Manual de conversa

ca Les activitats de vacances   »   hy ակտիվ արձակուրդ

48 [quaranta-vuit]

Les activitats de vacances

Les activitats de vacances

48 [քառասունութ]

48 [k’arrasunut’]

ակտիվ արձակուրդ

[aktiv ardzakurd]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
És neta la platja? Լ-ղ-փը --ք----է: Լ_____ մ_____ է_ Լ-ղ-փ- մ-ք-ւ- է- ---------------- Լողափը մաքուր է: 0
L-ghap’y---k’ur-e L_______ m_____ e L-g-a-’- m-k-u- e ----------------- Loghap’y mak’ur e
Ens podem banyar allà? Կա--՞ղ---ք--յ-տ-- --ղալ: Կ_____ ե__ ա_____ լ_____ Կ-ր-՞- ե-ք ա-ն-ե- լ-ղ-լ- ------------------------ Կարո՞ղ ենք այնտեղ լողալ: 0
Kar---h y---’ aynt--- ----al K______ y____ a______ l_____ K-r-՞-h y-n-’ a-n-e-h l-g-a- ---------------------------- Karo՞gh yenk’ ayntegh loghal
És perillós nedar allà? Վտա----ո- - -յն-եղ-լո-ալը: Վ________ է ա_____ լ______ Վ-ա-գ-վ-ր է ա-ն-ե- լ-ղ-լ-: -------------------------- Վտանգավոր է այնտեղ լողալը: 0
Vta-g--or ----nt-----og-a-y V________ e a______ l______ V-a-g-v-r e a-n-e-h l-g-a-y --------------------------- Vtangavor e ayntegh loghaly
És possible llogar un para-sol aquí? Կ--ե-ի--է այ-տեղ հ--ա--ց-վարձե-: Կ______ է ա_____ հ______ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ա-ս-ե- հ-վ-ն-ց վ-ր-ե-: -------------------------------- Կարելի՞ է այստեղ հովանոց վարձել: 0
Ka--li՞ e ay-t-gh ----not-’ --rdz-l K______ e a______ h________ v______ K-r-l-՞ e a-s-e-h h-v-n-t-’ v-r-z-l ----------------------------------- Kareli՞ e aystegh hovanots’ vardzel
És possible llogar una gandula aquí? Կար-----է-----ե--պա-կե-աթ-ռ ---ձել: Կ______ է ա_____ պ_________ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ա-ս-ե- պ-ռ-ե-ա-ո- վ-ր-ե-: ----------------------------------- Կարելի՞ է այստեղ պառկելաթոռ վարձել: 0
Kare--՞---ays--gh-p-rr---at--o-r-v-rd--l K______ e a______ p_____________ v______ K-r-l-՞ e a-s-e-h p-r-k-l-t-v-r- v-r-z-l ---------------------------------------- Kareli՞ e aystegh parrkelat’vorr vardzel
És possible llogar un vaixell aquí? Հնար-վ----է ա--տ-ղ-ն--ակ--ա-ձել: Հ________ է ա_____ ն____ վ______ Հ-ա-ա-ո-ր է ա-ս-ե- ն-վ-կ վ-ր-ե-: -------------------------------- Հնարավո՞ր է այստեղ նավակ վարձել: 0
H-----o-r e a--te-h n---- -ard--l H________ e a______ n____ v______ H-a-a-o-r e a-s-e-h n-v-k v-r-z-l --------------------------------- Hnaravo՞r e aystegh navak vardzel
Voldria fer surf. Ե---ցան-------ս-րֆի---- -բաղ-ել: Ե_ կ_________ ս________ զ_______ Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ս-ր-ի-գ-վ զ-ա-վ-լ- -------------------------------- Ես կցանկանայի սերֆինգով զբաղվել: 0
Y-- k---ankana---se-f---o- -ba-h-el Y__ k___________ s________ z_______ Y-s k-s-a-k-n-y- s-r-i-g-v z-a-h-e- ----------------------------------- Yes kts’ankanayi serfingov zbaghvel
M’agradaria fer submarinisme. Ես-կցա----ա----ո-զ-ե-: Ե_ կ_________ ս_______ Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ս-ւ-վ-լ- ---------------------- Ես կցանկանայի սուզվել: 0
Ye---t--a----a----uzvel Y__ k___________ s_____ Y-s k-s-a-k-n-y- s-z-e- ----------------------- Yes kts’ankanayi suzvel
Voldria practicar esquí aquàtic. Ե- --ան--նա-- ջ--դահուկներ-վ -բ-ղվե-: Ե_ կ_________ ջ_____________ զ_______ Ե- կ-ա-կ-ն-յ- ջ-ա-ա-ո-կ-ե-ո- զ-ա-վ-լ- ------------------------------------- Ես կցանկանայի ջրադահուկներով զբաղվել: 0
