Manual de conversa

ca Al camp   »   bg Сред природата

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двайсет и шест]

26 [dvayset i shest]

Сред природата

[Sred prirodata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Veus allà la torre? Вижд-ш л- к-ла-а т--? В_____ л_ к_____ т___ В-ж-а- л- к-л-т- т-м- --------------------- Виждаш ли кулата там? 0
V--h---h li --l-ta tam? V_______ l_ k_____ t___ V-z-d-s- l- k-l-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li kulata tam?
Veus allà la muntanya? В-ж-аш--и вър-- там? В_____ л_ в____ т___ В-ж-а- л- в-р-а т-м- -------------------- Виждаш ли върха там? 0
Vi-h--sh l- --r-------? V_______ l_ v_____ t___ V-z-d-s- l- v-r-h- t-m- ----------------------- Vizhdash li vyrkha tam?
Veus allà el poble? Ви---ш ли-село-о ---? В_____ л_ с_____ т___ В-ж-а- л- с-л-т- т-м- --------------------- Виждаш ли селото там? 0
V-zh---- -i-sel--o -am? V_______ l_ s_____ t___ V-z-d-s- l- s-l-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li seloto tam?
Veus allà el riu? Виждаш -----ката-там? В_____ л_ р_____ т___ В-ж-а- л- р-к-т- т-м- --------------------- Виждаш ли реката там? 0
V--hdash--i ---a-a t-m? V_______ l_ r_____ t___ V-z-d-s- l- r-k-t- t-m- ----------------------- Vizhdash li rekata tam?
Veus allà el pont? Виж-аш -и м-с---там? В_____ л_ м____ т___ В-ж-а- л- м-с-а т-м- -------------------- Виждаш ли моста там? 0
V--hda----i -o--a t--? V_______ l_ m____ t___ V-z-d-s- l- m-s-a t-m- ---------------------- Vizhdash li mosta tam?
Veus allà el llac? Виж--ш--и е-е--т- -ам? В_____ л_ е______ т___ В-ж-а- л- е-е-о-о т-м- ---------------------- Виждаш ли езерото там? 0
Vizh---h l----z-------a-? V_______ l_ y_______ t___ V-z-d-s- l- y-z-r-t- t-m- ------------------------- Vizhdash li yezeroto tam?
M’agrada aquell ocell. П--чк-та--й---м--- х---с--. П_______ е_ т__ м_ х_______ П-и-к-т- е- т-м м- х-р-с-а- --------------------------- Птичката ей там ми харесва. 0
Ptichk--a-yey-ta--m- kh-----a. P________ y__ t__ m_ k________ P-i-h-a-a y-y t-m m- k-a-e-v-. ------------------------------ Ptichkata yey tam mi kharesva.
M’agrada aquell arbre. Д-р-о-о ей --м--и х--е-ва. Д______ е_ т__ м_ х_______ Д-р-о-о е- т-м м- х-р-с-а- -------------------------- Дървото ей там ми харесва. 0
Dy-voto ye--t-m-mi -har---a. D______ y__ t__ m_ k________ D-r-o-o y-y t-m m- k-a-e-v-. ---------------------------- Dyrvoto yey tam mi kharesva.
M’agrada aquesta pedra. Скалат- -ук----х-ре-в-. С______ т__ м_ х_______ С-а-а-а т-к м- х-р-с-а- ----------------------- Скалата тук ми харесва. 0
Sk----a ----------r--v-. S______ t__ m_ k________ S-a-a-a t-k m- k-a-e-v-. ------------------------ Skalata tuk mi kharesva.
M’agrada aquell parc. П--къ- -й-там м- х-р-сва. П_____ е_ т__ м_ х_______ П-р-ъ- е- т-м м- х-р-с-а- ------------------------- Паркът ей там ми харесва. 0
P----t ye- ta- m---har---a. P_____ y__ t__ m_ k________ P-r-y- y-y t-m m- k-a-e-v-. --------------------------- Parkyt yey tam mi kharesva.
M’agrada aquell jardí. Г-ад-ната--й------и х-р-с-а. Г________ е_ т__ м_ х_______ Г-а-и-а-а е- т-м м- х-р-с-а- ---------------------------- Градината ей там ми харесва. 0
Gra-i-a-a-ye----m mi--ha-es-a. G________ y__ t__ m_ k________ G-a-i-a-a y-y t-m m- k-a-e-v-. ------------------------------ Gradinata yey tam mi kharesva.
M’agrada aquesta flor. Ц-етет----к-м- ----с-а. Ц______ т__ м_ х_______ Ц-е-е-о т-к м- х-р-с-а- ----------------------- Цветето тук ми харесва. 0
T-vete-o--u- -- ---re-v-. T_______ t__ m_ k________ T-v-t-t- t-k m- k-a-e-v-. ------------------------- Tsveteto tuk mi kharesva.
Ho trobo bonic. Сп-ред-мен -о-а е ---а--. С_____ м__ т___ е х______ С-o-е- м-н т-в- е х-б-в-. ------------------------- Спoред мен това е хубаво. 0
Sp-r-d-m-- ---- ye khub-vo. S_____ m__ t___ y_ k_______ S-o-e- m-n t-v- y- k-u-a-o- --------------------------- Spored men tova ye khubavo.
Em sembla interessant. С-o-е- м-- ---а е--н-е--с--. С_____ м__ т___ е и_________ С-o-е- м-н т-в- е и-т-р-с-о- ---------------------------- Спoред мен това е интересно. 0
S-o--- me--tov- ye-in--r-s-o. S_____ m__ t___ y_ i_________ S-o-e- m-n t-v- y- i-t-r-s-o- ----------------------------- Spored men tova ye interesno.
Ho trobo meravellós. С----д---н --ва е п-екра--о. С_____ м__ т___ е п_________ С-o-е- м-н т-в- е п-е-р-с-о- ---------------------------- Спoред мен това е прекрасно. 0
Sp-r-- --- ---a y------ra---. S_____ m__ t___ y_ p_________ S-o-e- m-n t-v- y- p-e-r-s-o- ----------------------------- Spored men tova ye prekrasno.
Em sembla lleig. С-o-ед ----т--- е--ро-но. С_____ м__ т___ е г______ С-o-е- м-н т-в- е г-о-н-. ------------------------- Спoред мен това е грозно. 0
Spore- -e----va y--g-oz-o. S_____ m__ t___ y_ g______ S-o-e- m-n t-v- y- g-o-n-. -------------------------- Spored men tova ye grozno.
Em sembla avorrit. С--р----ен т-ва е--куч--. С_____ м__ т___ е с______ С-o-е- м-н т-в- е с-у-н-. ------------------------- Спoред мен това е скучно. 0
S-or-d -en to---ye--k-c---. S_____ m__ t___ y_ s_______ S-o-e- m-n t-v- y- s-u-h-o- --------------------------- Spored men tova ye skuchno.
Em sembla horrible. С-o-е----н--ова-----ас-о. С_____ м__ т___ е у______ С-o-е- м-н т-в- е у-а-н-. ------------------------- Спoред мен това е ужасно. 0
Sp--e--m-n t--- ye --has-o. S_____ m__ t___ y_ u_______ S-o-e- m-n t-v- y- u-h-s-o- --------------------------- Spored men tova ye uzhasno.

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.