Manual de conversa

ca Al camp   »   uk На природі

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двадцять шість]

26 [dvadtsyatʹ shistʹ]

На природі

[Na pryrodi]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Veus allà la torre? Б--и- --м -ежу? Б____ т__ в____ Б-ч-ш т-м в-ж-? --------------- Бачиш там вежу? 0
B--hys--t-m -e-hu? B______ t__ v_____ B-c-y-h t-m v-z-u- ------------------ Bachysh tam vezhu?
Veus allà la muntanya? Б-ч-- -ам-г---? Б____ т__ г____ Б-ч-ш т-м г-р-? --------------- Бачиш там гору? 0
Ba-h-s--ta- --ru? B______ t__ h____ B-c-y-h t-m h-r-? ----------------- Bachysh tam horu?
Veus allà el poble? Бач-ш---м ----? Б____ т__ с____ Б-ч-ш т-м с-л-? --------------- Бачиш там село? 0
B--h-s- ta- sel-? B______ t__ s____ B-c-y-h t-m s-l-? ----------------- Bachysh tam selo?
Veus allà el riu? Ба--ш-та- р-чку? Б____ т__ р_____ Б-ч-ш т-м р-ч-у- ---------------- Бачиш там річку? 0
Ba-h--h -am-ri-hku? B______ t__ r______ B-c-y-h t-m r-c-k-? ------------------- Bachysh tam richku?
Veus allà el pont? Бач-- т-м --ст? Б____ т__ м____ Б-ч-ш т-м м-с-? --------------- Бачиш там міст? 0
Bac------a---i-t? B______ t__ m____ B-c-y-h t-m m-s-? ----------------- Bachysh tam mist?
Veus allà el llac? Ба--ш -ам----ро? Б____ т__ о_____ Б-ч-ш т-м о-е-о- ---------------- Бачиш там озеро? 0
B-----h-ta--o-er-? B______ t__ o_____ B-c-y-h t-m o-e-o- ------------------ Bachysh tam ozero?
M’agrada aquell ocell. Т-й ---- -ені п-д-ба-т-ся. Т__ п___ м___ п___________ Т-й п-а- м-н- п-д-б-є-ь-я- -------------------------- Той птах мені подобається. 0
To-̆ -t-kh-meni podob--etʹs-a. T__ p____ m___ p_____________ T-y- p-a-h m-n- p-d-b-y-t-s-a- ------------------------------ Toy̆ ptakh meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell arbre. Те--ер-во--е-і--о---ає-ь-я. Т_ д_____ м___ п___________ Т- д-р-в- м-н- п-д-б-є-ь-я- --------------------------- Те дерево мені подобається. 0
T--d-re-o-meni podo-ayetʹsy-. T_ d_____ m___ p_____________ T- d-r-v- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Te derevo meni podobayetʹsya.
M’agrada aquesta pedra. Т-й к--і-- -ені -----аєть--. Т__ к_____ м___ п___________ Т-й к-м-н- м-н- п-д-б-є-ь-я- ---------------------------- Той камінь мені подобається. 0
To-̆-----n- -en---odob-yetʹsya. T__ k_____ m___ p_____________ T-y- k-m-n- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ------------------------------- Toy̆ kaminʹ meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell parc. Т-- пар- -е-- -од---єть--. Т__ п___ м___ п___________ Т-й п-р- м-н- п-д-б-є-ь-я- -------------------------- Той парк мені подобається. 0
Toy̆ p-r- me-i -o---aye-ʹ-y-. T__ p___ m___ p_____________ T-y- p-r- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Toy̆ park meni podobayetʹsya.
M’agrada aquell jardí. Той--ад мені-по-о-аєт-с-. Т__ с__ м___ п___________ Т-й с-д м-н- п-д-б-є-ь-я- ------------------------- Той сад мені подобається. 0
To---sad meni p--o-a-e-ʹ---. T__ s__ m___ p_____________ T-y- s-d m-n- p-d-b-y-t-s-a- ---------------------------- Toy̆ sad meni podobayetʹsya.
M’agrada aquesta flor. Та к-іт-а---н- п-д-баєть--. Т_ к_____ м___ п___________ Т- к-і-к- м-н- п-д-б-є-ь-я- --------------------------- Та квітка мені подобається. 0
Ta kvi-ka me-- -odo-ay---sy-. T_ k_____ m___ p_____________ T- k-i-k- m-n- p-d-b-y-t-s-a- ----------------------------- Ta kvitka meni podobayetʹsya.
Ho trobo bonic. Я вва------ г-р-и-. Я в_____ ц_ г______ Я в-а-а- ц- г-р-и-. ------------------- Я вважаю це гарним. 0
Y- vvazhay- -se-------. Y_ v_______ t__ h______ Y- v-a-h-y- t-e h-r-y-. ----------------------- YA vvazhayu tse harnym.
Em sembla interessant. Я-в---аю-ц---і--ви-. Я в_____ ц_ ц_______ Я в-а-а- ц- ц-к-в-м- -------------------- Я вважаю це цікавим. 0
YA--v----yu--s--t--ka---. Y_ v_______ t__ t________ Y- v-a-h-y- t-e t-i-a-y-. ------------------------- YA vvazhayu tse tsikavym.
Ho trobo meravellós. Я--в---ю -- ч-д-вим. Я в_____ ц_ ч_______ Я в-а-а- ц- ч-д-в-м- -------------------- Я вважаю це чудовим. 0
YA-v-a--ayu t---ch----y-. Y_ v_______ t__ c________ Y- v-a-h-y- t-e c-u-o-y-. ------------------------- YA vvazhayu tse chudovym.
Em sembla lleig. Я --ажаю ц- -р-----. Я в_____ ц_ б_______ Я в-а-а- ц- б-и-к-м- -------------------- Я вважаю це бридким. 0
Y- --a-h-y----e brydky-. Y_ v_______ t__ b_______ Y- v-a-h-y- t-e b-y-k-m- ------------------------ YA vvazhayu tse brydkym.
Em sembla avorrit. Я -в--аю -- ну---м. Я в_____ ц_ н______ Я в-а-а- ц- н-д-и-. ------------------- Я вважаю це нудним. 0
Y--vv---a----s---udny-. Y_ v_______ t__ n______ Y- v-a-h-y- t-e n-d-y-. ----------------------- YA vvazhayu tse nudnym.
Em sembla horrible. Я--в-жаю -е-стра-ним. Я в_____ ц_ с________ Я в-а-а- ц- с-р-ш-и-. --------------------- Я вважаю це страшним. 0
Y- vva-h----tse -tr-s-n--. Y_ v_______ t__ s_________ Y- v-a-h-y- t-e s-r-s-n-m- -------------------------- YA vvazhayu tse strashnym.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.