Manual de conversa

ca gran - petit   »   ka დიდი – პატარა

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [სამოცდარვა]

68 [samotsdarva]

დიდი – პატარა

[didi – p'at'ara]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
gran i petit დ--ი--ა პატარა დ___ დ_ პ_____ დ-დ- დ- პ-ტ-რ- -------------- დიდი და პატარა 0
d----da--'---ara d___ d_ p_______ d-d- d- p-a-'-r- ---------------- didi da p'at'ara
L’elefant és gran. სპ-----იდ-ა. ს____ დ_____ ს-ი-ო დ-დ-ა- ------------ სპილო დიდია. 0
sp'--o--i-i-. s_____ d_____ s-'-l- d-d-a- ------------- sp'ilo didia.
El ratolí és petit. თ---ი-პ--ა-აა. თ____ პ_______ თ-გ-ი პ-ტ-რ-ა- -------------- თაგვი პატარაა. 0
t---i-p'--'ara-. t____ p_________ t-g-i p-a-'-r-a- ---------------- tagvi p'at'araa.
fosc i clar ბნე-- -- -ა---ი ბ____ დ_ ნ_____ ბ-ე-ი დ- ნ-თ-ლ- --------------- ბნელი და ნათელი 0
b--l- da -ate-i b____ d_ n_____ b-e-i d- n-t-l- --------------- bneli da nateli
La nit és fosca. ღ-მე ბ-ელი-. ღ___ ბ______ ღ-მ- ბ-ე-ი-. ------------ ღამე ბნელია. 0
gham----eli-. g____ b______ g-a-e b-e-i-. ------------- ghame bnelia.
El dia és clar. დღ- ნ---ლი-. დ__ ნ_______ დ-ე ნ-თ-ლ-ა- ------------ დღე ნათელია. 0
dg----at-l-a. d___ n_______ d-h- n-t-l-a- ------------- dghe natelia.
vell i jove მ--უ-ი და--ხ-ლგ--რ-ა. მ_____ დ_ ა__________ მ-ხ-ც- დ- ა-ა-გ-ზ-დ-. --------------------- მოხუცი და ახალგაზრდა. 0
m-k-ut-i-d- -kh-l-a--d-. m_______ d_ a___________ m-k-u-s- d- a-h-l-a-r-a- ------------------------ mokhutsi da akhalgazrda.
El nostre avi és molt vell. ჩვ--ი ბ---ა --ხ--ი-. ჩ____ ბ____ მ_______ ჩ-ე-ი ბ-ბ-ა მ-ხ-ც-ა- -------------------- ჩვენი ბაბუა მოხუცია. 0
c-v--i ba-ua--ok----ia. c_____ b____ m_________ c-v-n- b-b-a m-k-u-s-a- ----------------------- chveni babua mokhutsia.
Fa 70 anys encara era jove. სამ-ცდ-ათ- წ-ი- -ინ-ი- ჯ---კ-დ-ვ-ახა--აზ-დ- ---. ს_________ წ___ წ__ ი_ ჯ__ კ____ ა_________ ი___ ს-მ-ც-ა-თ- წ-ი- წ-ნ ი- ჯ-რ კ-დ-ვ ა-ა-გ-ზ-დ- ი-ო- ------------------------------------------------ სამოცდაათი წლის წინ ის ჯერ კიდევ ახალგაზრდა იყო. 0
s----sda--i t-'lis-t--i- ----er -'ide--akha-g--rd---q-. s__________ t_____ t____ i_ j__ k_____ a__________ i___ s-m-t-d-a-i t-'-i- t-'-n i- j-r k-i-e- a-h-l-a-r-a i-o- ------------------------------------------------------- samotsdaati ts'lis ts'in is jer k'idev akhalgazrda iqo.
bell i lleig ლა-აზი----უშ-ო ლ_____ დ_ უ___ ლ-მ-ზ- დ- უ-ნ- -------------- ლამაზი და უშნო 0
la--z--da ushno l_____ d_ u____ l-m-z- d- u-h-o --------------- lamazi da ushno
La papallona és bonica. პე-ე-- -ა---ი-. პ_____ ლ_______ პ-პ-ლ- ლ-მ-ზ-ა- --------------- პეპელა ლამაზია. 0
p'-p'--a la-----. p_______ l_______ p-e-'-l- l-m-z-a- ----------------- p'ep'ela lamazia.
L’aranya és lletja. ობო-- -შ-ოა. ო____ უ_____ ო-ო-ა უ-ნ-ა- ------------ ობობა უშნოა. 0
ob--- u-hn--. o____ u______ o-o-a u-h-o-. ------------- oboba ushnoa.
gras i prim მ--ქ--ი და-გამხდ-რი მ______ დ_ გ_______ მ-უ-ა-ი დ- გ-მ-დ-რ- ------------------- მსუქანი და გამხდარი 0
m--ka-i--a-g-m-hda-i m______ d_ g________ m-u-a-i d- g-m-h-a-i -------------------- msukani da gamkhdari
Una dona de cent quilos és grassa. ასკ---გ---ი-ნი-ქალ- მს-ქა--ა. ა_____________ ქ___ მ________ ა-კ-ლ-გ-ა-ი-ნ- ქ-ლ- მ-უ-ა-ი-. ----------------------------- ასკილოგრამიანი ქალი მსუქანია. 0
as--il-g--m-an- -a-i---u-a---. a______________ k___ m________ a-k-i-o-r-m-a-i k-l- m-u-a-i-. ------------------------------ ask'ilogramiani kali msukania.
Un home de cinquanta quilos és prim. ორმ-ცდაა-კ-ლ-გ-ამ---ი კაცი-გ-მხ-ა-ია. ო____________________ კ___ გ_________ ო-მ-ც-ა-თ-ი-ო-რ-მ-ა-ი კ-ც- გ-მ-დ-რ-ა- ------------------------------------- ორმოცდაათკილოგრამიანი კაცი გამხდარია. 0
or-otsdaatk'-l--ra----- k'a-s--gam-hd-r--. o______________________ k_____ g__________ o-m-t-d-a-k-i-o-r-m-a-i k-a-s- g-m-h-a-i-. ------------------------------------------ ormotsdaatk'ilogramiani k'atsi gamkhdaria.
car i barat ძ---ი და ია-ი ძ____ დ_ ი___ ძ-ი-ი დ- ი-ფ- ------------- ძვირი და იაფი 0
d-v-ri -a-i-pi d_____ d_ i___ d-v-r- d- i-p- -------------- dzviri da iapi
El cotxe és car. მან--ნ- -ვი---. მ______ ძ______ მ-ნ-ა-ა ძ-ი-ი-. --------------- მანქანა ძვირია. 0
ma--a-a -zv-ri-. m______ d_______ m-n-a-a d-v-r-a- ---------------- mankana dzviria.
El diari és barat. გ---თ---აფ-ა. გ_____ ი_____ გ-ზ-თ- ი-ფ-ა- ------------- გაზეთი იაფია. 0
g-z-ti--ap--. g_____ i_____ g-z-t- i-p-a- ------------- gazeti iapia.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...