Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   sv Fråga – förfluten tid 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [åttiosex]

Fråga – förfluten tid 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Quina corbata has portat? V----- -l-ps-------- p- --g? V_____ s____ h___ d_ p_ d___ V-l-e- s-i-s h-d- d- p- d-g- ---------------------------- Vilken slips hade du på dig? 0
Quin cotxe has comprat? Vilk-n -il --r -u k-p-? V_____ b__ h__ d_ k____ V-l-e- b-l h-r d- k-p-? ----------------------- Vilken bil har du köpt? 0
A quin diari t’has abonat? Vil--n--i-n--g h-r -u p--n-me-e-a- p-? V_____ t______ h__ d_ p___________ p__ V-l-e- t-d-i-g h-r d- p-e-u-e-e-a- p-? -------------------------------------- Vilken tidning har du prenumererat på? 0
Qui ha vist? Vem har -- ---t? V__ h__ d_ s____ V-m h-r d- s-t-? ---------------- Vem har du sett? 0
Amb qui s’ha trobat? V-- h---d- -rä-fat? V__ h__ d_ t_______ V-m h-r d- t-ä-f-t- ------------------- Vem har du träffat? 0
Qui ha reconegut? Vem h-r du----t --e-? V__ h__ d_ k___ i____ V-m h-r d- k-n- i-e-? --------------------- Vem har du känt igen? 0
Quan s’ha llevat? N-- h-- ni gå-t-up-? N__ h__ n_ g___ u___ N-r h-r n- g-t- u-p- -------------------- När har ni gått upp? 0
Quan ha començat? Nä- -ar ni b-----? N__ h__ n_ b______ N-r h-r n- b-r-a-? ------------------ När har ni börjat? 0
Quan ha acabat? N-r -a--ni --uta-? N__ h__ n_ s______ N-r h-r n- s-u-a-? ------------------ När har ni slutat? 0
Per què s’ha despertat? Var--r-har n--va-n-t? V_____ h__ n_ v______ V-r-ö- h-r n- v-k-a-? --------------------- Varför har ni vaknat? 0
Per què s’ha fet mestre? Varför b-e---- lä----? V_____ b___ n_ l______ V-r-ö- b-e- n- l-r-r-? ---------------------- Varför blev ni lärare? 0
Per què ha agafat un taxi? V----r h---n--tag---en-ta--? V_____ h__ n_ t____ e_ t____ V-r-ö- h-r n- t-g-t e- t-x-? ---------------------------- Varför har ni tagit en taxi? 0
D’on ha vingut? Var-----m----- i-rån? V___ k_____ n_ i_____ V-r- k-m-e- n- i-r-n- --------------------- Vart kommer ni ifrån? 0
On ha anat? V-rt-h-r--i gåt-? V___ h__ n_ g____ V-r- h-r n- g-t-? ----------------- Vart har ni gått? 0
On ha estat? Var h---n- v-ri-? V__ h__ n_ v_____ V-r h-r n- v-r-t- ----------------- Var har ni varit? 0
Qui has ajudat? Vem -----u hjälp-? V__ h__ d_ h______ V-m h-r d- h-ä-p-? ------------------ Vem har du hjälpt? 0
A qui has escrit? V-m--a- du----i-----i--? V__ h__ d_ s______ t____ V-m h-r d- s-r-v-t t-l-? ------------------------ Vem har du skrivit till? 0
A qui has respost? Ve- ha--du-sv-r-t? V__ h__ d_ s______ V-m h-r d- s-a-a-? ------------------ Vem har du svarat? 0

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...