Manual de conversa

ca Al camp   »   hi प्रकृति में

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

२६ [छब्बीस]

26 [chhabbees]

प्रकृति में

[prakrti mein]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Veus allà la torre? क्या-त---उस --ना--को--ेखत----? क्_ तु_ उ_ मी__ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- म-न-र क- द-ख-े ह-? ------------------------------ क्या तुम उस मीनार को देखते हो? 0
kya---m-u- mee--a--ko-de----e---? k__ t__ u_ m______ k_ d______ h__ k-a t-m u- m-e-a-r k- d-k-a-e h-? --------------------------------- kya tum us meenaar ko dekhate ho?
Veus allà la muntanya? क--ा तुम उस--ह-ड को देखते हो? क्_ तु_ उ_ प__ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- प-ा- क- द-ख-े ह-? ----------------------------- क्या तुम उस पहाड को देखते हो? 0
kya --- -- pa--a- -o -e--at- ho? k__ t__ u_ p_____ k_ d______ h__ k-a t-m u- p-h-a- k- d-k-a-e h-? -------------------------------- kya tum us pahaad ko dekhate ho?
Veus allà el poble? क्-- --म -स गा-- को--ेख-----? क्_ तु_ उ_ गाँ_ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- ग-ँ- क- द-ख-े ह-? ----------------------------- क्या तुम उस गाँव को देखते हो? 0
ky- --m us-gaanv--- dek-a-- h-? k__ t__ u_ g____ k_ d______ h__ k-a t-m u- g-a-v k- d-k-a-e h-? ------------------------------- kya tum us gaanv ko dekhate ho?
Veus allà el riu? क--ा-त-म----नद- को द-खते---? क्_ तु_ उ_ न_ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- न-ी क- द-ख-े ह-? ---------------------------- क्या तुम उस नदी को देखते हो? 0
ky- tu- u--n-dee ko--ekhate -o? k__ t__ u_ n____ k_ d______ h__ k-a t-m u- n-d-e k- d-k-a-e h-? ------------------------------- kya tum us nadee ko dekhate ho?
Veus allà el pont? क्-ा -ु- उ- प-- क--देख-- हो? क्_ तु_ उ_ पु_ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- प-ल क- द-ख-े ह-? ---------------------------- क्या तुम उस पुल को देखते हो? 0
k-- t-m -s-p-- -o ---ha-- --? k__ t__ u_ p__ k_ d______ h__ k-a t-m u- p-l k- d-k-a-e h-? ----------------------------- kya tum us pul ko dekhate ho?
Veus allà el llac? क-----ुम-उ--स-ोवर--ो--े--े -ो? क्_ तु_ उ_ स___ को दे__ हो_ क-य- त-म उ- स-ो-र क- द-ख-े ह-? ------------------------------ क्या तुम उस सरोवर को देखते हो? 0
k---t---us-sa-------o d----t- ho? k__ t__ u_ s______ k_ d______ h__ k-a t-m u- s-r-v-r k- d-k-a-e h-? --------------------------------- kya tum us sarovar ko dekhate ho?
M’agrada aquell ocell. म-झ--व---ंछ- अ--छा -गता-है मु_ व_ पं_ अ__ ल__ है म-झ- व- प-छ- अ-्-ा ल-त- ह- -------------------------- मुझे वह पंछी अच्छा लगता है 0
muj-e---- ----h-ee---h--h--l-gata h-i m____ v__ p_______ a______ l_____ h__ m-j-e v-h p-n-h-e- a-h-h-a l-g-t- h-i ------------------------------------- mujhe vah panchhee achchha lagata hai
M’agrada aquell arbre. मु---व- पे-़-अच्-ा ल-त--है मु_ व_ पे_ अ__ ल__ है म-झ- व- प-ड- अ-्-ा ल-त- ह- -------------------------- मुझे वह पेड़ अच्छा लगता है 0
m-----va---e----h-h---la-at--h-i m____ v__ p__ a______ l_____ h__ m-j-e v-h p-d a-h-h-a l-g-t- h-i -------------------------------- mujhe vah ped achchha lagata hai
