Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   hy հարցեր անցյալում 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [ութանասունվեց]

86 [ut’anasunvets’]

հարցեր անցյալում 2

[harts’yer ants’yalum 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Quina corbata has portat? Ո՞--փողկա----ի- կ-ել: Ո__ փ______ է__ կ____ Ո-ր փ-ղ-ա-ն է-ր կ-ե-: --------------------- Ո՞ր փողկապն էիր կրել: 0
VO՞r-p’v--hk--n-e-r ---l V___ p_________ e__ k___ V-՞- p-v-g-k-p- e-r k-e- ------------------------ VO՞r p’voghkapn eir krel
Quin cotxe has comprat? Ո՞- մեքե--ն--ս գ-ե-: Ո__ մ______ ե_ գ____ Ո-ր մ-ք-ն-ն ե- գ-ե-: -------------------- Ո՞ր մեքենան ես գնել: 0
V-՞r--e---e-an ye- --el V___ m________ y__ g___ V-՞- m-k-y-n-n y-s g-e- ----------------------- VO՞r mek’yenan yes gnel
A quin diari t’has abonat? Ո՞ր թերթ- ես բաժ--ո-դ-գ-վել: Ո__ թ____ ե_ բ______________ Ո-ր թ-ր-ն ե- բ-ժ-ն-ր-ա-ր-ե-: ---------------------------- Ո՞ր թերթն ես բաժանորդագրվել: 0
VO----’-e---------b-z-anordagr--l V___ t_______ y__ b______________ V-՞- t-y-r-’- y-s b-z-a-o-d-g-v-l --------------------------------- VO՞r t’yert’n yes bazhanordagrvel
Qui ha vist? ՈՒ-մ եք---սե-: Ո___ ե_ տ_____ Ո-՞- ե- տ-ս-լ- -------------- ՈՒ՞մ եք տեսել: 0
U-- -e-’---s-l U__ y___ t____ U-m y-k- t-s-l -------------- U՞m yek’ tesel
Amb qui s’ha trobat? Ո-՞--եք--ա---պե-: Ո___ ե_ հ________ Ո-՞- ե- հ-ն-ի-ե-: ----------------- ՈՒ՞մ եք հանդիպել: 0
U՞--yek’ h-n--pel U__ y___ h_______ U-m y-k- h-n-i-e- ----------------- U՞m yek’ handipel
Qui ha reconegut? ՈՒ՞---ք-ճ-նաչե-: Ո___ ե_ ճ_______ Ո-՞- ե- ճ-ն-չ-լ- ---------------- ՈՒ՞մ եք ճանաչել: 0
U-m--e---c-----h---l U__ y___ c__________ U-m y-k- c-a-a-h-y-l -------------------- U՞m yek’ chanach’yel
Quan s’ha llevat? Քան----ն--- ---կ-ց-լ: Ք_______ ե_ վ________ Ք-ն-ս-՞- ե- վ-ր-ա-ե-: --------------------- Քանիսի՞ն եք վերկացել: 0
K--ni-i-n-y-k- v------’y-l K________ y___ v__________ K-a-i-i-n y-k- v-r-a-s-y-l -------------------------- K’anisi՞n yek’ verkats’yel
Quan ha començat? Ե՞---եք -կս-լ: Ե___ ե_ ս_____ Ե-ր- ե- ս-ս-լ- -------------- Ե՞րբ եք սկսել: 0
Ye՞-----k- ----l Y____ y___ s____ Y-՞-b y-k- s-s-l ---------------- Ye՞rb yek’ sksel
Quan ha acabat? Ե՞---եք-վ--ջացր--: Ե___ ե_ վ_________ Ե-ր- ե- վ-ր-ա-ր-լ- ------------------ Ե՞րբ եք վերջացրել: 0
Ye-r- -e-- verj----rel Y____ y___ v__________ Y-՞-b y-k- v-r-a-s-r-l ---------------------- Ye՞rb yek’ verjats’rel
Per què s’ha despertat? Ինչ-ւ՞ եք---թ-ա-ել: Ի_____ ե_ ա________ Ի-չ-ւ- ե- ա-թ-ա-ե-: ------------------- Ինչու՞ եք արթնացել: 0
I-ch’u՞----’-art-n-ts-yel I______ y___ a___________ I-c-’-՞ y-k- a-t-n-t-’-e- ------------------------- Inch’u՞ yek’ art’nats’yel
Per què s’ha fet mestre? Ինչո----- ուսո--իչ---րձել: Ի_____ ե_ ո_______ դ______ Ի-չ-ւ- ե- ո-ս-ւ-ի- դ-ր-ե-: -------------------------- Ինչու՞ եք ուսուցիչ դարձել: 0
In-h-u--------s-------’--a----l I______ y___ u_________ d______ I-c-’-՞ y-k- u-u-s-i-h- d-r-z-l ------------------------------- Inch’u՞ yek’ usuts’ich’ dardzel
Per què ha agafat un taxi? Ի---ւ՞--ք---ք-- -արձ--: Ի_____ ե_ տ____ վ______ Ի-չ-ւ- ե- տ-ք-ի վ-ր-ե-: ----------------------- Ինչու՞ եք տաքսի վարձել: 0
Inch’u՞ y--’--ak’si ---d-el I______ y___ t_____ v______ I-c-’-՞ y-k- t-k-s- v-r-z-l --------------------------- Inch’u՞ yek’ tak’si vardzel
D’on ha vingut? Որտ-ղի՞- եք--կ-լ: Ո_______ ե_ ե____ Ո-տ-ղ-՞- ե- ե-ե-: ----------------- Որտեղի՞ց եք եկել: 0
V-rteg--՞ts’-yek- -e--l V___________ y___ y____ V-r-e-h-՞-s- y-k- y-k-l ----------------------- Vorteghi՞ts’ yek’ yekel
On ha anat? Ո--- -ք--նա---: Ո___ ե_ գ______ Ո-՞- ե- գ-ա-ե-: --------------- ՈՒ՞ր եք գնացել: 0
U-r----’ g--ts’yel U__ y___ g________ U-r y-k- g-a-s-y-l ------------------ U՞r yek’ gnats’yel
On ha estat? Որ---- -ք-եղ--: Ո_____ ե_ ե____ Ո-տ-՞- ե- ե-ե-: --------------- Որտե՞ղ եք եղել: 0
V--te-gh----’ y---el V_______ y___ y_____ V-r-e-g- y-k- y-g-e- -------------------- Vorte՞gh yek’ yeghel
Qui has ajudat? Ո-՞մ -- օ-ն-լ: Ո___ ե_ օ_____ Ո-՞- ե- օ-ն-լ- -------------- ՈՒ՞մ եք օգնել: 0
U՞m---k’ -g-el U__ y___ o____ U-m y-k- o-n-l -------------- U՞m yek’ ognel
A qui has escrit? Ո--մ--ք --ե-: Ո___ ե_ գ____ Ո-՞- ե- գ-ե-: ------------- ՈՒ՞մ եք գրել: 0
U-- y--’ -rel U__ y___ g___ U-m y-k- g-e- ------------- U՞m yek’ grel
A qui has respost? ՈՒ՞մ եք-----սխան-լ: Ո___ ե_ պ__________ Ո-՞- ե- պ-տ-ս-ա-ե-: ------------------- ՈՒ՞մ եք պատասխանել: 0
U՞m ---’--a--s--anel U__ y___ p__________ U-m y-k- p-t-s-h-n-l -------------------- U՞m yek’ pataskhanel

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...