Manual de conversa
Al camp » Looduses
-
CA
català
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CA català
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
ET
estonià
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A lhotel – Arribada 028 - A lhotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A lestació de trens 034 - Al tren 035 - A laeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A loficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
26 [vint-i-sis]
Al camp
26 [kakskümmend kuus]
Tria com vols veure la traducció:
Llengües i refranys
Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants.
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.