا می‌بینی؟‬ 0
ân deh---d--r- -njâ mi-i--? â_ d_______ r_ â___ m______ â- d-h-k-d- r- â-j- m-b-n-? --------------------------- ân deh-kade râ ânjâ mibini?
Veus allà el riu? ‫آن -و-خا----- -ن-- م--بی---‬ ‫__ ر______ ر_ آ___ م_______ ‫-ن ر-د-ا-ه ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ ----------------------------- ‫آن رودخانه را آنجا می‌بینی؟‬ 0
ân --d-khân--r- â--â mi-i--? â_ r________ r_ â___ m______ â- r-d-k-â-e r- â-j- m-b-n-? ---------------------------- ân rud-khâne râ ânjâ mibini?
Veus allà el pont? ‫آن--ل ر- آ-----ی‌-ی--؟‬ ‫__ پ_ ر_ آ___ م_______ ‫-ن پ- ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ ------------------------ ‫آن پل را آنجا می‌بینی؟‬ 0
ân--ol-r- ânjâ m-bi-i? â_ p__ r_ â___ m______ â- p-l r- â-j- m-b-n-? ---------------------- ân pol râ ânjâ mibini?
Veus allà el llac? ‫آ--در-ا-ه -- -ن---م-‌--نی؟‬ ‫__ د_____ ر_ آ___ م_______ ‫-ن د-ی-چ- ر- آ-ج- م-‌-ی-ی-‬ ---------------------------- ‫آن دریاچه را آنجا می‌بینی؟‬ 0
â--d-----che-râ â-jâ -----i? â_ d________ r_ â___ m______ â- d-r-â-c-e r- â-j- m-b-n-? ---------------------------- ân daryâ-che râ ânjâ mibini?
M’agrada aquell ocell. ‫م- ا---- پرنده--و----ی‌آ-د.‬ ‫__ ا_ آ_ پ____ خ___ م______ ‫-ن ا- آ- پ-ن-ه خ-ش- م-‌-ی-.- ----------------------------- ‫من از آن پرنده خوشم می‌آید.‬ 0
m---a- -- -aran-- kho-ham-m--â--d. m__ a_ â_ p______ k______ m_______ m-n a- â- p-r-n-e k-o-h-m m---y-d- ---------------------------------- man az ân parande khosham mi-âyad.
M’agrada aquell arbre. ‫---آن --خت خ-----ی‌-ی-.‬ ‫__ آ_ د___ خ___ م______ ‫-ز آ- د-خ- خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------- ‫از آن درخت خوشم می‌آید.‬ 0
a- -n -e-a-ht -ho-h---mi-----. a_ â_ d______ k______ m_______ a- â- d-r-k-t k-o-h-m m---y-d- ------------------------------ az ân derakht khosham mi-âyad.
M’agrada aquesta pedra. ‫ا- ا-ن سنگ--و-م-----ید.‬ ‫__ ا__ س__ خ___ م______ ‫-ز ا-ن س-گ خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------- ‫از این سنگ خوشم می‌آید.‬ 0
a- i--s-n--kh----- ---âyad. a_ i_ s___ k______ m_______ a- i- s-n- k-o-h-m m---y-d- --------------------------- az in sang khosham mi-âyad.
M’agrada aquell parc. ‫از -ن -ا---خوشم--ی--ید-‬ ‫__ آ_ پ___ خ___ م______ ‫-ز آ- پ-ر- خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------- ‫از آن پارک خوشم می‌آید.‬ 0
a--ân ---- ----h-m m---ya-. a_ â_ p___ k______ m_______ a- â- p-r- k-o-h-m m---y-d- --------------------------- az ân pârk khosham mi-âyad.
M’agrada aquell jardí. ‫از -ن-با--خو-- -ی---د.‬ ‫__ آ_ ب__ خ___ م______ ‫-ز آ- ب-غ خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------ ‫از آن باغ خوشم می‌آید.‬ 0
a- -n -âgh-kho-h-m mi-â---. a_ â_ b___ k______ m_______ a- â- b-g- k-o-h-m m---y-d- --------------------------- az ân bâgh khosham mi-âyad.
M’agrada aquesta flor. ‫ا- ا-- -ل خ-شم-م-‌آید-‬ ‫__ ا__ گ_ خ___ م______ ‫-ز ا-ن گ- خ-ش- م-‌-ی-.- ------------------------ ‫از این گل خوشم می‌آید.‬ 0
az-i--g-l-k--s-am mi-ây-d. a_ i_ g__ k______ m_______ a- i- g-l k-o-h-m m---y-d- -------------------------- az in gol khosham mi-âyad.
Ho trobo bonic. ‫به---ر-م---ن ز--است-‬ ‫__ ن__ م_ آ_ ز_______ ‫-ه ن-ر م- آ- ز-ب-س-.- ---------------------- ‫به نظر من آن زیباست.‬ 0
b--naz--e --- -n-z-bâ-t. b_ n_____ m__ â_ z______ b- n-z-r- m-n â- z-b-s-. ------------------------ be nazare man ân zibâst.
Em sembla interessant. ‫به-----م-------ل---س-.‬ ‫__ ن__ م_ آ_ ج___ ا____ ‫-ه ن-ر م- آ- ج-ل- ا-ت-‬ ------------------------ ‫به نظر من آن جالب است.‬ 0
b--naz-re-----â----le--a-t. b_ n_____ m__ â_ j____ a___ b- n-z-r- m-n â- j-l-b a-t- --------------------------- be nazare man ân jâleb ast.
Ho trobo meravellós. ‫-- --- -- آن-بس--- ز-ب-ست-‬ ‫__ ن__ م_ آ_ ب____ ز_______ ‫-ه ن-ر م- آ- ب-ی-ر ز-ب-س-.- ---------------------------- ‫به نظر من آن بسیار زیباست.‬ 0
b---az--- m---â---es-yâ-----âs-. b_ n_____ m__ â_ b______ z______ b- n-z-r- m-n â- b-s-y-r z-b-s-. -------------------------------- be nazare man ân bes-yâr zibâst.
Em sembla lleig. ‫---نظر----آن-زشت-است.‬ ‫__ ن__ م_ آ_ ز__ ا____ ‫-ه ن-ر م- آ- ز-ت ا-ت-‬ ----------------------- ‫به نظر من آن زشت است.‬ 0
b- -a-a-e--an-ân z-s-t-as-. b_ n_____ m__ â_ z____ a___ b- n-z-r- m-n â- z-s-t a-t- --------------------------- be nazare man ân zesht ast.
Em sembla avorrit. ‫-- نظر -------کننده---ت.‬ ‫__ ن__ م_ ک__ ک____ ا____ ‫-ه ن-ر م- ک-ل ک-ن-ه ا-ت-‬ -------------------------- ‫به نظر من کسل کننده است.‬ 0
be--aza-- m-n -- --s-- k--ande -s-. b_ n_____ m__ â_ k____ k______ a___ b- n-z-r- m-n â- k-s-l k-n-n-e a-t- ----------------------------------- be nazare man ân kesel konande ast.
Em sembla horrible. ‫-- ن-ر-م--------ک-ا-ت-‬ ‫__ ن__ م_ و______ ا____ ‫-ه ن-ر م- و-ش-ن-ک ا-ت-‬ ------------------------ ‫به نظر من وحشتناک است.‬ 0
b- -a--re m-n--n v-h---a-nâ- ---. b_ n_____ m__ â_ v__________ a___ b- n-z-r- m-n â- v-h-s-a-n-k a-t- --------------------------------- be nazare man ân vah-shatnâk ast.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.