Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   hy բողոքներ հյուրանոցում

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [քսանութ]

28 [k’sanut’]

բողոքներ հյուրանոցում

[boghok’ner hyuranots’um]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
La dutxa no funciona. Ց---ւղը-չի-ա-խ-տ-ւմ: Ց______ չ_ ա________ Ց-ց-ւ-ը չ- ա-խ-տ-ւ-: -------------------- Ցնցուղը չի աշխատում: 0
T-’--s----y-ch’- a-h--at-m T__________ c___ a________ T-’-t-’-g-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------- Ts’nts’ughy ch’i ashkhatum
No hi ha aigua calenta. Տ-ք-ջ-ւր չ- -ալ-ս: Տ__ ջ___ չ_ գ_____ Տ-ք ջ-ւ- չ- գ-լ-ս- ------------------ Տաք ջուր չի գալիս: 0
T-k’ --- ch’i ga-is T___ j__ c___ g____ T-k- j-r c-’- g-l-s ------------------- Tak’ jur ch’i galis
Ho podeu reparar? Կա-ո----ք-նոր-գ-լ: Կ_____ ե_ ն_______ Կ-ր-՞- ե- ն-ր-գ-լ- ------------------ Կարո՞ղ եք նորոգել: 0
Kar---h---k- -o----l K______ y___ n______ K-r-՞-h y-k- n-r-g-l -------------------- Karo՞gh yek’ norogel
No hi ha telèfon a l’habitació. Հեռախո- -կ--սենյակ-ւմ: Հ______ չ__ ս_________ Հ-ռ-խ-ս չ-ա ս-ն-ա-ո-մ- ---------------------- Հեռախոս չկա սենյակում: 0
H-rr----- -h-k- -e-yakum H________ c____ s_______ H-r-a-h-s c-’-a s-n-a-u- ------------------------ Herrakhos ch’ka senyakum
No hi ha televisió a l’habitació. Հ-ռ--ստ--ո-յց-չկա---նյա----: Հ____________ չ__ ս_________ Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց չ-ա ս-ն-ա-ո-մ- ---------------------------- Հեռուստացույց չկա սենյակում: 0
Herru--a-s’uyt---ch’k---en---um H_______________ c____ s_______ H-r-u-t-t-’-y-s- c-’-a s-n-a-u- ------------------------------- Herrustats’uyts’ ch’ka senyakum
L’habitació no té balcó. Սենյա-ը-------պ-տ-----: Ս______ չ____ պ________ Ս-ն-ա-ը չ-ւ-ի պ-տ-գ-մ-: ----------------------- Սենյակը չունի պատշգամբ: 0
Se---k--ch’un- pa-s--a-b S______ c_____ p________ S-n-a-y c-’-n- p-t-h-a-b ------------------------ Senyaky ch’uni patshgamb
L’habitació és massa sorollosa. Ս--յա-ը --մ--տ--: Ս______ ա_____ է_ Ս-ն-ա-ը ա-մ-ո- է- ----------------- Սենյակը աղմկոտ է: 0
S---a-y--ghmk-t e S______ a______ e S-n-a-y a-h-k-t e ----------------- Senyaky aghmkot e
L’habitació és massa petita. Ս----կ---ոքր--: Ս______ փ___ է_ Ս-ն-ա-ը փ-ք- է- --------------- Սենյակը փոքր է: 0
Se-y--- --vok-r e S______ p______ e S-n-a-y p-v-k-r e ----------------- Senyaky p’vok’r e
L’habitació és massa fosca. Սեն-ակ-------է: Ս______ մ___ է_ Ս-ն-ա-ը մ-ւ- է- --------------- Սենյակը մութ է: 0
S---aky m-t- e S______ m___ e S-n-a-y m-t- e -------------- Senyaky mut’ e
La calefacció no funciona. Ջեռ--ց--մ---ի----ատ--մ: Ջ_________ չ_ ա________ Ջ-ռ-ւ-ո-մ- չ- ա-խ-տ-ւ-: ----------------------- Ջեռուցումը չի աշխատում: 0
Je--ut-’--- c-’--------tum J__________ c___ a________ J-r-u-s-u-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------- Jerruts’umy ch’i ashkhatum