M’agrada aquesta pedra. म-झ- -ह प--थर -च्छ- ल--ा--ै मु_ य_ प___ अ__ ल__ है म-झ- य- प-्-र अ-्-ा ल-त- ह- --------------------------- मुझे यह पत्थर अच्छा लगता है 0
muj-- -ah-p-----r ---chh- l-g--a --i m____ y__ p______ a______ l_____ h__ m-j-e y-h p-t-h-r a-h-h-a l-g-t- h-i ------------------------------------ mujhe yah patthar achchha lagata hai
M’agrada aquell parc. म-झे वह-----अच्-- लग-ा--ै मु_ व_ बा_ अ__ ल__ है म-झ- व- ब-ग अ-्-ा ल-त- ह- ------------------------- मुझे वह बाग अच्छा लगता है 0
muj-e-v-h -aag ac----- la-ata--ai m____ v__ b___ a______ l_____ h__ m-j-e v-h b-a- a-h-h-a l-g-t- h-i --------------------------------- mujhe vah baag achchha lagata hai
M’agrada aquell jardí. म-झे -ह---ीचा अच्छा लग---है मु_ व_ ब__ अ__ ल__ है म-झ- व- ब-ी-ा अ-्-ा ल-त- ह- --------------------------- मुझे वह बगीचा अच्छा लगता है 0
mujhe va------e--a --h---a --g-ta-hai m____ v__ b_______ a______ l_____ h__ m-j-e v-h b-g-e-h- a-h-h-a l-g-t- h-i ------------------------------------- mujhe vah bageecha achchha lagata hai
M’agrada aquesta flor. म-झ---- -ूल ---छ----ता है मु_ य_ फू_ अ__ ल__ है म-झ- य- फ-ल अ-्-ा ल-त- ह- ------------------------- मुझे यह फूल अच्छा लगता है 0
mujhe---h-----l-a-hchh--l--ata --i m____ y__ p____ a______ l_____ h__ m-j-e y-h p-o-l a-h-h-a l-g-t- h-i ---------------------------------- mujhe yah phool achchha lagata hai
Ho trobo bonic. मुझ--वह-अ-्छ- ---ा-है मु_ व_ अ__ ल__ है म-झ- व- अ-्-ा ल-त- ह- --------------------- मुझे वह अच्छा लगता है 0
m-jh- ----ac-chh- l--ata -ai m____ v__ a______ l_____ h__ m-j-e v-h a-h-h-a l-g-t- h-i ---------------------------- mujhe vah achchha lagata hai
Em sembla interessant. मु-- व---िलचस---------ै मु_ व_ दि____ ल__ है म-झ- व- द-ल-स-प ल-त- ह- ----------------------- मुझे वह दिलचस्प लगता है 0
m-jh- v-- d-l---as--la-ata hai m____ v__ d________ l_____ h__ m-j-e v-h d-l-c-a-p l-g-t- h-i ------------------------------ mujhe vah dilachasp lagata hai
Ho trobo meravellós. म-झे-व-----्द- लग-- है मु_ व_ सु___ ल__ है म-झ- व- स-न-द- ल-त- ह- ---------------------- मुझे वह सुन्दर लगता है 0
mu--- -----u---- la---a-hai m____ v__ s_____ l_____ h__ m-j-e v-h s-n-a- l-g-t- h-i --------------------------- mujhe vah sundar lagata hai
Em sembla lleig. म--े--ह -ुरु- लगता है मु_ व_ कु__ ल__ है म-झ- व- क-र-प ल-त- ह- --------------------- मुझे वह कुरुप लगता है 0
m--h--vah-k---p-l---ta -ai m____ v__ k____ l_____ h__ m-j-e v-h k-r-p l-g-t- h-i -------------------------- mujhe vah kurup lagata hai
Em sembla avorrit. म--े--ह नीरस------है मु_ व_ नी__ ल__ है म-झ- व- न-र- ल-त- ह- -------------------- मुझे वह नीरस लगता है 0
mu-h--v-h -e---s-la---a hai m____ v__ n_____ l_____ h__ m-j-e v-h n-e-a- l-g-t- h-i --------------------------- mujhe vah neeras lagata hai
Em sembla horrible. मुझ---- -------ता है मु_ व_ ख__ ल__ है म-झ- व- ख-ा- ल-त- ह- -------------------- मुझे वह खराब लगता है 0
mu--e-vah-k-a--ab la---a-hai m____ v__ k______ l_____ h__ m-j-e v-h k-a-a-b l-g-t- h-i ---------------------------- mujhe vah kharaab lagata hai

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.