Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   ka კუთვნილებითი ნაცვალსახელები 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [სამოცდაექვსი]

66 [samotsdaekvsi]

კუთვნილებითი ნაცვალსახელები 1

k'utvnilebiti natsvalsakhelebi 1

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
jo – el meu მ----ჩ--ი მ_ – ჩ___ მ- – ჩ-მ- --------- მე – ჩემი 0
me----hemi m_ – c____ m- – c-e-i ---------- me – chemi
No trobo la meva clau. ჩემ- გ--ა--ბს-ვ-- --ო-ლ--. ჩ___ გ_______ ვ__ ვ_______ ჩ-მ- გ-ს-ღ-ბ- ვ-რ ვ-ო-ლ-ბ- -------------------------- ჩემს გასაღებს ვერ ვპოულობ. 0
ch-m--ga-ag-e---v-- vp-oul-b. c____ g________ v__ v________ c-e-s g-s-g-e-s v-r v-'-u-o-. ----------------------------- chems gasaghebs ver vp'oulob.
No trobo el meu bitllet. ჩემს --ლ-თ- -ე- ვპ-----. ჩ___ ბ_____ ვ__ ვ_______ ჩ-მ- ბ-ლ-თ- ვ-რ ვ-ო-ლ-ბ- ------------------------ ჩემს ბილეთს ვერ ვპოულობ. 0
ch--s -i-e---v-- vp'o-lo-. c____ b_____ v__ v________ c-e-s b-l-t- v-r v-'-u-o-. -------------------------- chems bilets ver vp'oulob.
tu – el teu შ-- - შ-ნი შ__ – შ___ შ-ნ – შ-ნ- ---------- შენ – შენი 0
shen-- s-e-i s___ – s____ s-e- – s-e-i ------------ shen – sheni
Has trobat la teva clau? ი---ე შ-ნ--გასაღებ-? ი____ შ___ გ________ ი-ო-ე შ-ნ- გ-ს-ღ-ბ-? -------------------- იპოვე შენი გასაღები? 0
ip-----she-i --s-g--b-? i_____ s____ g_________ i-'-v- s-e-i g-s-g-e-i- ----------------------- ip'ove sheni gasaghebi?
Has trobat el teu bitllet? ი-ოვე --ნ- ------? ი____ შ___ ბ______ ი-ო-ე შ-ნ- ბ-ლ-თ-? ------------------ იპოვე შენი ბილეთი? 0
ip-o-e s--ni-b---ti? i_____ s____ b______ i-'-v- s-e-i b-l-t-? -------------------- ip'ove sheni bileti?
ell – el seu ი--– მი-ი ი_ – მ___ ი- – მ-ს- --------- ის – მისი 0
is-- --si i_ – m___ i- – m-s- --------- is – misi
Saps on és la seva clau? იცი- ს-დ--რ------- ------ბი? ი___ ს__ ა___ მ___ გ________ ი-ი- ს-დ ა-ი- მ-ს- გ-ს-ღ-ბ-? ---------------------------- იცი, სად არის მისი გასაღები? 0
its-, s-d-ar-- -is--g-sa-h---? i____ s__ a___ m___ g_________ i-s-, s-d a-i- m-s- g-s-g-e-i- ------------------------------ itsi, sad aris misi gasaghebi?
Saps on és el seu bitllet? იც-- -ად არ-ს მ------ლ-თ-? ი___ ს__ ა___ მ___ ბ______ ი-ი- ს-დ ა-ი- მ-ს- ბ-ლ-თ-? -------------------------- იცი, სად არის მისი ბილეთი? 0
i-s-- --- -r---m--- b--eti? i____ s__ a___ m___ b______ i-s-, s-d a-i- m-s- b-l-t-? --------------------------- itsi, sad aris misi bileti?
ella – el seu ის--ქ-ლ---– -ი-ი-[-ა-ი-] ი_ [_____ – მ___ [______ ი- [-ა-ი- – მ-ს- [-ა-ი-] ------------------------ ის [ქალი] – მისი [ქალის] 0
