Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   bg Подчинени изречения с дали

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [деветдесет и три]

93 [devetdeset i tri]

Подчинени изречения с дали

[Podchineni izrecheniya s dali]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
No sé si m’estima. Не з--я да---той--- о-и--. Н_ з___ д___ т__ м_ о_____ Н- з-а- д-л- т-й м- о-и-а- -------------------------- Не зная дали той ме обича. 0
Ne--n--a-dali -----e-o----a. N_ z____ d___ t__ m_ o______ N- z-a-a d-l- t-y m- o-i-h-. ---------------------------- Ne znaya dali toy me obicha.
No sé si tornarà. Не-зн-- -а-и -ой-ще се в-р-е. Н_ з___ д___ т__ щ_ с_ в_____ Н- з-а- д-л- т-й щ- с- в-р-е- ----------------------------- Не зная дали той ще се върне. 0
N- zna-a dali---y s-ch- -e --r-e. N_ z____ d___ t__ s____ s_ v_____ N- z-a-a d-l- t-y s-c-e s- v-r-e- --------------------------------- Ne znaya dali toy shche se vyrne.
No sé si em trucarà. Н- -ная --л---ой щ--ми--е --а-и -----л--о--. Н_ з___ д___ т__ щ_ м_ с_ о____ п_ т________ Н- з-а- д-л- т-й щ- м- с- о-а-и п- т-л-ф-н-. -------------------------------------------- Не зная дали той ще ми се обади по телефона. 0
Ne-zna-a da---to- sh--- ------o-adi----te-e-on-. N_ z____ d___ t__ s____ m_ s_ o____ p_ t________ N- z-a-a d-l- t-y s-c-e m- s- o-a-i p- t-l-f-n-. ------------------------------------------------ Ne znaya dali toy shche mi se obadi po telefona.
Si m’estima? No ho sé. Д-ли-м- -----? Д___ м_ о_____ Д-л- м- о-и-а- -------------- Дали ме обича? 0
D--i -e obi--a? D___ m_ o______ D-l- m- o-i-h-? --------------- Dali me obicha?
Si tornarà? No ho sé. Д--и ----- в---е? Д___ щ_ с_ в_____ Д-л- щ- с- в-р-е- ----------------- Дали ще се върне? 0
D----shc----e v--n-? D___ s____ s_ v_____ D-l- s-c-e s- v-r-e- -------------------- Dali shche se vyrne?
Si em trucarà? No ho sé. Да-- -- -- -е--б----п- т-л--он-? Д___ щ_ м_ с_ о____ п_ т________ Д-л- щ- м- с- о-а-и п- т-л-ф-н-? -------------------------------- Дали ще ми се обади по телефона? 0
Da-i-shche--i ---oba-i ----e--f--a? D___ s____ m_ s_ o____ p_ t________ D-l- s-c-e m- s- o-a-i p- t-l-f-n-? ----------------------------------- Dali shche mi se obadi po telefona?
Em pregunto si pensa en mi. Пи----се -а-и --й -исли за---н. П____ с_ д___ т__ м____ з_ м___ П-т-м с- д-л- т-й м-с-и з- м-н- ------------------------------- Питам се дали той мисли за мен. 0
P---m-----al--t-y--isli ---men. P____ s_ d___ t__ m____ z_ m___ P-t-m s- d-l- t-y m-s-i z- m-n- ------------------------------- Pitam se dali toy misli za men.
Em pregunto si en té una altra. П-та--с- -ал- т-й---а -р-га. П____ с_ д___ т__ и__ д_____ П-т-м с- д-л- т-й и-а д-у-а- ---------------------------- Питам се дали той има друга. 0
Pit-m s- dali--oy--m- --u--. P____ s_ d___ t__ i__ d_____ P-t-m s- d-l- t-y i-a d-u-a- ---------------------------- Pitam se dali toy ima druga.
