Manual de conversa

ca Al camp   »   hy բնության գրկում

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [քսանվեց]

26 [k’sanvets’]

բնության գրկում

[bnut’yan grkum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Veus allà la torre? Տե-ն--՞---ս այն-եղ --- -շ-ա-ակ-: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ ա________ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն ա-տ-ր-կ-: -------------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն աշտարակը: 0
T--n-՞m-yes a----g----- a--ta-a-y T______ y__ a______ a__ a________ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n a-h-a-a-y --------------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn ashtaraky
Veus allà la muntanya? Տ--ն---- ե- ա-նտեղ-ա-ն -ար-: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ ս____ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն ս-ր-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն սարը: 0
T-s---- yes-a-n--g- a-n-s--y T______ y__ a______ a__ s___ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n s-r- ---------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn sary
Veus allà el poble? Տեսն-ւ----ս ---տ-ղ-----գ-ո--ը: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ գ______ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն գ-ո-ղ-: ------------------------------ Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն գյուղը: 0
Tesnu՞--y-s-a--t-g----- g--g-y T______ y__ a______ a__ g_____ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n g-u-h- ------------------------------ Tesnu՞m yes ayntegh ayn gyughy
Veus allà el riu? Տե-ն---մ-ես---ն--ղ-ա---գետը: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ գ____ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն գ-տ-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն գետը: 0
T---u-- -e--a-nteg- -yn-gety T______ y__ a______ a__ g___ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n g-t- ---------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn gety
Veus allà el pont? Տ--ն-ւ-մ-ե--ա----ղ-այ- --մո-ր-ը: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ կ________ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն կ-մ-ւ-ջ-: -------------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն կամուրջը: 0
T--n-՞m y-----n--gh ayn k---rjy T______ y__ a______ a__ k______ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n k-m-r-y ------------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn kamurjy
Veus allà el llac? Տ-սն---- ե- ա-ն-ե----- --ճ-: Տ_______ ե_ ա_____ ա__ լ____ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն լ-ճ-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն լիճը: 0
T-s--՞- -es---nte-h---- -i--y T______ y__ a______ a__ l____ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n l-c-y ----------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn lichy
M’agrada aquell ocell. Այս-----ւ-ն--ն- դո-ր --գալիս: Ա__ թ______ ի__ դ___ է գ_____ Ա-ս թ-չ-ւ-ն ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ----------------------------- Այս թռչունն ինձ դուր է գալիս: 0
Ays t’-rch’-nn------d-r-e-ga-is A__ t_________ i___ d__ e g____ A-s t-r-c-’-n- i-d- d-r e g-l-s ------------------------------- Ays t’rrch’unn indz dur e galis
M’agrada aquell arbre. Ա----առ--ի-ձ --ւ- - --լի-: Ա__ ծ___ ի__ դ___ է գ_____ Ա-ն ծ-ռ- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- -------------------------- Այն ծառն ինձ դուր է գալիս: 0
A-- ---rr- i-dz dur-e-ga-is A__ t_____ i___ d__ e g____ A-n t-a-r- i-d- d-r e g-l-s --------------------------- Ayn tsarrn indz dur e galis
