Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   eo En la hotelo – Plendoj

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [dudek ok]

En la hotelo – Plendoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
La dutxa no funciona. La-duŝ-jo -----n--ias. L_ d_____ n_ f________ L- d-ŝ-j- n- f-n-c-a-. ---------------------- La duŝejo ne funkcias. 0
No hi ha aigua calenta. N- ---as varma ak--. N_ e____ v____ a____ N- e-t-s v-r-a a-v-. -------------------- Ne estas varma akvo. 0
Ho podeu reparar? Ĉ--vi-pov-- -ip--ig- ĝ-n? Ĉ_ v_ p____ r_______ ĝ___ Ĉ- v- p-v-s r-p-r-g- ĝ-n- ------------------------- Ĉu vi povas riparigi ĝin? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. Ne ----s-t--e-on- en-l--ĉ-m-r-. N_ e____ t_______ e_ l_ ĉ______ N- e-t-s t-l-f-n- e- l- ĉ-m-r-. ------------------------------- Ne estas telefono en la ĉambro. 0
No hi ha televisió a l’habitació. Ne estas -elev--i-o en l- ĉa--ro. N_ e____ t_________ e_ l_ ĉ______ N- e-t-s t-l-v-d-l- e- l- ĉ-m-r-. --------------------------------- Ne estas televidilo en la ĉambro. 0
L’habitació no té balcó. L--ĉ----o-------as--al-o-o-. L_ ĉ_____ n_ h____ b________ L- ĉ-m-r- n- h-v-s b-l-o-o-. ---------------------------- La ĉambro ne havas balkonon. 0
L’habitació és massa sorollosa. L- ĉ-mb----s-a- -ro-bru-. L_ ĉ_____ e____ t__ b____ L- ĉ-m-r- e-t-s t-o b-u-. ------------------------- La ĉambro estas tro brua. 0
L’habitació és massa petita. L- ĉa--ro e-ta---r- -a---and-. L_ ĉ_____ e____ t__ m_________ L- ĉ-m-r- e-t-s t-o m-l-r-n-a- ------------------------------ La ĉambro estas tro malgranda. 0
L’habitació és massa fosca. L--ĉ-m------tas tro---l-el-. L_ ĉ_____ e____ t__ m_______ L- ĉ-m-r- e-t-s t-o m-l-e-a- ---------------------------- La ĉambro estas tro malhela. 0
La calefacció no funciona. L- h-jti-o n---un-cia-. L_ h______ n_ f________ L- h-j-i-o n- f-n-c-a-. ----------------------- La hejtilo ne funkcias. 0
L’aire condicionat no funciona. L--kl-m--i-i----- --nk---s. L_ k__________ n_ f________ L- k-i-a-i-i-o n- f-n-c-a-. --------------------------- La klimatizilo ne funkcias. 0
El televisor està espatllat. La-----v--i-- -e -u-k----. L_ t_________ n_ f________ L- t-l-v-d-l- n- f-n-c-a-. -------------------------- La televidilo ne funkcias. 0
(Això) no m’agrada. Ti--n----a--s-a- --. T__ n_ p_____ a_ m__ T-o n- p-a-a- a- m-. -------------------- Tio ne plaĉas al mi. 0
És massa car per a mi. Ti- esta- t-o-u-te-o--a ----m-. T__ e____ t____________ p__ m__ T-o e-t-s t-o-u-t-k-s-a p-r m-. ------------------------------- Tio estas tromultekosta por mi. 0
Té alguna cosa més barata? Ĉ------a-a--i-n mal-li-u-tek--ta-? Ĉ_ v_ h____ i__ m_________________ Ĉ- v- h-v-s i-n m-l-l-m-l-e-o-t-n- ---------------------------------- Ĉu vi havas ion malplimultekostan? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? Ĉ- pr--sim--est-- -u----rg-ste-o? Ĉ_ p_______ e____ j______________ Ĉ- p-o-s-m- e-t-s j-n-l-r-a-t-j-? --------------------------------- Ĉu proksime estas junulargastejo? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? Ĉu-pr--sim- -st-s--e-s-on-? Ĉ_ p_______ e____ p________ Ĉ- p-o-s-m- e-t-s p-n-i-n-? --------------------------- Ĉu proksime estas pensiono? 0
Hi ha un restaurant per aquí? Ĉu--rok-ime ----s-r--tor-c-o? Ĉ_ p_______ e____ r__________ Ĉ- p-o-s-m- e-t-s r-s-o-a-i-? ----------------------------- Ĉu proksime estas restoracio? 0

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.