Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   hy ածականներ 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ութանասուն]

80 [ut’anasun]

ածականներ 3

[atsakanner 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Ella té un gos. Ն- շուն-ո-ն-: Ն_ շ___ ո____ Ն- շ-ւ- ո-ն-: ------------- Նա շուն ունի: 0
Na -h-- u-i N_ s___ u__ N- s-u- u-i ----------- Na shun uni
El gos és gran. Շո----մ-ծ--: Շ____ մ__ է_ Շ-ւ-ը մ-ծ է- ------------ Շունը մեծ է: 0
Shu---me---e S____ m___ e S-u-y m-t- e ------------ Shuny mets e
Té un gos gran. Ն- մ---շո-ն ուն-: Ն_ մ__ շ___ ո____ Ն- մ-ծ շ-ւ- ո-ն-: ----------------- Նա մեծ շուն ունի: 0
Na -e-s s-un--ni N_ m___ s___ u__ N- m-t- s-u- u-i ---------------- Na mets shun uni
Ella té una casa. Նա-տ-ւն --ն-: Ն_ տ___ ո____ Ն- տ-ւ- ո-ն-: ------------- Նա տուն ունի: 0
N--tun uni N_ t__ u__ N- t-n u-i ---------- Na tun uni
La casa és petita. Տ-ւ--------է: Տ____ փ___ է_ Տ-ւ-ը փ-ք- է- ------------- Տունը փոքր է: 0
T-----’v--’r-e T___ p______ e T-n- p-v-k-r e -------------- Tuny p’vok’r e
Té una casa petita. Նա--ո-ր ---ն-----: Ն_ փ___ տ___ ո____ Ն- փ-ք- տ-ւ- ո-ն-: ------------------ Նա փոքր տուն ունի: 0
Na -’-ok’- --- -ni N_ p______ t__ u__ N- p-v-k-r t-n u-i ------------------ Na p’vok’r tun uni
Ell viu en un hotel. Նա-հյ-ւ--ն--ու- է --ր--մ: Ն_ հ___________ է ա______ Ն- հ-ո-ր-ն-ց-ւ- է ա-ր-ւ-: ------------------------- Նա հյուրանոցում է ապրում: 0
Na-hy---n-----m----pr-m N_ h___________ e a____ N- h-u-a-o-s-u- e a-r-m ----------------------- Na hyuranots’um e aprum
L’hotel és barat. Հ---ր---ցը--ժա--է: Հ_________ է___ է_ Հ-ո-ր-ն-ց- է-ա- է- ------------------ Հյուրանոցը էժան է: 0
Hy-rano--’- -z--- e H__________ e____ e H-u-a-o-s-y e-h-n e ------------------- Hyuranots’y ezhan e
Ell s’allotja en un hotel barat. Նա--պրո-մ-- էժ----յո--ան---ւմ: Ն_ ա_____ է է___ հ____________ Ն- ա-ր-ւ- է է-ա- հ-ո-ր-ն-ց-ւ-: ------------------------------ Նա ապրում է էժան հյուրանոցում: 0
Na apru- e------ --ura--t-’-m N_ a____ e e____ h___________ N- a-r-m e e-h-n h-u-a-o-s-u- ----------------------------- Na aprum e ezhan hyuranots’um
Ell té un cotxe. Ն--մեք--- ու--: Ն_ մ_____ ո____ Ն- մ-ք-ն- ո-ն-: --------------- Նա մեքենա ունի: 0
Na m-k’--na -ni N_ m_______ u__ N- m-k-y-n- u-i --------------- Na mek’yena uni
El cotxe és car. Մե--նա- թանկ -: Մ______ թ___ է_ Մ-ք-ն-ն թ-ն- է- --------------- Մեքենան թանկ է: 0
M----e--- --ank e M________ t____ e M-k-y-n-n t-a-k e ----------------- Mek’yenan t’ank e
Té un cotxe car. Ն------ -եքե-ա-ո-ն-: Ն_ թ___ մ_____ ո____ Ն- թ-ն- մ-ք-ն- ո-ն-: -------------------- Նա թանկ մեքենա ունի: 0
N--t’--k-m-k’ye-a -ni N_ t____ m_______ u__ N- t-a-k m-k-y-n- u-i --------------------- Na t’ank mek’yena uni
Ell llegeix una novel•la. Նա-վե----կ-ր--ւ-: Ն_ վ__ է կ_______ Ն- վ-պ է կ-ր-ո-մ- ----------------- Նա վեպ է կարդում: 0
N---e- e k-r--m N_ v__ e k_____ N- v-p e k-r-u- --------------- Na vep e kardum
La novel•la és avorrida. Վեպ------ր--ի -: Վ___ ձ_______ է_ Վ-պ- ձ-ն-ր-լ- է- ---------------- Վեպը ձանձրալի է: 0
V--- d-an-z-a---e V___ d_________ e V-p- d-a-d-r-l- e ----------------- Vepy dzandzrali e
Llegeix una novel•la avorrida. Ն---ի--ա-ձր----վե--է-կա-դու-: Ն_ մ_ ձ_______ վ__ է կ_______ Ն- մ- ձ-ն-ր-լ- վ-պ է կ-ր-ո-մ- ----------------------------- Նա մի ձանձրալի վեպ է կարդում: 0
Na-mi---a---r-l- ve--- k--dum N_ m_ d_________ v__ e k_____ N- m- d-a-d-r-l- v-p e k-r-u- ----------------------------- Na mi dzandzrali vep e kardum
Ella mira una pel•lícula. Նա --լ- է -ա----: Ն_ ֆ___ է ն______ Ն- ֆ-լ- է ն-յ-ւ-: ----------------- Նա ֆիլմ է նայում: 0
Na-film e --y-m N_ f___ e n____ N- f-l- e n-y-m --------------- Na film e nayum
La pel•lícula és emocionant. Ֆիլ-ը--ե-ա-ր-ի---: Ֆ____ հ________ է_ Ֆ-լ-ը հ-տ-ք-ք-ր է- ------------------ Ֆիլմը հետաքրքիր է: 0
F-lm- --t---rk’ir e F____ h__________ e F-l-y h-t-k-r-’-r e ------------------- Filmy hetak’rk’ir e
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ն-----հե--ք--ի- ֆի-մ է-ն-յու-: Ն_ մ_ հ________ ֆ___ է ն______ Ն- մ- հ-տ-ք-ք-ր ֆ-լ- է ն-յ-ւ-: ------------------------------ Նա մի հետաքրքիր ֆիլմ է նայում: 0
N- mi--etak--k’-r-fi-- --na-um N_ m_ h__________ f___ e n____ N- m- h-t-k-r-’-r f-l- e n-y-m ------------------------------ Na mi hetak’rk’ir film e nayum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...