Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   sl V hotelu – pritožbe

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [osemindvajset]

V hotelu – pritožbe

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
La dutxa no funciona. Prh- n- de----. P___ n_ d______ P-h- n- d-l-j-. --------------- Prha ne deluje. 0
No hi ha aigua calenta. Ne -e-- t-p-a-v---. N_ t___ t____ v____ N- t-č- t-p-a v-d-. ------------------- Ne teče topla voda. 0
Ho podeu reparar? Ali b--s--dal--t--po-r--iti? A__ b_ s_ d___ t_ p_________ A-i b- s- d-l- t- p-p-a-i-i- ---------------------------- Ali bi se dalo to popraviti? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. V ---i--- telef-na. V s___ n_ t________ V s-b- n- t-l-f-n-. ------------------- V sobi ni telefona. 0
No hi ha televisió a l’habitació. V sob------e-e------a. V s___ n_ t___________ V s-b- n- t-l-v-z-r-a- ---------------------- V sobi ni televizorja. 0
L’habitació no té balcó. Soba ---a-b---o--. S___ n___ b_______ S-b- n-m- b-l-o-a- ------------------ Soba nima balkona. 0
L’habitació és massa sorollosa. S-----e p-ehr---a. S___ j_ p_________ S-b- j- p-e-r-p-a- ------------------ Soba je prehrupna. 0
L’habitació és massa petita. Sob- ----------na. S___ j_ p_________ S-b- j- p-e-a-h-a- ------------------ Soba je premajhna. 0
L’habitació és massa fosca. So-a-j---ret--na. S___ j_ p________ S-b- j- p-e-e-n-. ----------------- Soba je pretemna. 0
La calefacció no funciona. Gre--e ----e--j-. G_____ n_ d______ G-e-j- n- d-l-j-. ----------------- Gretje ne deluje. 0
L’aire condicionat no funciona. Kl----sk--n-prava------l-j-. K________ n______ n_ d______ K-i-a-s-a n-p-a-a n- d-l-j-. ---------------------------- Klimatska naprava ne deluje. 0
El televisor està espatllat. Te-eviz------p--------. T________ j_ p_________ T-l-v-z-r j- p-k-a-j-n- ----------------------- Televizor je pokvarjen. 0
(Això) no m’agrada. To-m- ni --eč. T_ m_ n_ v____ T- m- n- v-e-. -------------- To mi ni všeč. 0
És massa car per a mi. To-je za-e-pre-rag-. T_ j_ z___ p________ T- j- z-m- p-e-r-g-. -------------------- To je zame predrago. 0
Té alguna cosa més barata? Imate ----c---jš-g-? I____ k__ c_________ I-a-e k-j c-n-j-e-a- -------------------- Imate kaj cenejšega? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? Je--u-v b-i--ni --k----h-s---? J_ t_ v b______ k_____ h______ J- t- v b-i-i-i k-k-e- h-s-e-? ------------------------------ Je tu v bližini kakšen hostel? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? J- tu-- -li-i----akš-n-penzi-n? J_ t_ v b______ k_____ p_______ J- t- v b-i-i-i k-k-e- p-n-i-n- ------------------------------- Je tu v bližini kakšen penzion? 0
Hi ha un restaurant per aquí? Je-tu-v-b---in---a--na-res-a--a-i-a? J_ t_ v b______ k_____ r____________ J- t- v b-i-i-i k-k-n- r-s-a-r-c-j-? ------------------------------------ Je tu v bližini kakšna restavracija? 0

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.