Manual de conversa

ca Al camp   »   ar ‫في الطبيعة‬

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

‫26 [ستة وعشرون]‬

26 [stat waeashruna]

‫في الطبيعة‬

[fi altabieat]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Veus allà la torre? ‫---ى---- البرج-‬ ‫____ ذ__ ا______ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ب-ج-‬ ----------------- ‫أترى ذلك البرج؟‬ 0
i-tar-- -h-k-a-brj? i______ d___ a_____ i-t-r-a d-l- a-b-j- ------------------- iataraa dhlk albrj?
Veus allà la muntanya? ‫أترى ذ-ك--لجب-؟‬ ‫____ ذ__ ا______ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ج-ل-‬ ----------------- ‫أترى ذلك الجبل؟‬ 0
ia--raa ---- -l-u-l? i______ d___ a______ i-t-r-a d-l- a-j-b-? -------------------- iataraa dhlk aljubl?
Veus allà el poble? ‫أت-----ك ---رية؟‬ ‫____ ت__ ا_______ ‫-ت-ى ت-ك ا-ق-ي-؟- ------------------ ‫أترى تلك القرية؟‬ 0
a--raa-t--k alqar---ta? a_____ t___ a__________ a-a-a- t-l- a-q-r-y-t-? ----------------------- ataraa tilk alqariyata?
Veus allà el riu? ‫أت-ى -لك ---هر؟‬ ‫____ ذ__ ا______ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ن-ر-‬ ----------------- ‫أترى ذلك النهر؟‬ 0
ata--a-d-l- -ln-hr-? a_____ d___ a_______ a-a-a- d-l- a-n-h-a- -------------------- ataraa dhlk alnahra?
Veus allà el pont? ‫أت-----ك ----ر-‬ ‫____ ذ__ ا______ ‫-ت-ى ذ-ك ا-ج-ر-‬ ----------------- ‫أترى ذلك الجسر؟‬ 0
a--r-a --l- -l--r? a_____ d___ a_____ a-a-a- d-l- a-j-r- ------------------ ataraa dhlk aljsr?
Veus allà el llac? ‫أ-ر----- -لبحي---‬ ‫____ ت__ ا________ ‫-ت-ى ت-ك ا-ب-ي-ة-‬ ------------------- ‫أترى تلك البحيرة؟‬ 0
a----- t-lk-a-b-hyr--? a_____ t___ a_________ a-a-a- t-l- a-b-h-r-t- ---------------------- ataraa tilk albahyrat?
M’agrada aquell ocell. ‫-عجبن- --- -ل----‬ ‫______ ذ__ ا______ ‫-ع-ب-ي ذ-ك ا-ط-ر-‬ ------------------- ‫يعجبني ذلك الطير.‬ 0
y-aji-an---h-k ---ayra. y________ d___ a_______ y-a-i-a-i d-l- a-t-y-a- ----------------------- yeajibani dhlk altayra.
M’agrada aquell arbre. ‫ت-جب-ي-ت-- -----ة-‬ ‫______ ت__ ا_______ ‫-ع-ب-ي ت-ك ا-ش-ر-.- -------------------- ‫تعجبني تلك الشجرة.‬ 0
i-eja-a--------als-------. i________ t___ a__________ i-e-a-a-i t-l- a-s-a-r-t-. -------------------------- itejabani tilk alshajrata.
M’agrada aquesta pedra. ‫تع-بن- -ذه --صخ-ة-‬ ‫______ ه__ ا_______ ‫-ع-ب-ي ه-ه ا-ص-ر-.- -------------------- ‫تعجبني هذه الصخرة.‬ 0
t-j-bu-i-----i- --s-kh-a-a. t_______ h_____ a__________ t-j-b-n- h-d-i- a-s-k-r-t-. --------------------------- tejibuni hadhih alsakhrata.
M’agrada aquell parc. ‫-ع-ب-- -لك-ال-ن-ز-.‬ ‫______ ذ__ ا________ ‫-ع-ب-ي ذ-ك ا-م-ت-ه-‬ --------------------- ‫يعجبني ذلك المنتزه.‬ 0
yeaj----- -h-k almuntazih. y________ d___ a__________ y-a-i-a-i d-l- a-m-n-a-i-. -------------------------- yeajibani dhlk almuntazih.
M’agrada aquell jardí. ‫--ج--- تل--الحديقة-‬ ‫______ ت__ ا________ ‫-ع-ب-ي ت-ك ا-ح-ي-ة-‬ --------------------- ‫تعجبني تلك الحديقة.‬ 0
it----u-i----k--------a--. i________ t___ a__________ i-e-a-u-i t-l- a-h-d-q-t-. -------------------------- itejabuni tilk alhadiqata.
M’agrada aquesta flor. ‫ت---ن- ه-ه ا-زه---‬ ‫______ ه__ ا_______ ‫-ع-ب-ي ه-ه ا-ز-ر-.- -------------------- ‫تعجبني هذه الزهرة.‬ 0
t-j--un---a--ih al-a-r---. t_______ h_____ a_________ t-j-b-n- h-d-i- a-z-h-a-a- -------------------------- tejibuni hadhih alzahrata.
Ho trobo bonic. ‫----ه-ا-ج-ي-اً.‬ ‫___ ه__ ج______ ‫-ج- ه-ا ج-ي-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا جميلاً.‬ 0
a-ud---h- jmyla--. a___ h___ j_______ a-u- h-h- j-y-a-n- ------------------ ajud hdha jmylaan.
Em sembla interessant. ‫-ج- -ذ- -متعا-.‬ ‫___ ه__ م______ ‫-ج- ه-ا م-ت-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا ممتعاً.‬ 0
a----h--a mmte---. a___ h___ m_______ a-u- h-h- m-t-a-n- ------------------ ajud hdha mmteaan.
Ho trobo meravellós. ‫-جد -ذا--ا-ع---‬ ‫___ ه__ ر______ ‫-ج- ه-ا ر-ئ-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا رائعاً.‬ 0
aj---h--- r----a-. a___ h___ r_______ a-u- h-h- r-y-a-n- ------------------ ajud hdha rayeaan.
Em sembla lleig. ‫أ---هذ- -بي--ا.‬ ‫___ ه__ ق______ ‫-ج- ه-ا ق-ي-ً-.- ----------------- ‫أجد هذا قبيحًا.‬ 0
a-ud -dh- qb-h-n-. a___ h___ q_______ a-u- h-h- q-y-a-a- ------------------ ajud hdha qbyhana.
Em sembla avorrit. ‫----ه-ا-م-م-ا-.‬ ‫___ ه__ مُ_____ ‫-ج- ه-ا م-م-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا مُملاً.‬ 0
aj-- --ha ---laan. a___ h___ m_______ a-u- h-h- m-m-a-n- ------------------ ajud hdha mumlaan.
Em sembla horrible. ‫أ-د--ذا-م------‬ ‫___ ه__ م______ ‫-ج- ه-ا م-ع-ا-.- ----------------- ‫أجد هذا مرعباً.‬ 0
a-ud hd---mre---n. a___ h___ m_______ a-u- h-h- m-e-a-n- ------------------ ajud hdha mrebaan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.