Թե -ա--- ----ն-մ-----՞- է:
Թ_ ն_ ի_ մ____ մ_______ է_
Թ- ն- ի- մ-ս-ն մ-ա-ո-՞- է-
--------------------------
Թե նա իմ մասին մտածու՞մ է: 0 T----n- -m--a-in---a--u-- eT___ n_ i_ m____ m_______ eT-y- n- i- m-s-n m-a-s-՞- e---------------------------T’ye na im masin mtatsu՞m e
Թե նա -շմար-ո--յու-ն- ----ո-մ:
Թ_ ն_ ճ______________ է ա_____
Թ- ն- ճ-մ-ր-ո-թ-ո-՞-ն է ա-ո-մ-
------------------------------
Թե նա ճշմարտությու՞նն է ասում: 0 T----na-chs-ma-t-----՞nn------mT___ n_ c_______________ e a___T-y- n- c-s-m-r-u-’-u-n- e a-u--------------------------------T’ye na chshmartut’yu՞nn e asum
Ե----ս----ւ--եմ--------է-----գրո--:
Ե_ կ________ ե__ թ_ ն_ է ի__ գ_____
Ե- կ-ս-ա-ո-մ ե-, թ- ն- է ի-ձ գ-ո-մ-
-----------------------------------
Ես կասկածում եմ, թե նա է ինձ գրում: 0 Ye- -as-ats-m ---- t’-e-na-e--n-z--rumY__ k________ y___ t___ n_ e i___ g___Y-s k-s-a-s-m y-m- t-y- n- e i-d- g-u---------------------------------------Yes kaskatsum yem, t’ye na e indz grum
Ես---սկ----- --- ---նա - իմ -ետ -ա--ւ-նանա:
Ե_ կ________ ե__ թ_ ն_ է ի_ հ__ կ__________
Ե- կ-ս-ա-ո-մ ե-, թ- ն- է ի- հ-տ կ-մ-ւ-ն-ն-:
-------------------------------------------
Ես կասկածում եմ, թե նա է իմ հետ կամուսնանա: 0 Y-s k---a-s-m y-m, t--e-na-e--m-h-t-ka-u----aY__ k________ y___ t___ n_ e i_ h__ k________Y-s k-s-a-s-m y-m- t-y- n- e i- h-t k-m-s-a-a---------------------------------------------Yes kaskatsum yem, t’ye na e im het kamusnana
Մ-գո-ց--ն- է--մ -ետ-կա---սն---՞:
Մ______ ն_ է ի_ հ__ կ___________
Մ-գ-ւ-ե ն- է ի- հ-տ կ-մ-ւ-ն-ն-՞-
--------------------------------
Միգուցե նա է իմ հետ կամուսնանա՞: 0 M--u-s’ye----e-im-het kamu---na՞M________ n_ e i_ h__ k_________M-g-t-’-e n- e i- h-t k-m-s-a-a---------------------------------Miguts’ye na e im het kamusnana՞
Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons.
Això succeeix automàticament.
No ens en adonem.
Però aquest aprenentatge exigeix del nostre cervell una gran eficiència.
Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina.
Cada dia en sent noves coses.
Permanentment en rep nous estímuls.
Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual.
Ha de procedir econòmicament.
Per això s'orienta cap a les regularitats.
El cervell pren nota del que sent sovint.
Registra la freqüència amb què una cosa apareix.
Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical.
Els nens saben si una una oració està bé o malament.
Encara que no saben per què.
Coneixen les regles sense haver-les après.
La gent gran aprèn de forma diferent.
Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna.
Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals.
Però per aprendre, els adults necessiten classes.
Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid.
Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs.
Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell.
Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen.
També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes.
Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada.
De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat.
Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...