Em pregunto si menteix. Питам-с--дали то--л-ж-. П____ с_ д___ т__ л____ П-т-м с- д-л- т-й л-ж-. ----------------------- Питам се дали той лъже. 0
P-tam-se--a-i to---y-he. P____ s_ d___ t__ l_____ P-t-m s- d-l- t-y l-z-e- ------------------------ Pitam se dali toy lyzhe.
No sé si pensa en mi. Д--и --с---з- м-н? Д___ м____ з_ м___ Д-л- м-с-и з- м-н- ------------------ Дали мисли за мен? 0
D-li -i-li za m--? D___ m____ z_ m___ D-l- m-s-i z- m-n- ------------------ Dali misli za men?
No sé si en té una altra. Да-и то---ма -ру--? Д___ т__ и__ д_____ Д-л- т-й и-а д-у-а- ------------------- Дали той има друга? 0
D--i---- i-a -r-g-? D___ t__ i__ d_____ D-l- t-y i-a d-u-a- ------------------- Dali toy ima druga?
No sé si diu la veritat. Дал- ---в--ис-ината? Д___ к____ и________ Д-л- к-з-а и-т-н-т-? -------------------- Дали казва истината? 0
D--i -az-- i-ti--t-? D___ k____ i________ D-l- k-z-a i-t-n-t-? -------------------- Dali kazva istinata?
Dubto que realment li agradi. Съ-н-в---се че той наи-ти-а-м- х-рес--. С_______ с_ ч_ т__ н_______ м_ х_______ С-м-я-а- с- ч- т-й н-и-т-н- м- х-р-с-а- --------------------------------------- Съмнявам се че той наистина ме харесва. 0
Sy-n-a--m-se-c-- -oy n--s-i-a ---k-ar-sv-. S________ s_ c__ t__ n_______ m_ k________ S-m-y-v-m s- c-e t-y n-i-t-n- m- k-a-e-v-. ------------------------------------------ Symnyavam se che toy naistina me kharesva.
Dubto que m’escrigui. Съм-------- ----е ми-пи--. С_______ с_ ч_ щ_ м_ п____ С-м-я-а- с- ч- щ- м- п-ш-. -------------------------- Съмнявам се че ще ми пише. 0
S------a---e---- sh-h- m- p-s-e. S________ s_ c__ s____ m_ p_____ S-m-y-v-m s- c-e s-c-e m- p-s-e- -------------------------------- Symnyavam se che shche mi pishe.
Dubto que es casi amb mi. Съмняв-- с--че -е с--ож-н- за м-н. С_______ с_ ч_ щ_ с_ о____ з_ м___ С-м-я-а- с- ч- щ- с- о-е-и з- м-н- ---------------------------------- Съмнявам се че ще се ожени за мен. 0
S----a-am-se c-e shc-e-se--zhe-- -a--en. S________ s_ c__ s____ s_ o_____ z_ m___ S-m-y-v-m s- c-e s-c-e s- o-h-n- z- m-n- ---------------------------------------- Symnyavam se che shche se ozheni za men.
Si li agrado? No ho sé. Да-- н----ин--м- ---есва? Д___ н_______ м_ х_______ Д-л- н-и-т-н- м- х-р-с-а- ------------------------- Дали наистина ме харесва? 0
D--- -------a ---kh---s-a? D___ n_______ m_ k________ D-l- n-i-t-n- m- k-a-e-v-? -------------------------- Dali naistina me kharesva?
Si m’escriurà? No ho sé. Д-ли -е м- -иш-? Д___ щ_ м_ п____ Д-л- щ- м- п-ш-? ---------------- Дали ще ми пише? 0
D-------h--mi-p--h-? D___ s____ m_ p_____ D-l- s-c-e m- p-s-e- -------------------- Dali shche mi pishe?
Si es casarà amb mi? No ho sé. Дали-ще-с------- за--е-? Д___ щ_ с_ о____ з_ м___ Д-л- щ- с- о-е-и з- м-н- ------------------------ Дали ще се ожени за мен? 0
D-------h--s-------i -- men? D___ s____ s_ o_____ z_ m___ D-l- s-c-e s- o-h-n- z- m-n- ---------------------------- Dali shche se ozheni za men?

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...