M’agrada aquesta pedra. Ա-- ------յստե--ի-ձ--ու- է-գ-լիս: Ա__ ք___ ա_____ ի__ դ___ է գ_____ Ա-ս ք-ր- ա-ս-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- --------------------------------- Այս քարն այստեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ay--k’-r---ys-e------z d-r-- --l-s A__ k____ a______ i___ d__ e g____ A-s k-a-n a-s-e-h i-d- d-r e g-l-s ---------------------------------- Ays k’arn aystegh indz dur e galis
M’agrada aquell parc. Այդ--յ--- այ--ե- -նձ-դ-ւ--է-գալ-ս: Ա__ ա____ ա_____ ի__ դ___ է գ_____ Ա-դ ա-գ-ն ա-ն-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ---------------------------------- Այդ այգին այնտեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ayd-a------yn-e-- -nd--dur----a--s A__ a____ a______ i___ d__ e g____ A-d a-g-n a-n-e-h i-d- d-r e g-l-s ---------------------------------- Ayd aygin ayntegh indz dur e galis
M’agrada aquell jardí. Այ- պ-րտ----ա-նտե----ձ-դ-ւ- է --լիս: Ա__ պ______ ա_____ ի__ դ___ է գ_____ Ա-դ պ-ր-ե-ն ա-ն-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ------------------------------------ Այդ պարտեզն այնտեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ay--p-rt-z- -yn-egh-in-z--ur - -alis A__ p______ a______ i___ d__ e g____ A-d p-r-e-n a-n-e-h i-d- d-r e g-l-s ------------------------------------ Ayd partezn ayntegh indz dur e galis
M’agrada aquesta flor. Այ- ծաղ-կ----ստ----նձ--ու--է-գ-լ-ս: Ա__ ծ_____ ա_____ ի__ դ___ է գ_____ Ա-ս ծ-ղ-կ- ա-ս-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ----------------------------------- Այս ծաղիկն այստեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ay- t--gh--n ays-eg--i--z dur-e -alis A__ t_______ a______ i___ d__ e g____ A-s t-a-h-k- a-s-e-h i-d- d-r e g-l-s ------------------------------------- Ays tsaghikn aystegh indz dur e galis
Ho trobo bonic. Ես դ--ս--ու- եմ ---ար---: Ե_ դ_ ս_____ ե_ հ________ Ե- դ- ս-ր-ւ- ե- հ-մ-ր-ւ-: ------------------------- Ես դա սիրուն եմ համարում: 0
Ye--d--si-un-ye--h-marum Y__ d_ s____ y__ h______ Y-s d- s-r-n y-m h-m-r-m ------------------------ Yes da sirun yem hamarum
Em sembla interessant. Ես--- -ե-աքրք-- -մ -ամա----: Ե_ դ_ հ________ ե_ հ________ Ե- դ- հ-տ-ք-ք-ր ե- հ-մ-ր-ւ-: ---------------------------- Ես դա հետաքրքիր եմ համարում: 0
Y-s d-------’--’-r--e- -amarum Y__ d_ h__________ y__ h______ Y-s d- h-t-k-r-’-r y-m h-m-r-m ------------------------------ Yes da hetak’rk’ir yem hamarum
Ho trobo meravellós. Ես -ա հիասքա-չ-եմ հա--րում: Ե_ դ_ հ_______ ե_ հ________ Ե- դ- հ-ա-ք-ն- ե- հ-մ-ր-ւ-: --------------------------- Ես դա հիասքանչ եմ համարում: 0
Ye---a ---s-’-n--- ye- ha--r-m Y__ d_ h__________ y__ h______ Y-s d- h-a-k-a-c-’ y-m h-m-r-m ------------------------------ Yes da hiask’anch’ yem hamarum
Em sembla lleig. Ե- դա----ղ -մ-գ---ւ-: Ե_ դ_ տ___ ե_ գ______ Ե- դ- տ-ե- ե- գ-ն-ւ-: --------------------- Ես դա տգեղ եմ գտնում: 0
Ye--da -g-g- -e--g-n-m Y__ d_ t____ y__ g____ Y-s d- t-e-h y-m g-n-m ---------------------- Yes da tgegh yem gtnum
Em sembla avorrit. Ե- դա-ձա-ձրալի--մ---նո-մ: Ե_ դ_ ձ_______ ե_ գ______ Ե- դ- ձ-ն-ր-լ- ե- գ-ն-ւ-: ------------------------- Ես դա ձանձրալի եմ գտնում: 0
Y-- da---an-z-a---ye- gt-um Y__ d_ d_________ y__ g____ Y-s d- d-a-d-r-l- y-m g-n-m --------------------------- Yes da dzandzrali yem gtnum
Em sembla horrible. Ե- դա-ս-րս-փ--ի-եմ---նու-: Ե_ դ_ ս________ ե_ գ______ Ե- դ- ս-ր-ա-ե-ի ե- գ-ն-ւ-: -------------------------- Ես դա սարսափելի եմ գտնում: 0
Y-s -a-sa-----y-li ye--g-n-m Y__ d_ s__________ y__ g____ Y-s d- s-r-a-’-e-i y-m g-n-m ---------------------------- Yes da sarsap’yeli yem gtnum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.