Manual de conversa

ca Al camp   »   ka ბუნებაში

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ოცდაექვსი]

26 [otsdaekvsi]

ბუნებაში

[bunebashi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Veus allà la torre? ხედ-ვ-ი----შ--? ხ____ ი_ კ_____ ხ-დ-ვ ი- კ-შ-ს- --------------- ხედავ იქ კოშკს? 0
khedav--k --oshk'-? k_____ i_ k________ k-e-a- i- k-o-h-'-? ------------------- khedav ik k'oshk's?
Veus allà la muntanya? ხ--ავ იქ-მ-ას? ხ____ ი_ მ____ ხ-დ-ვ ი- მ-ა-? -------------- ხედავ იქ მთას? 0
kh---- ik-mta-? k_____ i_ m____ k-e-a- i- m-a-? --------------- khedav ik mtas?
Veus allà el poble? ხედ----ქ----ე-ს? ხ____ ი_ ს______ ხ-დ-ვ ი- ს-ფ-ლ-? ---------------- ხედავ იქ სოფელს? 0
k-ed-v ik--o-el-? k_____ i_ s______ k-e-a- i- s-p-l-? ----------------- khedav ik sopels?
Veus allà el riu? ხ--ა- ----დინა-ეს? ხ____ ი_ მ________ ხ-დ-ვ ი- მ-ი-ა-ე-? ------------------ ხედავ იქ მდინარეს? 0
k-e-----------ar--? k_____ i_ m________ k-e-a- i- m-i-a-e-? ------------------- khedav ik mdinares?
Veus allà el pont? ხე--------იდს? ხ____ ი_ ხ____ ხ-დ-ვ ი- ხ-დ-? -------------- ხედავ იქ ხიდს? 0
k-eda- --------? k_____ i_ k_____ k-e-a- i- k-i-s- ---------------- khedav ik khids?
Veus allà el llac? ხ-დავ ------ს? ხ____ ი_ ტ____ ხ-დ-ვ ი- ტ-ა-? -------------- ხედავ იქ ტბას? 0
k--d-v-ik--'---? k_____ i_ t_____ k-e-a- i- t-b-s- ---------------- khedav ik t'bas?
M’agrada aquell ocell. ის---ტ- -ო-წო--. ი_ ჩ___ მ_______ ი- ჩ-ტ- მ-მ-ო-ს- ---------------- ის ჩიტი მომწონს. 0
is -h--'i-m---s'--s. i_ c_____ m_________ i- c-i-'- m-m-s-o-s- -------------------- is chit'i momts'ons.
M’agrada aquell arbre. ი- ხე---მ-ო-ს. ი_ ხ_ მ_______ ი- ხ- მ-მ-ო-ს- -------------- ის ხე მომწონს. 0
i---h----m---ons. i_ k__ m_________ i- k-e m-m-s-o-s- ----------------- is khe momts'ons.
M’agrada aquesta pedra. ე- --ა----წ-ნ-. ე_ ქ__ მ_______ ე- ქ-ა მ-მ-ო-ს- --------------- ეს ქვა მომწონს. 0
es--v- mom--'---. e_ k__ m_________ e- k-a m-m-s-o-s- ----------------- es kva momts'ons.
M’agrada aquell parc. ის პ-რკი მ---ონს. ი_ პ____ მ_______ ი- პ-რ-ი მ-მ-ო-ს- ----------------- ის პარკი მომწონს. 0
is -'ar-'------s--ns. i_ p______ m_________ i- p-a-k-i m-m-s-o-s- --------------------- is p'ark'i momts'ons.
M’agrada aquell jardí. ის ბა-- მ--წო--. ი_ ბ___ მ_______ ი- ბ-ღ- მ-მ-ო-ს- ---------------- ის ბაღი მომწონს. 0
i--b-gh- -o-t-'-n-. i_ b____ m_________ i- b-g-i m-m-s-o-s- ------------------- is baghi momts'ons.
M’agrada aquesta flor. ეს-ყ--ვ-ლი --მწონ-. ე_ ყ______ მ_______ ე- ყ-ა-ი-ი მ-მ-ო-ს- ------------------- ეს ყვავილი მომწონს. 0
e--q--v-li m--ts'o--. e_ q______ m_________ e- q-a-i-i m-m-s-o-s- --------------------- es qvavili momts'ons.
Ho trobo bonic. ვ--------ე----ვე-იერია. ვ_______ ე_ მ__________ ვ-ი-რ-ბ- ე- მ-ვ-ნ-ე-ი-. ----------------------- ვფიქრობ, ეს მშვენიერია. 0
vpi-ro-, es -s-ve--eri-. v_______ e_ m___________ v-i-r-b- e- m-h-e-i-r-a- ------------------------ vpikrob, es mshvenieria.
Em sembla interessant. ვ--ქ-ობ,--ს-ს---ტ------. ვ_______ ე_ ს___________ ვ-ი-რ-ბ- ე- ს-ი-ტ-რ-ს-ა- ------------------------ ვფიქრობ, ეს საინტერესოა. 0
v---r-------sai-t--r-s-a. v_______ e_ s____________ v-i-r-b- e- s-i-t-e-e-o-. ------------------------- vpikrob, es saint'eresoa.
Ho trobo meravellós. ვფიქრობ,-ეს ძ-ლ-ა- ლა-----. ვ_______ ე_ ძ_____ ლ_______ ვ-ი-რ-ბ- ე- ძ-ლ-ა- ლ-მ-ზ-ა- --------------------------- ვფიქრობ, ეს ძალიან ლამაზია. 0
v-ik-o---es-dz---an l--a-i-. v_______ e_ d______ l_______ v-i-r-b- e- d-a-i-n l-m-z-a- ---------------------------- vpikrob, es dzalian lamazia.
Em sembla lleig. ვფიქ---, ე--უშ---. ვ_______ ე_ უ_____ ვ-ი-რ-ბ- ე- უ-ნ-ა- ------------------ ვფიქრობ, ეს უშნოა. 0
v----ob---- u--no-. v_______ e_ u______ v-i-r-b- e- u-h-o-. ------------------- vpikrob, es ushnoa.
Em sembla avorrit. ვ--ქ-----ე--მ---წ--ნია. ვ_______ ე_ მ__________ ვ-ი-რ-ბ- ე- მ-ს-წ-ე-ი-. ----------------------- ვფიქრობ, ეს მოსაწყენია. 0
vp--rob--es mo--t-'----a. v_______ e_ m____________ v-i-r-b- e- m-s-t-'-e-i-. ------------------------- vpikrob, es mosats'qenia.
Em sembla horrible. ვ-იქ-ობ,-ე- სა-ინ-ლია. ვ_______ ე_ ს_________ ვ-ი-რ-ბ- ე- ს-შ-ნ-ლ-ა- ---------------------- ვფიქრობ, ეს საშინელია. 0
vpikr-b, e- -------l--. v_______ e_ s__________ v-i-r-b- e- s-s-i-e-i-. ----------------------- vpikrob, es sashinelia.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.