Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   ro Propoziţii scundare cu sau

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [nouăzeci şi trei]

Propoziţii scundare cu sau

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
No sé si m’estima. N----i---ac- -ă-i-be-te. N_ ş___ d___ m_ i_______ N- ş-i- d-c- m- i-b-ş-e- ------------------------ Nu ştiu dacă mă iubeşte. 0
No sé si tornarà. N---tiu --că -e--n---r-e. N_ ş___ d___ s_ î________ N- ş-i- d-c- s- î-t-a-c-. ------------------------- Nu ştiu dacă se întoarce. 0
No sé si em trucarà. N---t-u-dac---- ----. N_ ş___ d___ m_ s____ N- ş-i- d-c- m- s-n-. --------------------- Nu ştiu dacă mă sună. 0
Si m’estima? No ho sé. Oar- mă -ube--e? O___ m_ i_______ O-r- m- i-b-ş-e- ---------------- Oare mă iubeşte? 0
Si tornarà? No ho sé. Oa-- --ne î--po-? O___ v___ î______ O-r- v-n- î-a-o-? ----------------- Oare vine înapoi? 0
Si em trucarà? No ho sé. Oa-e--ă--u-ă? O___ m_ s____ O-r- m- s-n-? ------------- Oare mă sună? 0
Em pregunto si pensa en mi. Mă -ntre--d-c---e gâ--e-te--a mi--. M_ î_____ d___ s_ g_______ l_ m____ M- î-t-e- d-c- s- g-n-e-t- l- m-n-. ----------------------------------- Mă întreb dacă se gândeşte la mine. 0
Em pregunto si en té una altra. M--î-tre----c- --e-pe-----in--a. M_ î_____ d___ a__ p_ a_________ M- î-t-e- d-c- a-e p- a-t-i-e-a- -------------------------------- Mă întreb dacă are pe altcineva. 0
Em pregunto si menteix. M- î--re- -acă -i-te. M_ î_____ d___ m_____ M- î-t-e- d-c- m-n-e- --------------------- Mă întreb dacă minte. 0
No sé si pensa en mi. O-r- -- --n--şte-l--m--e? O___ s_ g_______ l_ m____ O-r- s- g-n-e-t- l- m-n-? ------------------------- Oare se gândeşte la mine? 0
No sé si en té una altra. O-r- a-e pe-a-t---eva? O___ a__ p_ a_________ O-r- a-e p- a-t-i-e-a- ---------------------- Oare are pe altcineva? 0
No sé si diu la veritat. O--- -p-ne---ev----? O___ s____ a________ O-r- s-u-e a-e-ă-u-? -------------------- Oare spune adevărul? 0
Dubto que realment li agradi. M--î---ies- c---ă-p---- --------rat. M_ î_______ c_ m_ p____ c_ a________ M- î-d-i-s- c- m- p-a-e c- a-e-ă-a-. ------------------------------------ Mă îndoiesc că mă place cu adevărat. 0
Dubto que m’escrigui. M--î--o-es---ă--m----ri-. M_ î_______ c_ î__ s_____ M- î-d-i-s- c- î-i s-r-e- ------------------------- Mă îndoiesc că îmi scrie. 0
Dubto que es casi amb mi. M--în-o-e-c-c- -e -n----ă----m--e. M_ î_______ c_ s_ î______ c_ m____ M- î-d-i-s- c- s- î-s-a-ă c- m-n-. ---------------------------------- Mă îndoiesc că se însoară cu mine. 0
Si li agrado? No ho sé. O--- -ă -la-e cu-a-e-ă---? O___ m_ p____ c_ a________ O-r- m- p-a-e c- a-e-ă-a-? -------------------------- Oare mă place cu adevărat? 0
Si m’escriurà? No ho sé. O-r--îmi scr-e? O___ î__ s_____ O-r- î-i s-r-e- --------------- Oare îmi scrie? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. O--e-s---nsoară-cu --ne? O___ s_ î______ c_ m____ O-r- s- î-s-a-ă c- m-n-? ------------------------ Oare se însoară cu mine? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...