Manual de conversa

ca Al camp   »   sl V naravi

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [šestindvajset]

V naravi

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Veus allà la torre? V-di- -a- -t-lp? V____ t__ s_____ V-d-š t-m s-o-p- ---------------- Vidiš tam stolp? 0
Veus allà la muntanya? Vid-- -am go-o? V____ t__ g____ V-d-š t-m g-r-? --------------- Vidiš tam goro? 0
Veus allà el poble? Vidi--tam v--? V____ t__ v___ V-d-š t-m v-s- -------------- Vidiš tam vas? 0
Veus allà el riu? V--iš ----rek-? V____ t__ r____ V-d-š t-m r-k-? --------------- Vidiš tam reko? 0
Veus allà el pont? Vi-i---a---os-? V____ t__ m____ V-d-š t-m m-s-? --------------- Vidiš tam most? 0
Veus allà el llac? V-diš t-m jeze-o? V____ t__ j______ V-d-š t-m j-z-r-? ----------------- Vidiš tam jezero? 0
M’agrada aquell ocell. Tis-i pt-č t-m--i--e-všeč. T____ p___ t__ m_ j_ v____ T-s-i p-i- t-m m- j- v-e-. -------------------------- Tisti ptič tam mi je všeč. 0
M’agrada aquell arbre. D-e-o-----mi -e vše-. D____ t__ m_ j_ v____ D-e-o t-m m- j- v-e-. --------------------- Drevo tam mi je všeč. 0
M’agrada aquesta pedra. Ta----en tukaj-mi ----š-č. T_ k____ t____ m_ j_ v____ T- k-m-n t-k-j m- j- v-e-. -------------------------- Ta kamen tukaj mi je všeč. 0
M’agrada aquell parc. T--par--m---e--š-č. T_ p___ m_ j_ v____ T- p-r- m- j- v-e-. ------------------- Ta park mi je všeč. 0
M’agrada aquell jardí. T---r- -i--e v-e-. T_ v__ m_ j_ v____ T- v-t m- j- v-e-. ------------------ Ta vrt mi je všeč. 0
M’agrada aquesta flor. T- -o-e---k-j so -- vš-č. T_ r___ t____ s_ m_ v____ T- r-ž- t-k-j s- m- v-e-. ------------------------- Te rože tukaj so mi všeč. 0
Ho trobo bonic. T- s- ---z-- lj-b-o. T_ s_ m_ z__ l______ T- s- m- z-i l-u-k-. -------------------- To se mi zdi ljubko. 0
Em sembla interessant. T---- mi zd--z-nim-vo. T_ s_ m_ z__ z________ T- s- m- z-i z-n-m-v-. ---------------------- To se mi zdi zanimivo. 0
Ho trobo meravellós. T--s- mi---i ---ovi--. T_ s_ m_ z__ č________ T- s- m- z-i č-d-v-t-. ---------------------- To se mi zdi čudovito. 0
Em sembla lleig. T-----m- -----r--. T_ s_ m_ z__ g____ T- s- m- z-i g-d-. ------------------ To se mi zdi grdo. 0
Em sembla avorrit. T- -------d- d----č-sno. T_ s_ m_ z__ d__________ T- s- m- z-i d-l-o-a-n-. ------------------------ To se mi zdi dolgočasno. 0
Em sembla horrible. T- se--- z---stra-no. T_ s_ m_ z__ s_______ T- s- m- z-i s-r-š-o- --------------------- To se mi zdi strašno. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.