Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   sl Odvisni stavki z ali (če)

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [triindevetdeset]

Odvisni stavki z ali (če)

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
No sé si m’estima. Ne ve-, -l------ju-- (--- ra--. N_ v___ a__ m_ l____ (___ r____ N- v-m- a-i m- l-u-i (-m- r-d-. ------------------------------- Ne vem, ali me ljubi (ima rad). 0
No sé si tornarà. N--ve-- a-- s--bo ---i-. N_ v___ a__ s_ b_ v_____ N- v-m- a-i s- b- v-n-l- ------------------------ Ne vem, ali se bo vrnil. 0
No sé si em trucarà. Ne-v-m, ali -e-b--p-k---a-. N_ v___ a__ m_ b_ p________ N- v-m- a-i m- b- p-k-i-a-. --------------------------- Ne vem, ali me bo poklical. 0
Si m’estima? No ho sé. Al- -e --s lju--? A__ m_ r__ l_____ A-i m- r-s l-u-i- ----------------- Ali me res ljubi? 0
Si tornarà? No ho sé. A-- -o pr--el-na--j? A__ b_ p_____ n_____ A-i b- p-i-e- n-z-j- -------------------- Ali bo prišel nazaj? 0
Si em trucarà? No ho sé. Ali -- b----- p--l-cal? A__ m_ b_ r__ p________ A-i m- b- r-s p-k-i-a-? ----------------------- Ali me bo res poklical? 0
Em pregunto si pensa en mi. Spra-ujem s-, al--m--l--n---. S________ s__ a__ m____ n____ S-r-š-j-m s-, a-i m-s-i n-m-. ----------------------------- Sprašujem se, ali misli name. 0
Em pregunto si en té una altra. Spra-ujem se, -l--i-- ---šno-dr---. S________ s__ a__ i__ k_____ d_____ S-r-š-j-m s-, a-i i-a k-k-n- d-u-o- ----------------------------------- Sprašujem se, ali ima kakšno drugo. 0
Em pregunto si menteix. S-raš--em---- a-i -až-. S________ s__ a__ l____ S-r-š-j-m s-, a-i l-ž-. ----------------------- Sprašujem se, ali laže. 0
No sé si pensa en mi. A-i-s--oh--i--i-nam-? A__ s____ m____ n____ A-i s-l-h m-s-i n-m-? --------------------- Ali sploh misli name? 0
No sé si en té una altra. Ali --a--a--no dr-go? A__ i__ k_____ d_____ A-i i-a k-k-n- d-u-o- --------------------- Ali ima kakšno drugo? 0
No sé si diu la veritat. Al- s-lo--go-o-- -----c-? A__ s____ g_____ r_______ A-i s-l-h g-v-r- r-s-i-o- ------------------------- Ali sploh govori resnico? 0
Dubto que realment li agradi. D----m,-da me --- -a-es r--. D______ d_ m_ i__ z____ r___ D-o-i-, d- m- i-a z-r-s r-d- ---------------------------- Dvomim, da me ima zares rad. 0
Dubto que m’escrigui. Dv---m- -- mi-b--p-s--. D______ d_ m_ b_ p_____ D-o-i-, d- m- b- p-s-l- ----------------------- Dvomim, da mi bo pisal. 0
Dubto que es casi amb mi. D-o--m--da s- -----roč-l - m-no. D______ d_ s_ b_ p______ z m____ D-o-i-, d- s- b- p-r-č-l z m-n-. -------------------------------- Dvomim, da se bo poročil z mano. 0
Si li agrado? No ho sé. Al---e ------res ra-? A__ m_ i__ z____ r___ A-i m- i-a z-r-s r-d- --------------------- Ali me ima zares rad? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Ali--i--o-s-------sal? A__ m_ b_ s____ p_____ A-i m- b- s-l-h p-s-l- ---------------------- Ali mi bo sploh pisal? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Ali--- bo s--oh --r-či- ------? A__ s_ b_ s____ p______ z m____ A-i s- b- s-l-h p-r-č-l z m-n-? ------------------------------- Ali se bo sploh poročil z mano? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...