Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   mk Во хотел – поплаки

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [дваесет и осум]

28 [dvayesyet i osoom]

Во хотел – поплаки

[Vo khotyel – poplaki]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
La dutxa no funciona. Т-шо- н- рабо--. Т____ н_ р______ Т-ш-т н- р-б-т-. ---------------- Тушот не работи. 0
Toos----nye ra--ti. T______ n__ r______ T-o-h-t n-e r-b-t-. ------------------- Tooshot nye raboti.
No hi ha aigua calenta. Н----топ----о-а. Н___ т____ в____ Н-м- т-п-а в-д-. ---------------- Нема топла вода. 0
Ny-----o-la v-d-. N____ t____ v____ N-e-a t-p-a v-d-. ----------------- Nyema topla voda.
Ho podeu reparar? М-же---л--т-а--- г--по-ра--те? М_____ л_ т__ д_ г_ п_________ М-ж-т- л- т-а д- г- п-п-а-и-е- ------------------------------ Можете ли тоа да го поправите? 0
Mo-ye-ye--i --a da-gu- p-p-------? M_______ l_ t__ d_ g__ p__________ M-ʐ-e-y- l- t-a d- g-o p-p-a-i-y-? ---------------------------------- Moʐyetye li toa da guo popravitye?
No hi ha telèfon a l’habitació. В- -о-----н--а--ел-фо-. В_ с_____ н___ т_______ В- с-б-т- н-м- т-л-ф-н- ----------------------- Во собата нема телефон. 0
Vo --ba-- -ye------l-e-on. V_ s_____ n____ t_________ V- s-b-t- n-e-a t-e-y-f-n- -------------------------- Vo sobata nyema tyelyefon.
No hi ha televisió a l’habitació. В- со-ата-не-а-те---изор. В_ с_____ н___ т_________ В- с-б-т- н-м- т-л-в-з-р- ------------------------- Во собата нема телевизор. 0
Vo-soba-- --e-a t---ye---o-. V_ s_____ n____ t___________ V- s-b-t- n-e-a t-e-y-v-z-r- ---------------------------- Vo sobata nyema tyelyevizor.
L’habitació no té balcó. Со--т--нем--б--ко-. С_____ н___ б______ С-б-т- н-м- б-л-о-. ------------------- Собата нема балкон. 0
Sob--a-nyem-----k-n. S_____ n____ b______ S-b-t- n-e-a b-l-o-. -------------------- Sobata nyema balkon.
L’habitació és massa sorollosa. Со---- - пр-м--г--гл--н-. С_____ е п_______ г______ С-б-т- е п-е-н-г- г-а-н-. ------------------------- Собата е премногу гласна. 0
So--t- -e -ry-m--gu-o-gul--na. S_____ y_ p__________ g_______ S-b-t- y- p-y-m-o-u-o g-l-s-a- ------------------------------ Sobata ye pryemnoguoo gulasna.
L’habitació és massa petita. Со-ата -------о-- -ал-. С_____ е п_______ м____ С-б-т- е п-е-н-г- м-л-. ----------------------- Собата е премногу мала. 0
Soba-a ye pryem-og-oo -a--. S_____ y_ p__________ m____ S-b-t- y- p-y-m-o-u-o m-l-. --------------------------- Sobata ye pryemnoguoo mala.
L’habitació és massa fosca. Со-а-а --пре--огу--е-н-. С_____ е п_______ т_____ С-б-т- е п-е-н-г- т-м-а- ------------------------ Собата е премногу темна. 0
Sobat---e p-y-mn--uo--ty-mna. S_____ y_ p__________ t______ S-b-t- y- p-y-m-o-u-o t-e-n-. ----------------------------- Sobata ye pryemnoguoo tyemna.
La calefacció no funciona. Па---то-не-ра--ти. П______ н_ р______ П-р-о-о н- р-б-т-. ------------------ Парното не работи. 0
P-rno-- --e ra--ti. P______ n__ r______ P-r-o-o n-e r-b-t-. ------------------- Parnoto nye raboti.
L’aire condicionat no funciona. К-и-а --едот н--р----и. К____ у_____ н_ р______ К-и-а у-е-о- н- р-б-т-. ----------------------- Клима уредот не работи. 0
Kl--- -o-y--o--n-e ra-ot-. K____ o_______ n__ r______ K-i-a o-r-e-o- n-e r-b-t-. -------------------------- Klima ooryedot nye raboti.
El televisor està espatllat. Тел---з--от ------п--. Т__________ е р_______ Т-л-в-з-р-т е р-с-п-н- ---------------------- Телевизорот е расипан. 0
T-e-y-v---r---y------p-n. T____________ y_ r_______ T-e-y-v-z-r-t y- r-s-p-n- ------------------------- Tyelyevizorot ye rasipan.
(Això) no m’agrada. Т-а-н---и с- д--а--. Т__ н_ м_ с_ д______ Т-а н- м- с- д-п-ѓ-. -------------------- Тоа не ми се допаѓа. 0
T-- ny--m--sy-----aѓ-. T__ n__ m_ s__ d______ T-a n-e m- s-e d-p-ѓ-. ---------------------- Toa nye mi sye dopaѓa.
És massa car per a mi. Тоа-ми-е --еска--. Т__ м_ е п________ Т-а м- е п-е-к-п-. ------------------ Тоа ми е прескапо. 0
T----i-ye-p---s-a--. T__ m_ y_ p_________ T-a m- y- p-y-s-a-o- -------------------- Toa mi ye pryeskapo.
Té alguna cosa més barata? Да-- -мате -------ое-т-но? Д___ и____ н____ п________ Д-л- и-а-е н-ш-о п-е-т-н-? -------------------------- Дали имате нешто поефтино? 0
D--i-----y- --e-h-o poy-ft-no? D___ i_____ n______ p_________ D-l- i-a-y- n-e-h-o p-y-f-i-o- ------------------------------ Dali imatye nyeshto poyeftino?
Hi ha un alberg de joventut al barri? Има--и-о-де-в- бл-зина-х---е-? И__ л_ о___ в_ б______ х______ И-а л- о-д- в- б-и-и-а х-с-е-? ------------------------------ Има ли овде во близина хостел? 0
Im--li -v-y--vo b--z--- -----y--? I__ l_ o____ v_ b______ k________ I-a l- o-d-e v- b-i-i-a k-o-t-e-? --------------------------------- Ima li ovdye vo blizina khostyel?
Hi ha una casa d’hostes al barri? И------о-де -о ---з-н----н-ио-? И__ л_ о___ в_ б______ п_______ И-а л- о-д- в- б-и-и-а п-н-и-н- ------------------------------- Има ли овде во близина пансион? 0
Im---- --dye-v- -l--i-- pans---? I__ l_ o____ v_ b______ p_______ I-a l- o-d-e v- b-i-i-a p-n-i-n- -------------------------------- Ima li ovdye vo blizina pansion?
Hi ha un restaurant per aquí? И-- ли о-д--во б---ин----ст----? И__ л_ о___ в_ б______ р________ И-а л- о-д- в- б-и-и-а р-с-о-а-? -------------------------------- Има ли овде во близина ресторан? 0
I-a li o-d----- -----na -y-stor--? I__ l_ o____ v_ b______ r_________ I-a l- o-d-e v- b-i-i-a r-e-t-r-n- ---------------------------------- Ima li ovdye vo blizina ryestoran?

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.