Manual de conversa

ca Les activitats   »   uk Види діяльності

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринадцять]

13 [trynadtsyatʹ]

Види діяльності

[Vydy diyalʹnosti]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Què fa la Martha? Щ---об-т----рт-? Щ_ р_____ М_____ Щ- р-б-т- М-р-а- ---------------- Що робить Марта? 0
S--h-------- M--ta? S____ r_____ M_____ S-c-o r-b-t- M-r-a- ------------------- Shcho robytʹ Marta?
(Ella) treballa en una oficina. В--- п--цю--в--ф---. В___ п_____ в о_____ В-н- п-а-ю- в о-і-і- -------------------- Вона працює в офісі. 0
V-n----a------ - o-isi. V___ p________ v o_____ V-n- p-a-s-u-e v o-i-i- ----------------------- Vona pratsyuye v ofisi.
(Ella) treballa amb un ordinador. В-на п--цю- за------ю-е-о-. В___ п_____ з_ к___________ В-н- п-а-ю- з- к-м-’-т-р-м- --------------------------- Вона працює за комп’ютером. 0
Von- p----yu---za ko-----te--m. V___ p________ z_ k____________ V-n- p-a-s-u-e z- k-m-'-u-e-o-. ------------------------------- Vona pratsyuye za komp'yuterom.
On és la Martha? Д---ар-а? Д_ М_____ Д- М-р-а- --------- Де Марта? 0
De--art-? D_ M_____ D- M-r-a- --------- De Marta?
Al cinema. У -ін-. У к____ У к-н-. ------- У кіно. 0
U---no. U k____ U k-n-. ------- U kino.
(Ella) està veient una pel•lícula. Вон------ть-я-ф----. В___ д_______ ф_____ В-н- д-в-т-с- ф-л-м- -------------------- Вона дивиться фільм. 0
Vo---d-vytʹsy---il-m. V___ d________ f_____ V-n- d-v-t-s-a f-l-m- --------------------- Vona dyvytʹsya filʹm.
Què fa el Peter? Щ- ро-ить-П-т--? Щ_ р_____ П_____ Щ- р-б-т- П-т-о- ---------------- Що робить Петро? 0
Sh-----oby-- Petr-? S____ r_____ P_____ S-c-o r-b-t- P-t-o- ------------------- Shcho robytʹ Petro?
Estudia a la universitat. Ві- на---є-ься - у--в-рс---т-. В__ н_________ в у____________ В-н н-в-а-т-с- в у-і-е-с-т-т-. ------------------------------ Він навчається в університеті. 0
Vin---vchay----ya - -n-ver-yteti. V__ n____________ v u____________ V-n n-v-h-y-t-s-a v u-i-e-s-t-t-. --------------------------------- Vin navchayetʹsya v universyteti.
Estudia idiomes. В-н---в-а- --в-. В__ в_____ м____ В-н в-в-а- м-в-. ---------------- Він вивчає мови. 0
V-n --vch--e--ovy. V__ v_______ m____ V-n v-v-h-y- m-v-. ------------------ Vin vyvchaye movy.
On és el Peter? Де-Пе--о? Д_ П_____ Д- П-т-о- --------- Де Петро? 0
D- --t-o? D_ P_____ D- P-t-o- --------- De Petro?
A la cafeteria. У-к-ф-. У к____ У к-ф-. ------- У кафе. 0
U ka-e. U k____ U k-f-. ------- U kafe.
(Ell) beu cafè. Ві- п----ав-. В__ п__ к____ В-н п-є к-в-. ------------- Він п’є каву. 0
Vin-pʺ-e-ka-u. V__ p___ k____ V-n p-y- k-v-. -------------- Vin pʺye kavu.
On els agrada anar? К-ди в-н--лю-л-ть х-д-т-? К___ в___ л______ х______ К-д- в-н- л-б-я-ь х-д-т-? ------------------------- Куди вони люблять ходити? 0
K-d- -on- -yu--ya----ho-y-y? K___ v___ l________ k_______ K-d- v-n- l-u-l-a-ʹ k-o-y-y- ---------------------------- Kudy vony lyublyatʹ khodyty?
Al concert. Н--ко--ер--. Н_ к________ Н- к-н-е-т-. ------------ На концерти. 0
Na-k-nts-r--. N_ k_________ N- k-n-s-r-y- ------------- Na kontserty.
(A ells) els agrada escoltar música. Вон- лю---ть с-у-а-и-муз-ку. В___ л______ с______ м______ В-н- л-б-я-ь с-у-а-и м-з-к-. ---------------------------- Вони люблять слухати музику. 0
Vo---lyu-ly----s-uk--t--muz--u. V___ l________ s_______ m______ V-n- l-u-l-a-ʹ s-u-h-t- m-z-k-. ------------------------------- Vony lyublyatʹ slukhaty muzyku.
On no els agrada anar? Куд- в--и не лю--------д-ти? К___ в___ н_ л______ х______ К-д- в-н- н- л-б-я-ь х-д-т-? ---------------------------- Куди вони не люблять ходити? 0
K--- ---- -e -yu--y--ʹ-k------? K___ v___ n_ l________ k_______ K-d- v-n- n- l-u-l-a-ʹ k-o-y-y- ------------------------------- Kudy vony ne lyublyatʹ khodyty?
A la discoteca. На д-с----к-. Н_ д_________ Н- д-с-о-е-у- ------------- На дискотеку. 0
N---ysko--ku. N_ d_________ N- d-s-o-e-u- ------------- Na dyskoteku.
No els agrada ballar. В--и--- любл--------юв---. В___ н_ л______ т_________ В-н- н- л-б-я-ь т-н-ю-а-и- -------------------------- Вони не люблять танцювати. 0
Vo-y--e -yu-l-atʹ --n-s---aty. V___ n_ l________ t___________ V-n- n- l-u-l-a-ʹ t-n-s-u-a-y- ------------------------------ Vony ne lyublyatʹ tantsyuvaty.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!