Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   eo Demandoj – Is-tempo 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [okdek ses]

Demandoj – Is-tempo 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Quina corbata has portat? K----kra-ato---i -urhav--? K___ k_______ v_ s________ K-u- k-a-a-o- v- s-r-a-i-? -------------------------- Kiun kravaton vi surhavis? 0
Quin cotxe has comprat? Ki---aŭto- -i aĉet--? K___ a____ v_ a______ K-u- a-t-n v- a-e-i-? --------------------- Kiun aŭton vi aĉetis? 0
A quin diari t’has abonat? K-------eto- -- -bo-is? K___ g______ v_ a______ K-u- g-z-t-n v- a-o-i-? ----------------------- Kiun gazeton vi abonis? 0
Qui ha vist? K--n--- ---i-? K___ v_ v_____ K-u- v- v-d-s- -------------- Kiun vi vidis? 0
Amb qui s’ha trobat? K-u--vi re--o---s? K___ v_ r_________ K-u- v- r-n-o-t-s- ------------------ Kiun vi renkontis? 0
Qui ha reconegut? Ki-n vi ----nis? K___ v_ r_______ K-u- v- r-k-n-s- ---------------- Kiun vi rekonis? 0
Quan s’ha llevat? K-a--vi--lliti-is? K___ v_ e_________ K-a- v- e-l-t-ĝ-s- ------------------ Kiam vi ellitiĝis? 0
Quan ha començat? K-a--vi k-------? K___ v_ k________ K-a- v- k-m-n-i-? ----------------- Kiam vi komencis? 0
Quan ha acabat? Kiam-v- f--is? K___ v_ f_____ K-a- v- f-n-s- -------------- Kiam vi finis? 0
Per què s’ha despertat? K--l vi -e-----? K___ v_ v_______ K-a- v- v-k-ĝ-s- ---------------- Kial vi vekiĝis? 0
Per què s’ha fet mestre? K-a---i---is--ns-r---to? K___ v_ i___ i__________ K-a- v- i-i- i-s-r-i-t-? ------------------------ Kial vi iĝis instruisto? 0
Per què ha agafat un taxi? K-a---i---e--s-ta-s-on? K___ v_ p_____ t_______ K-a- v- p-e-i- t-k-i-n- ----------------------- Kial vi prenis taksion? 0
D’on ha vingut? De--i- -- venis? D_ k__ v_ v_____ D- k-e v- v-n-s- ---------------- De kie vi venis? 0
On ha anat? K-----i i--s? K___ v_ i____ K-e- v- i-i-? ------------- Kien vi iris? 0
On ha estat? Ki--vi e-t--? K__ v_ e_____ K-e v- e-t-s- ------------- Kie vi estis? 0
Qui has ajudat? A- -iu--i-h--pi-? A_ k__ v_ h______ A- k-u v- h-l-i-? ----------------- Al kiu vi helpis? 0
A qui has escrit? A--k-u vi --r--is? A_ k__ v_ s_______ A- k-u v- s-r-b-s- ------------------ Al kiu vi skribis? 0
A qui has respost? Al --- vi ----o--i-? A_ k__ v_ r_________ A- k-u v- r-s-o-d-s- -------------------- Al kiu vi respondis? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...