Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   sk V hoteli – sťažnosti

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [dvadsaťosem]

V hoteli – sťažnosti

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
La dutxa no funciona. S-r--a -ef-n--j-. S_____ n_________ S-r-h- n-f-n-u-e- ----------------- Sprcha nefunguje. 0
No hi ha aigua calenta. N-te--e-tep---v-d-. N______ t____ v____ N-t-č-e t-p-á v-d-. ------------------- Netečie teplá voda. 0
Ho podeu reparar? M-ž-t- to------- o-r-viť? M_____ t_ n_____ o_______ M-ž-t- t- n-c-a- o-r-v-ť- ------------------------- Môžete to nechať opraviť? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. V -z-- n----e--e-e-ón. V i___ n__ j_ t_______ V i-b- n-e j- t-l-f-n- ---------------------- V izbe nie je telefón. 0
No hi ha televisió a l’habitació. V-i-b- ni---e ----víz-r. V i___ n__ j_ t_________ V i-b- n-e j- t-l-v-z-r- ------------------------ V izbe nie je televízor. 0
L’habitació no té balcó. I--a -e-á balkó-. I___ n___ b______ I-b- n-m- b-l-ó-. ----------------- Izba nemá balkón. 0
L’habitació és massa sorollosa. I--a -e--r--iš h--č-á. I___ j_ p_____ h______ I-b- j- p-í-i- h-u-n-. ---------------------- Izba je príliš hlučná. 0
L’habitació és massa petita. Iz-a je p-i----. I___ j_ p_______ I-b- j- p-i-a-á- ---------------- Izba je primalá. 0
L’habitació és massa fosca. Iz-- -e--ríl-š-t--vá. I___ j_ p_____ t_____ I-b- j- p-í-i- t-a-á- --------------------- Izba je príliš tmavá. 0
La calefacció no funciona. Kú----- -efun---e. K______ n_________ K-r-n-e n-f-n-u-e- ------------------ Kúrenie nefunguje. 0
L’aire condicionat no funciona. K--m-t-zácia --f-n---e. K___________ n_________ K-i-a-i-á-i- n-f-n-u-e- ----------------------- Klimatizácia nefunguje. 0
El televisor està espatllat. Televí-or je p-kaze--. T________ j_ p________ T-l-v-z-r j- p-k-z-n-. ---------------------- Televízor je pokazený. 0
(Això) no m’agrada. To -a--i ne-á-i. T_ s_ m_ n______ T- s- m- n-p-č-. ---------------- To sa mi nepáči. 0
És massa car per a mi. T- j- p-e m-a----dr--é. T_ j_ p__ m__ p________ T- j- p-e m-a p-i-r-h-. ----------------------- To je pre mňa pridrahé. 0
Té alguna cosa més barata? M-----i-č--lac---šie? M___ n____ l_________ M-t- n-e-o l-c-e-š-e- --------------------- Máte niečo lacnejšie? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? Je -- ---l--k-s-i-m---e-ní----u--t--ň-? J_ t_ v b________ m__________ u________ J- t- v b-í-k-s-i m-á-e-n-c-a u-y-o-ň-? --------------------------------------- Je tu v blízkosti mládežnícka ubytovňa? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? Je-t--v--l-----t--pe---ó-? J_ t_ v b________ p_______ J- t- v b-í-k-s-i p-n-i-n- -------------------------- Je tu v blízkosti penzión? 0
Hi ha un restaurant per aquí? Je-t--v-b--z-os-i r-št-ur----? J_ t_ v b________ r___________ J- t- v b-í-k-s-i r-š-a-r-c-a- ------------------------------ Je tu v blízkosti reštaurácia? 0

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.