Manual de conversa

ca Al camp   »   ro În natură

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [douăzeci şi şase]

În natură

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Veus allà la torre? V--- -c-l--t-r-ul? V___ a____ t______ V-z- a-o-o t-r-u-? ------------------ Vezi acolo turnul? 0
Veus allà la muntanya? Ve---ac--o mu-te-e? V___ a____ m_______ V-z- a-o-o m-n-e-e- ------------------- Vezi acolo muntele? 0
Veus allà el poble? Vez- a-ol-----ul? V___ a____ s_____ V-z- a-o-o s-t-l- ----------------- Vezi acolo satul? 0
Veus allà el riu? Vezi a-o-o---ul? V___ a____ r____ V-z- a-o-o r-u-? ---------------- Vezi acolo râul? 0
Veus allà el pont? Ve-i-a-ol--podu-? V___ a____ p_____ V-z- a-o-o p-d-l- ----------------- Vezi acolo podul? 0
Veus allà el llac? Ve----co-o --cu-? V___ a____ l_____ V-z- a-o-o l-c-l- ----------------- Vezi acolo lacul? 0
M’agrada aquell ocell. Pa----a-----a --i ---ce. P______ a____ î__ p_____ P-s-r-a a-e-a î-i p-a-e- ------------------------ Pasărea aceea îmi place. 0
M’agrada aquell arbre. Po--l-----a î-- pl-c-. P____ a____ î__ p_____ P-m-l a-e-a î-i p-a-e- ---------------------- Pomul acela îmi place. 0
M’agrada aquesta pedra. Pi-tr--ace-- î-i pl-c-. P_____ a____ î__ p_____ P-a-r- a-e-a î-i p-a-e- ----------------------- Piatra aceea îmi place. 0
M’agrada aquell parc. Parcu----el- -m- plac-. P_____ a____ î__ p_____ P-r-u- a-e-a î-i p-a-e- ----------------------- Parcul acela îmi place. 0
M’agrada aquell jardí. G---i-- a---a-îmi ---ce. G______ a____ î__ p_____ G-ă-i-a a-e-a î-i p-a-e- ------------------------ Grădina aceea îmi place. 0
M’agrada aquesta flor. Flo-i-e--cel---îmi p-ac. F______ a_____ î__ p____ F-o-i-e a-e-e- î-i p-a-. ------------------------ Florile acelea îmi plac. 0
Ho trobo bonic. M---e -a-e----g--. M_ s_ p___ d______ M- s- p-r- d-ă-u-. ------------------ Mi se pare drăguţ. 0
Em sembla interessant. Mi -e-pare i-------nt. M_ s_ p___ i__________ M- s- p-r- i-t-r-s-n-. ---------------------- Mi se pare interesant. 0
Ho trobo meravellós. M--s--pa-e --ar-- -----s. M_ s_ p___ f_____ f______ M- s- p-r- f-a-t- f-u-o-. ------------------------- Mi se pare foarte frumos. 0
Em sembla lleig. M- -- -a-e -rât. M_ s_ p___ u____ M- s- p-r- u-â-. ---------------- Mi se pare urât. 0
Em sembla avorrit. M--s----r- ---c--sit-r. M_ s_ p___ p___________ M- s- p-r- p-i-t-s-t-r- ----------------------- Mi se pare plictisitor. 0
Em sembla horrible. M---e--ar--g-oaz-ic. M_ s_ p___ g________ M- s- p-r- g-o-z-i-. -------------------- Mi se pare groaznic. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.