L’aire condicionat no funciona. Օդա--րգ----իչ--չի ա---տո-մ: Օ_____________ չ_ ա________ Օ-ա-ա-գ-վ-ր-չ- չ- ա-խ-տ-ւ-: --------------------------- Օդակարգավորիչը չի աշխատում: 0
Od--a--a-o---h’-----i-a----at-m O_______________ c___ a________ O-a-a-g-v-r-c-’- c-’- a-h-h-t-m ------------------------------- Odakargavorich’y ch’i ashkhatum
El televisor està espatllat. Հե--ւ-տ--ույց---- -շխ-տ--մ: Հ_____________ չ_ ա________ Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց- չ- ա-խ-տ-ւ-: --------------------------- Հեռուստացույցը չի աշխատում: 0
H---us-a-s’u--s-y -h’i--sh-h-tum H________________ c___ a________ H-r-u-t-t-’-y-s-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------------- Herrustats’uyts’y ch’i ashkhatum
(Això) no m’agrada. Դա-ի------ր-չի -ա---: Դ_ ի__ դ___ չ_ գ_____ Դ- ի-ձ դ-ւ- չ- գ-լ-ս- --------------------- Դա ինձ դուր չի գալիս: 0
Da--n-- -u- c----ga-is D_ i___ d__ c___ g____ D- i-d- d-r c-’- g-l-s ---------------------- Da indz dur ch’i galis
És massa car per a mi. Իմ համ-- դ- ---կ--: Ի_ հ____ դ_ թ___ է_ Ի- հ-մ-ր դ- թ-ն- է- ------------------- Իմ համար դա թանկ է: 0
Im h-m-r ----’ank-e I_ h____ d_ t____ e I- h-m-r d- t-a-k e ------------------- Im hamar da t’ank e
Té alguna cosa més barata? Ավ-լի--ժ-ն չու----: Ա____ է___ չ_______ Ա-ե-ի է-ա- չ-ւ-ե-ք- ------------------- Ավելի էժան չունե՞ք: 0
Av--- e--an--h-----k’ A____ e____ c________ A-e-i e-h-n c-’-n-՞-’ --------------------- Aveli ezhan ch’une՞k’
Hi ha un alberg de joventut al barri? Այստ-- -ոտա----ում---ի--ս-ր-ա--ն հան-----ա--ն--ա՞: Ա_____ մ__________ ե____________ հ___________ կ___ Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ ե-ի-ա-ա-դ-կ-ն հ-ն-ա-ա-ա-ա- կ-՞- -------------------------------------------------- Այստեղ մոտակայքում երիտասարդական հանրակացարան կա՞: 0
A--t-g- ---ak-y-’-m y-ri-as---------an--k-t-’---n--a՞ A______ m__________ y_____________ h_____________ k__ A-s-e-h m-t-k-y-’-m y-r-t-s-r-a-a- h-n-a-a-s-a-a- k-՞ ----------------------------------------------------- Aystegh motakayk’um yeritasardakan hanrakats’aran ka՞
Hi ha una casa d’hostes al barri? Ա---եղ -ո---այ---- հ-----ն-ց կա՞: Ա_____ մ__________ հ________ կ___ Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ հ-ո-ր-ն-ց կ-՞- --------------------------------- Այստեղ մոտակայքում հյուրանոց կա՞: 0
Ay-t-g----taka--’-m -yur--o--’-k-՞ A______ m__________ h_________ k__ A-s-e-h m-t-k-y-’-m h-u-a-o-s- k-՞ ---------------------------------- Aystegh motakayk’um hyuranots’ ka՞
Hi ha un restaurant per aquí? Այս-եղ --տա-ա--ու--ռե-տ--ա--կ-՞: Ա_____ մ__________ ռ_______ կ___ Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ ռ-ս-ո-ա- կ-՞- -------------------------------- Այստեղ մոտակայքում ռեստորան կա՞: 0
Aysteg--m----ayk’um r-est--an --՞ A______ m__________ r________ k__ A-s-e-h m-t-k-y-’-m r-e-t-r-n k-՞ --------------------------------- Aystegh motakayk’um rrestoran ka՞

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.