Y-s kt-----an-y--jra---uk--r-v--b--h--l Y__ k___________ j____________ z_______ Y-s k-s-a-k-n-y- j-a-a-u-n-r-v z-a-h-e- --------------------------------------- Yes kts’ankanayi jradahuknerov zbaghvel
És possible llogar una taula de surf? Կ-ր-լ---- ս--ֆ-նգի ----ակ վա--ել: Կ______ է ս_______ տ_____ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ս-ր-ի-գ- տ-խ-ա- վ-ր-ե-: --------------------------------- Կարելի՞ է սերֆինգի տախտակ վարձել: 0
Ka-el-՞-e s---i--i -a-hta----rdz-l K______ e s_______ t______ v______ K-r-l-՞ e s-r-i-g- t-k-t-k v-r-z-l ---------------------------------- Kareli՞ e serfingi takhtak vardzel
És possible llogar l’equipament de submarinisme? Կ-ր---- է ---սո--ակ---ագո-ստ-վ-րձ-լ: Կ______ է ջ_________ հ______ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ջ-ա-ո-զ-կ- հ-գ-ւ-տ վ-ր-ե-: ------------------------------------ Կարելի՞ է ջրասուզակի հագուստ վարձել: 0
Ka----՞ - -ras-z-k---agus--v-----l K______ e j________ h_____ v______ K-r-l-՞ e j-a-u-a-i h-g-s- v-r-z-l ---------------------------------- Kareli՞ e jrasuzaki hagust vardzel
És possible llogar motos d’aigua? Կա--լ-՞ է-ջ-ադ-հ--- վարձել: Կ______ է ջ________ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ջ-ա-ա-ո-կ վ-ր-ե-: --------------------------- Կարելի՞ է ջրադահուկ վարձել: 0
K-r-----e --ad--u- -ar-zel K______ e j_______ v______ K-r-l-՞ e j-a-a-u- v-r-z-l -------------------------- Kareli՞ e jradahuk vardzel
Jo sóc principiant. Ես սկսնա----: Ե_ ս_____ ե__ Ե- ս-ս-ա- ե-: ------------- Ես սկսնակ եմ: 0
Y---s---ak y-m Y__ s_____ y__ Y-s s-s-a- y-m -------------- Yes sksnak yem
Sóc de nivell mitjà. Ե---իջին-կ-րգ---նդ-ւ----ւ---ւ------ւ-ե-: Ե_ մ____ կ____ ը_________________ ո_____ Ե- մ-ջ-ն կ-ր-ի ը-դ-ւ-ա-ո-թ-ո-ն-ե- ո-ն-մ- ---------------------------------------- Ես միջին կարգի ընդունակություններ ունեմ: 0
Y-s-m-jin --r-----dun-------nn-- -n-m Y__ m____ k____ y_______________ u___ Y-s m-j-n k-r-i y-d-n-k-t-y-n-e- u-e- ------------------------------------- Yes mijin kargi yndunakut’yunner unem
Tinc un bon nivell. Ես--- ----գիտե-: Ե_ դ_ լ__ գ_____ Ե- դ- լ-վ գ-տ-մ- ---------------- Ես դա լավ գիտեմ: 0
Y---d- -a------m Y__ d_ l__ g____ Y-s d- l-v g-t-m ---------------- Yes da lav gitem
On és el teleesquí? Որ--՞- - դ--ո---յ---ճո-ան-ւղ-ն: Ո_____ է դ_________ ճ__________ Ո-տ-՞- է դ-հ-ւ-ա-ի- ճ-պ-ն-ւ-ի-: ------------------------------- Որտե՞ղ է դահուկային ճոպանուղին: 0
V--te--h - ---ukay-- -hop--u-h-n V_______ e d________ c__________ V-r-e-g- e d-h-k-y-n c-o-a-u-h-n -------------------------------- Vorte՞gh e dahukayin chopanughin
Que has portat els esquís? Դա--ւկ-երը ---տ---ն: Դ_________ մ____ ե__ Դ-հ-ւ-ն-ր- մ-՞-դ ե-: -------------------- Դահուկները մո՞տդ են: 0
Dah---er- m-՞-- --n D________ m____ y__ D-h-k-e-y m-՞-d y-n ------------------- Dahuknery mo՞td yen
Que has portat les botes d’esquí? Դ--ու-- կոշիկն-րը-մ-----են: Դ______ կ________ մ____ ե__ Դ-հ-ւ-ի կ-շ-կ-ե-ը մ-՞-դ ե-: --------------------------- Դահուկի կոշիկները մո՞տդ են: 0
Dah-ki k-s-i-n-----o-td -en D_____ k_________ m____ y__ D-h-k- k-s-i-n-r- m-՞-d y-n --------------------------- Dahuki koshiknery mo՞td yen

