Manual de conversa

ca Les activitats   »   ru Виды деятельности

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринадцать]

13 [trinadtsatʹ]

Виды деятельности

[Vidy deyatelʹnosti]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Què fa la Martha? Чем-занимаетс- М--т-? Ч__ з_________ М_____ Ч-м з-н-м-е-с- М-р-а- --------------------- Чем занимается Марта? 0
C-----anima--t--- -ar-a? C___ z___________ M_____ C-e- z-n-m-y-t-y- M-r-a- ------------------------ Chem zanimayetsya Marta?
(Ella) treballa en una oficina. Он--рабо-ает-в о-исе. О__ р_______ в о_____ О-а р-б-т-е- в о-и-е- --------------------- Она работает в офисе. 0
Ona-r---t-ye- v----s-. O__ r________ v o_____ O-a r-b-t-y-t v o-i-e- ---------------------- Ona rabotayet v ofise.
(Ella) treballa amb un ordinador. Он----бот-е- -- ком----е--. О__ р_______ н_ к__________ О-а р-б-т-е- н- к-м-ь-т-р-. --------------------------- Она работает на компьютере. 0
O-- -a--t-yet-n- kompʹ-u-er-. O__ r________ n_ k___________ O-a r-b-t-y-t n- k-m-ʹ-u-e-e- ----------------------------- Ona rabotayet na kompʹyutere.
On és la Martha? Гд- М--т-? Г__ М_____ Г-е М-р-а- ---------- Где Марта? 0
G-- -a--a? G__ M_____ G-e M-r-a- ---------- Gde Marta?
Al cinema. В -и-о. В к____ В к-н-. ------- В кино. 0
V---n-. V k____ V k-n-. ------- V kino.
(Ella) està veient una pel•lícula. Он------р---фи-ьм. О__ с______ ф_____ О-а с-о-р-т ф-л-м- ------------------ Она смотрит фильм. 0
Ona-smotr-t--i--m. O__ s______ f_____ O-a s-o-r-t f-l-m- ------------------ Ona smotrit filʹm.
Què fa el Peter? Че- з--има-тс- П-тр? Ч__ з_________ П____ Ч-м з-н-м-е-с- П-т-? -------------------- Чем занимается Пётр? 0
C-em-z-n-----tsy----tr? C___ z___________ P____ C-e- z-n-m-y-t-y- P-t-? ----------------------- Chem zanimayetsya Pëtr?
Estudia a la universitat. Он-у--тс--- ун--ер-и---е. О_ у_____ в у____________ О- у-и-с- в у-и-е-с-т-т-. ------------------------- Он учится в университете. 0
On---h-t--- v -n-versi----. O_ u_______ v u____________ O- u-h-t-y- v u-i-e-s-t-t-. --------------------------- On uchitsya v universitete.
Estudia idiomes. О-----ча-т-язы--. О_ и______ я_____ О- и-у-а-т я-ы-и- ----------------- Он изучает языки. 0
On-i-----yet -azy--. O_ i________ y______ O- i-u-h-y-t y-z-k-. -------------------- On izuchayet yazyki.
On és el Peter? Г---Пё--? Г__ П____ Г-е П-т-? --------- Где Пётр? 0
G-e -ët-? G__ P____ G-e P-t-? --------- Gde Pëtr?
A la cafeteria. В-к-ф-. В к____ В к-ф-. ------- В кафе. 0
V--a-e. V k____ V k-f-. ------- V kafe.
(Ell) beu cafè. О----ё- ко-е. О_ п___ к____ О- п-ё- к-ф-. ------------- Он пьёт кофе. 0
On---y-t-k-fe. O_ p____ k____ O- p-y-t k-f-. -------------- On pʹyët kofe.
On els agrada anar? Ку-а-о-и------ --д-ть? К___ о__ л____ х______ К-д- о-и л-б-т х-д-т-? ---------------------- Куда они любят ходить? 0
Kuda--n- l-u-ya- kho--t-? K___ o__ l______ k_______ K-d- o-i l-u-y-t k-o-i-ʹ- ------------------------- Kuda oni lyubyat khoditʹ?
Al concert. Н-----церт. Н_ к_______ Н- к-н-е-т- ----------- На концерт. 0
Na -ont-e-t. N_ k________ N- k-n-s-r-. ------------ Na kontsert.
(A ells) els agrada escoltar música. Он- л-бят-с--шать-му--ку. О__ л____ с______ м______ О-и л-б-т с-у-а-ь м-з-к-. ------------------------- Они любят слушать музыку. 0
On--l-u--a---lus-atʹ-mu-yku. O__ l______ s_______ m______ O-i l-u-y-t s-u-h-t- m-z-k-. ---------------------------- Oni lyubyat slushatʹ muzyku.
On no els agrada anar? Куда-о-- н------т-------? К___ о__ н_ л____ х______ К-д- о-и н- л-б-т х-д-т-? ------------------------- Куда они не любят ходить? 0
K--a-oni n--ly---a--k---itʹ? K___ o__ n_ l______ k_______ K-d- o-i n- l-u-y-t k-o-i-ʹ- ---------------------------- Kuda oni ne lyubyat khoditʹ?
A la discoteca. На д--к-теку. Н_ д_________ Н- д-с-о-е-у- ------------- На дискотеку. 0
N- -isk-t-ku. N_ d_________ N- d-s-o-e-u- ------------- Na diskoteku.
No els agrada ballar. Они -е--юб-т-т-----а-ь. О__ н_ л____ т_________ О-и н- л-б-т т-н-е-а-ь- ----------------------- Они не любят танцевать. 0
On- n- -y-by-t-t-ntse-a--. O__ n_ l______ t__________ O-i n- l-u-y-t t-n-s-v-t-. -------------------------- Oni ne lyubyat tantsevatʹ.

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!