Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   sr У хотелу – жалбе

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [двадесет и осам]

28 [dvadeset i osam]

У хотелу – жалбе

[U hotelu – žalbe]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
La dutxa no funciona. Туш ---р--и. Т__ н_ р____ Т-ш н- р-д-. ------------ Туш не ради. 0
T-- n- radi. T__ n_ r____ T-š n- r-d-. ------------ Tuš ne radi.
No hi ha aigua calenta. Н----то-ле----е. Н___ т____ в____ Н-м- т-п-е в-д-. ---------------- Нема топле воде. 0
N-m- --p-e--o-e. N___ t____ v____ N-m- t-p-e v-d-. ---------------- Nema tople vode.
Ho podeu reparar? Можете ------д----н- п-п-а--у? М_____ л_ т_ д___ н_ п________ М-ж-т- л- т- д-т- н- п-п-а-к-? ------------------------------ Можете ли то дати на поправку? 0
M----- li-t--dat- -- pop-av-u? M_____ l_ t_ d___ n_ p________ M-ž-t- l- t- d-t- n- p-p-a-k-? ------------------------------ Možete li to dati na popravku?
No hi ha telèfon a l’habitació. Н-м--те-е-она у соби. Н___ т_______ у с____ Н-м- т-л-ф-н- у с-б-. --------------------- Нема телефона у соби. 0
N----te--fona - --bi. N___ t_______ u s____ N-m- t-l-f-n- u s-b-. --------------------- Nema telefona u sobi.
No hi ha televisió a l’habitació. Нема ----виз-ра-у--о-и. Н___ т_________ у с____ Н-м- т-л-в-з-р- у с-б-. ----------------------- Нема телевизора у соби. 0
Ne-a t--e--zor- --s-bi. N___ t_________ u s____ N-m- t-l-v-z-r- u s-b-. ----------------------- Nema televizora u sobi.
L’habitació no té balcó. С-б---ем------он. С___ н___ б______ С-б- н-м- б-л-о-. ----------------- Соба нема балкон. 0
Soba-nema-----on. S___ n___ b______ S-b- n-m- b-l-o-. ----------------- Soba nema balkon.
L’habitació és massa sorollosa. С-б--ј- -ре-у---. С___ ј_ п________ С-б- ј- п-е-у-н-. ----------------- Соба је пребучна. 0
So-a je-prebuč-a. S___ j_ p________ S-b- j- p-e-u-n-. ----------------- Soba je prebučna.
L’habitació és massa petita. С--а--- -р--ал---. С___ ј_ п_________ С-б- ј- п-е-а-е-а- ------------------ Соба је премалена. 0
S-b--je pr-m-l---. S___ j_ p_________ S-b- j- p-e-a-e-a- ------------------ Soba je premalena.
L’habitació és massa fosca. Со---------та-н-. С___ ј_ п________ С-б- ј- п-е-а-н-. ----------------- Соба је претамна. 0
Sob- je-pr---m--. S___ j_ p________ S-b- j- p-e-a-n-. ----------------- Soba je pretamna.
La calefacció no funciona. Г--ј-њ---- ради. Г______ н_ р____ Г-е-а-е н- р-д-. ---------------- Грејање не ради. 0
Gr-j---e n- r-di. G_______ n_ r____ G-e-a-j- n- r-d-. ----------------- Grejanje ne radi.
L’aire condicionat no funciona. К-----у--ђај----р---. К___________ н_ р____ К-и-а-у-е-а- н- р-д-. --------------------- Клима-уређај не ради. 0
K------ređ-j ne radi. K___________ n_ r____ K-i-a-u-e-a- n- r-d-. --------------------- Klima-uređaj ne radi.
El televisor està espatllat. Т-л-в---р--- -окв-р-н. Т________ ј_ п________ Т-л-в-з-р ј- п-к-а-е-. ---------------------- Телевизор је покварен. 0
Tel---z-r--e----vare-. T________ j_ p________ T-l-v-z-r j- p-k-a-e-. ---------------------- Televizor je pokvaren.
(Això) no m’agrada. Т- ---се-не св--а. Т_ м_ с_ н_ с_____ Т- м- с- н- с-и-а- ------------------ То ми се не свиђа. 0
To ---se ---sv-đa. T_ m_ s_ n_ s_____ T- m- s- n- s-i-a- ------------------ To mi se ne sviđa.
És massa car per a mi. То ----е -реску-о. Т_ м_ ј_ п________ Т- м- ј- п-е-к-п-. ------------------ То ми је прескупо. 0
T- -- -- -re-kup-. T_ m_ j_ p________ T- m- j- p-e-k-p-. ------------------ To mi je preskupo.
Té alguna cosa més barata? И-а-е-ли-н--------ти---е? И____ л_ н____ ј_________ И-а-е л- н-ш-о ј-ф-и-и-е- ------------------------- Имате ли нешто јефтиније? 0
I-a----- ----- je--i--j-? I____ l_ n____ j_________ I-a-e l- n-š-o j-f-i-i-e- ------------------------- Imate li nešto jeftinije?
Hi ha un alberg de joventut al barri? И-а ----в-е-- -л-зи-и омла--нски-с-еш--ј? И__ л_ о___ у б______ о_________ с_______ И-а л- о-д- у б-и-и-и о-л-д-н-к- с-е-т-ј- ----------------------------------------- Има ли овде у близини омладински смештај? 0
Im--l- -v-e u bliz--- om--dinski-s-eš-a-? I__ l_ o___ u b______ o_________ s_______ I-a l- o-d- u b-i-i-i o-l-d-n-k- s-e-t-j- ----------------------------------------- Ima li ovde u blizini omladinski smeštaj?
Hi ha una casa d’hostes al barri? Им- ---о--е---бли---и--рено--ште? И__ л_ о___ у б______ п__________ И-а л- о-д- у б-и-и-и п-е-о-и-т-? --------------------------------- Има ли овде у близини преноћиште? 0
I-- -i--vd- --b--z----p---oc---te? I__ l_ o___ u b______ p__________ I-a l- o-d- u b-i-i-i p-e-o-́-š-e- ---------------------------------- Ima li ovde u blizini prenoćište?
Hi ha un restaurant per aquí? Им- л- --д- у ---зи-и ---т---н? И__ л_ о___ у б______ р________ И-а л- о-д- у б-и-и-и р-с-о-а-? ------------------------------- Има ли овде у близини ресторан? 0
I-a-l- -vde-u---i-i----e-to--n? I__ l_ o___ u b______ r________ I-a l- o-d- u b-i-i-i r-s-o-a-? ------------------------------- Ima li ovde u blizini restoran?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.