is -kali]-–---si [ka---] i_ [_____ – m___ [______ i- [-a-i- – m-s- [-a-i-] ------------------------ is [kali] – misi [kalis]
Els seus diners han desaparegut. მი-ი--ულ--დ-------. მ___ ფ___ დ________ მ-ს- ფ-ლ- დ-ი-ა-გ-. ------------------- მისი ფული დაიკარგა. 0
m-si p-l-----k-ar--. m___ p___ d_________ m-s- p-l- d-i-'-r-a- -------------------- misi puli daik'arga.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. დ- მ-ს- -აკ---იტო ბ-რა----და--არგ-. დ_ მ___ ს________ ბ______ დ________ დ- მ-ს- ს-კ-ე-ი-ო ბ-რ-თ-ც დ-ი-ა-გ-. ----------------------------------- და მისი საკრედიტო ბარათიც დაიკარგა. 0
da mi-i sak-re--t'---a----t- d-i------. d_ m___ s__________ b_______ d_________ d- m-s- s-k-r-d-t-o b-r-t-t- d-i-'-r-a- --------------------------------------- da misi sak'redit'o baratits daik'arga.
nosaltres – el nostre ჩვენ - -ვენი ჩ___ – ჩ____ ჩ-ე- – ჩ-ე-ი ------------ ჩვენ – ჩვენი 0
c--en---chv-ni c____ – c_____ c-v-n – c-v-n- -------------- chven – chveni
El nostre avi està malalt. ჩვ--- --ბ-ა----- არი-. ჩ____ ბ____ ა___ ა____ ჩ-ე-ი ბ-ბ-ა ა-ა- ა-ი-. ---------------------- ჩვენი ბაბუა ავად არის. 0
c-ve---babu- ------ris. c_____ b____ a___ a____ c-v-n- b-b-a a-a- a-i-. ----------------------- chveni babua avad aris.
La nostra àvia està bé de salut. ჩ---- -ე-ია ჯ-ნმ--------რის. ჩ____ ბ____ ჯ_________ ა____ ჩ-ე-ი ბ-ბ-ა ჯ-ნ-რ-ე-ა- ა-ი-. ---------------------------- ჩვენი ბებია ჯანმრთელად არის. 0
ch--ni -eb-- ---m-tel-d-a--s. c_____ b____ j_________ a____ c-v-n- b-b-a j-n-r-e-a- a-i-. ----------------------------- chveni bebia janmrtelad aris.
vosaltres – el vostre თ---ნ --თქვე-ი თ____ – თ_____ თ-ვ-ნ – თ-ვ-ნ- -------------- თქვენ – თქვენი 0
t-ven – t---ni t____ – t_____ t-v-n – t-v-n- -------------- tkven – tkveni
Nens, on és el vostre pare? ბ----ებო----დ ---ს-თ--ე-ი --მი-ო? ბ________ ს__ ა___ თ_____ მ______ ბ-ვ-ვ-ბ-, ს-დ ა-ი- თ-ვ-ნ- მ-მ-კ-? --------------------------------- ბავშვებო, სად არის თქვენი მამიკო? 0
ba-shv-b---s-d-a--s t-ve-i--ami-'o? b_________ s__ a___ t_____ m_______ b-v-h-e-o- s-d a-i- t-v-n- m-m-k-o- ----------------------------------- bavshvebo, sad aris tkveni mamik'o?
Nens, on és la vostra mare? ბავ-ვ-ბო,-სა--არ-ს თ-ვ-ნი ---ი--? ბ________ ს__ ა___ თ_____ დ______ ბ-ვ-ვ-ბ-, ს-დ ა-ი- თ-ვ-ნ- დ-დ-კ-? --------------------------------- ბავშვებო, სად არის თქვენი დედიკო? 0
ba--h-eb-,-s-d ----------i de-i-'o? b_________ s__ a___ t_____ d_______ b-v-h-e-o- s-d a-i- t-v-n- d-d-k-o- ----------------------------------- bavshvebo, sad aris tkveni dedik'o?

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!