Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   hy ծանոթանալ

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [երեք]

3 [yerek’]

ծանոթանալ

[tsanot’anal]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Hola! Ո---ւյ-! Ո_______ Ո-ջ-ւ-ն- -------- Ողջույն! 0
Vo-hju-n! V________ V-g-j-y-! --------- Voghjuyn!
Bon dia! Բա-ի օ-! Բ___ օ__ Բ-ր- օ-! -------- Բարի օր! 0
B--i-o-! B___ o__ B-r- o-! -------- Bari or!
Com va? Ո-նց ե-- Ի---ե՞ս --: Ո___ ե__ Ի______ ե__ Ո-ն- ե-: Ի-չ-ե-ս ե-: -------------------- Ո՞նց ես: Ինչպե՞ս ես: 0
VO---s- --s-I---’p-՞s --s V______ y__ I________ y__ V-՞-t-’ y-s I-c-’-e-s y-s ------------------------- VO՞nts’ yes Inch’pe՞s yes
Que és d’Europa vostè? Դուք Ե-----յի---՞-: Դ___ Ե________ ե___ Դ-ւ- Ե-ր-պ-յ-ց ե-ք- ------------------- Դուք Եվրոպայից ե՞ք: 0
D--’ Yevr-p--i--- y--k’ D___ Y___________ y____ D-k- Y-v-o-a-i-s- y-՞-’ ----------------------- Duk’ Yevropayits’ ye՞k’
Que és d’Amèrica vostè? Դու- Ամե--կայից --ք: Դ___ Ա_________ ե___ Դ-ւ- Ա-ե-ի-ա-ի- ե-ք- -------------------- Դուք Ամերիկայից ե՞ք: 0
D-k’-A--ri-ayi--’ -e-k’ D___ A___________ y____ D-k- A-e-i-a-i-s- y-՞-’ ----------------------- Duk’ Amerikayits’ ye՞k’
Que és d’Àsia vostè? Դու----ի-յի- ---: Դ___ Ա______ ե___ Դ-ւ- Ա-ի-յ-ց ե-ք- ----------------- Դուք Ասիայից ե՞ք: 0
D-k’ --iay--s’----k’ D___ A________ y____ D-k- A-i-y-t-’ y-՞-’ -------------------- Duk’ Asiayits’ ye՞k’
En quin hotel s’allotja vostè? Ո՞ր հ---ր--ոցու- ---Դ--ք----ո--: Ո__ հ___________ ե_ Դ___ ա______ Ո-ր հ-ո-ր-ն-ց-ւ- ե- Դ-ւ- ա-ր-ւ-: -------------------------------- Ո՞ր հյուրանոցում եք Դուք ապրում: 0
VO՞r hy--ano-s’----ek- -u-- ----m V___ h___________ y___ D___ a____ V-՞- h-u-a-o-s-u- y-k- D-k- a-r-m --------------------------------- VO՞r hyuranots’um yek’ Duk’ aprum
Quant fa que és aquí? Ին---՞- ժա----կ--, որ -յստեղ ե-: Ի______ ժ______ է_ ո_ ա_____ ե__ Ի-չ-ա-ն ժ-մ-ն-կ է- ո- ա-ս-ե- ե-: -------------------------------- Ինչքա՞ն ժամանակ է, որ այստեղ եք: 0
Inc---’--- ---man-k--- v-- -y-tegh---k’ I_________ z_______ e_ v__ a______ y___ I-c-’-’-՞- z-a-a-a- e- v-r a-s-e-h y-k- --------------------------------------- Inch’k’a՞n zhamanak e, vor aystegh yek’
Fins quan es quedarà? Ի--քա՞--ժա-ա--կ---նա- ---տեղ: Ի______ ժ______ կ____ ա______ Ի-չ-ա-ն ժ-մ-ն-կ կ-ն-ք ա-ս-ե-: ----------------------------- Ինչքա՞ն ժամանակ կմնաք այստեղ: 0