El llenguatge de les imatges

Hi ha un refrany que diu: una imatge val més que mil paraules. Això vol dir que, moltes vegades, les imatges es comprenen més ràpidament que les paraules. Les imatges també poden transmetre millor els sentiments. És per això pel que la publicitat recorre tant sovint a les imatges. Les imatges funcionen de forma diferent al llenguatge. Ens mostren moltes coses simultàniament i en la seva totalitat. Això vol dir que la imatge sencera té un efecte determinat. Amb el llenguatge calen evidentment més paraules. Però les imatges i el llenguatge van de la mà. Per descriure un quadre necessitem el llenguatge. I viceversa: molts textos s'entenen primer gràcies a les imatges. Els lingüistes han investigat la relació entre imatge i llengua. Ara bé, s'ha de plantejar la qüestió de si les imatges no representen un llenguatge propi. Quan alguna cosa només es filma podem veure les imatges. Però el missatge de la pel·lícula no es concreta. Si les imatges fossin un llenguatge, haurien de transmetre un missatge precís. Com menys en mostra, més clar és el missatge. Un bon exemple d'això el representen els pictogrames. Els pictogrames són signes figuratius simples i precisos. Substitueixen el llenguatge verbal, són una forma de comunicació visual. Tothom coneix el pictograma corresponent a la prohibició de fumar. Es mostra una cigarreta i una ratlla diagonal que la travessa. Gràcies a la globalització les imatges tenen cada vegada més importància. Però el llenguatge de les imatges també ha de ser après. No és tan universal com molts creuen. Ja que la nostra cultura condiciona la nostra interpretació de les imatges. El que veiem depèn de múltiples factors. Així doncs, algunes persones no veuen cigarrets sinó només línies fosques.
Sabia vostè que?
El turc és una de les 40 llengües túrquiques. Està estretament relacionat amb l’àzeri. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, les quals viuen principalment a Turquia i als Balcans. Els emigrants també s’hi van emportar amb ells el turc a Europa, Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un idioma influenciat per altres idiomes. El seu vocabulari conté varies paraules de l’àrab i el francès. Un tret molt característic del turc són els seus múltiples dialectes. Es creu que el dialecte d’Istanbul conforma les bases de la variant estàndard actual. La seva gramàtica distingeix entre sis casos. L’estructura aglutinant també és una altra particular característica del turc, el que significa que les seves función gramàticals s’expresen en sufixes. Existeix una seqüència fixa en aquests finals, però compta amb molts més. Aquest peculiar tret és el que diferència al turc de la resta de llengües indogermàniques.