I-ch---a՞n-z--m---k --na----ys---h I_________ z_______ k_____ a______ I-c-’-’-՞- z-a-a-a- k-n-k- a-s-e-h ---------------------------------- Inch’k’a՞n zhamanak kmnak’ aystegh
Li agrada la seva estada aquí? Ձեզ--ու---է--ա-իս-այ-տ-ղ: Ձ__ դ____ է գ____ ա______ Ձ-զ դ-ւ-ր է գ-լ-ս ա-ս-ե-: ------------------------- Ձեզ դու՞ր է գալիս այստեղ: 0
Dzez -u՞--e ga-i--a-s-e-h D___ d___ e g____ a______ D-e- d-՞- e g-l-s a-s-e-h ------------------------- Dzez du՞r e galis aystegh
Que fa vacances aquí? Ձ-- -ր----ւրդն---ստե՞------ն-կ-ցն--մ Ձ__ ա_________ ա______ ե_ ա_________ Ձ-ր ա-ձ-կ-ւ-դ- ա-ս-ե-ղ ե- ա-ց-ա-ն-ւ- ------------------------------------ Ձեր արձակուրդն այստե՞ղ եք անցկացնում 0
D--r--r-z-kur-n a-st--g- --k’-a-t-’-ats’-um D___ a_________ a_______ y___ a____________ D-e- a-d-a-u-d- a-s-e-g- y-k- a-t-’-a-s-n-m ------------------------------------------- Dzer ardzakurdn ayste՞gh yek’ ants’kats’num
Visiti’m! Ա----եք ինձ! Ա______ ի___ Ա-ց-լ-ք ի-ձ- ------------ Այցելեք ինձ! 0
Ay---ye-e-’--ndz! A__________ i____ A-t-’-e-e-’ i-d-! ----------------- Ayts’yelek’ indz!
Aquesta és la meva adreça. Սա-ի- ---ց-ն--: Ս_ ի_ հ_____ է_ Ս- ի- հ-ս-ե- է- --------------- Սա իմ հասցեն է: 0
S--i----s--’-en e S_ i_ h________ e S- i- h-s-s-y-n e ----------------- Sa im hasts’yen e
Ens veiem demà? Կ--սնվ---ք -ա-ը: Կ_________ վ____ Կ-ե-ն-ե-ն- վ-ղ-: ---------------- Կտեսնվե՞նք վաղը: 0
Kt-sn-e--k’--a-hy K__________ v____ K-e-n-e-n-’ v-g-y ----------------- Ktesnve՞nk’ vaghy
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Ցա---- եմ, -----վ----ո-րի--պ---նե--ունեմ: Ց_____ ե__ բ___ վ___ ո____ պ______ ո_____ Ց-վ-ւ- ե-, բ-յ- վ-ղ- ո-ր-շ պ-ա-ն-ր ո-ն-մ- ----------------------------------------- Ցավում եմ, բայց վաղը ուրիշ պլաններ ունեմ: 0
T--a--- ye----a--s- ---hy-u--sh p---ner ---m T______ y___ b_____ v____ u____ p______ u___ T-’-v-m y-m- b-y-s- v-g-y u-i-h p-a-n-r u-e- -------------------------------------------- Ts’avum yem, bayts’ vaghy urish planner unem
Adéu! Ց-ե---թյու-! Ց___________ Ց-ե-ո-թ-ո-ն- ------------ Ցտեսություն! 0
Ts-t-sut-y-n! T____________ T-’-e-u-’-u-! ------------- Ts’tesut’yun!
A reveure! Ց-ե----յ---! Ց___________ Ց-ե-ո-թ-ո-ն- ------------ Ցտեսություն! 0
T--te--t’--n! T____________ T-’-e-u-’-u-! ------------- Ts’tesut’yun!
Fins aviat! Ա--յ--! Ա______ Ա-ա-ժ-! ------- Առայժմ! 0
Ar--yzhm! A________ A-r-y-h-! --------- Arrayzhm!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!