Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   hy ինչ որ բան հիմնավորել 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [յոթանասունվեց]

76 [yot’anasunvets’]

ինչ որ բան հիմնավորել 2

inch’ vor ban himnavorel 2

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Per què no vas venir? Ի--ո-- ---ր եկե-: Ի_____ չ___ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չեիր եկել: 0
I-ch-u- -h--e-- y-kel I______ c______ y____ I-c-’-՞ c-’-e-r y-k-l --------------------- Inch’u՞ ch’yeir yekel
Estava malalt / -a. Ես ----ն- է-: Ե_ հ_____ է__ Ե- հ-վ-ն- է-: ------------- Ես հիվանդ էի: 0
Ye---i---d-ei Y__ h_____ e_ Y-s h-v-n- e- ------------- Yes hivand ei
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ե---ե- եկ--, -ր-վհ--և--ս---վա-- էի: Ե_ չ__ ե____ ո_______ ե_ հ_____ է__ Ե- չ-ի ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ե- հ-վ-ն- է-: ----------------------------------- Ես չեի եկել, որովհետև ես հիվանդ էի: 0
Yes ----e- y-k--,----ovhetev---- h----d-ei Y__ c_____ y_____ v_________ y__ h_____ e_ Y-s c-’-e- y-k-l- v-r-v-e-e- y-s h-v-n- e- ------------------------------------------ Yes ch’yei yekel, vorovhetev yes hivand ei
Per què no va venir (ella)? Ի--ո-՞ -էր--ա--կ--: Ի_____ չ__ ն_ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ր ն- ե-ե-: ------------------- Ինչու՞ չէր նա եկել: 0
I--h----c---r na-y-k-l I______ c____ n_ y____ I-c-’-՞ c-’-r n- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’er na yekel
Estava cansada. Նա հ--նա- -ր: Ն_ հ_____ է__ Ն- հ-գ-ա- է-: ------------- Նա հոգնած էր: 0
Na-hogna-s--r N_ h______ e_ N- h-g-a-s e- ------------- Na hognats er
No va venir perquè estava cansada. Նա-չ-ր ----,----վհետև--ա-հո--ած -ր: Ն_ չ__ ե____ ո_______ ն_ հ_____ է__ Ն- չ-ր ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ն- հ-գ-ա- է-: ----------------------------------- Նա չէր եկել, որովհետև նա հոգնած էր: 0
N- -h-e- ---el, --ro--e-ev -a hog-a-- er N_ c____ y_____ v_________ n_ h______ e_ N- c-’-r y-k-l- v-r-v-e-e- n- h-g-a-s e- ---------------------------------------- Na ch’er yekel, vorovhetev na hognats er
Per què no ha vingut (ell)? Ին-ու--չ-ր--- -կել: Ի_____ չ__ ն_ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ր ն- ե-ե-: ------------------- Ինչու՞ չէր նա եկել: 0
I-ch-u- -h--r -a----el I______ c____ n_ y____ I-c-’-՞ c-’-r n- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’er na yekel
No en tenia ganes. Նա--ա-ո--ք չո----: Ն_ հ______ չ______ Ն- հ-ճ-ւ-ք չ-ւ-ե-: ------------------ Նա հաճույք չուներ: 0
Na h-chuyk’---’---r N_ h_______ c______ N- h-c-u-k- c-’-n-r ------------------- Na hachuyk’ ch’uner
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Նա--էր----լ,--րո-----և-ն--հաճ--յ- -ու--ր: Ն_ չ__ ե____ ո________ ն_ հ______ չ______ Ն- չ-ր ե-ե-, ո-ո-ե-ե-և ն- հ-ճ-ւ-ք չ-ւ-ե-: ----------------------------------------- Նա չէր եկել, որովեհետև նա հաճույք չուներ: 0
Na c--e- y-k-l- --ro---e--v--a---c--yk’ -h’u-er N_ c____ y_____ v__________ n_ h_______ c______ N- c-’-r y-k-l- v-r-v-h-t-v n- h-c-u-k- c-’-n-r ----------------------------------------------- Na ch’er yekel, vorovehetev na hachuyk’ ch’uner
Per què no heu vingut? Ի---ւ՞ չեի--ե-ել: Ի_____ չ___ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չեիք եկել: 0
I--h-u՞--h’y-i---y-kel I______ c_______ y____ I-c-’-՞ c-’-e-k- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’yeik’ yekel
El cotxe se’ns va espatllar. Մե- -ե-ե--ն ---ցե---ր: Մ__ մ______ փ_____ է__ Մ-ր մ-ք-ն-ն փ-ա-ե- է-: ---------------------- Մեր մեքենան փչացել էր: 0
Mer -e--yen-- -’---ats-----er M__ m________ p___________ e_ M-r m-k-y-n-n p-c-’-t-’-e- e- ----------------------------- Mer mek’yenan p’ch’ats’yel er
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Մենք --ինք---ե-, -րո--ետև-----մե--նա--փչ-ց-լ էր: Մ___ չ____ ե____ ո_______ մ__ մ______ փ_____ է__ Մ-ն- չ-ի-ք ե-ե-, ո-ո-հ-տ- մ-ր մ-ք-ն-ն փ-ա-ե- է-: ------------------------------------------------ Մենք չէինք եկել, որովհետև մեր մեքենան փչացել էր: 0
Me-k’-ch’-in-- -ekel,--------tev --r-me-’yen-n p’-h----’-e- er M____ c_______ y_____ v_________ m__ m________ p___________ e_ M-n-’ c-’-i-k- y-k-l- v-r-v-e-e- m-r m-k-y-n-n p-c-’-t-’-e- e- -------------------------------------------------------------- Menk’ ch’eink’ yekel, vorovhetev mer mek’yenan p’ch’ats’yel er
Per què no ha vingut la gent? Ի-չո----էի- -ա-դի--ե---: Ի_____ չ___ մ_____ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ի- մ-ր-ի- ե-ե-: ------------------------ Ինչու՞ չէին մարդիկ եկել: 0
I--------h’-i--m---ik-yek-l I______ c_____ m_____ y____ I-c-’-՞ c-’-i- m-r-i- y-k-l --------------------------- Inch’u՞ ch’ein mardik yekel
Han perdut el tren. Ն---- գնա--ի--է-------ցել: Ն____ գ______ է__ ո_______ Ն-ա-ք գ-ա-ք-ց է-ն ո-շ-ց-լ- -------------------------- Նրանք գնացքից էին ուշացել: 0
Nr---’-gn-t--k-i--’---n -s---s’y-l N_____ g___________ e__ u_________ N-a-k- g-a-s-k-i-s- e-n u-h-t-’-e- ---------------------------------- Nrank’ gnats’k’its’ ein ushats’yel
No han vingut perquè han perdut el tren. Նր--- չ-ին եկել, ո--վ--տ- գ-ացքի--էի- ո-----լ: Ն____ չ___ ե____ ո_______ գ______ է__ ո_______ Ն-ա-ք չ-ի- ե-ե-, ո-ո-հ-տ- գ-ա-ք-ց է-ն ո-շ-ց-լ- ---------------------------------------------- Նրանք չէին եկել, որովհետև գնացքից էին ուշացել: 0
N-a--’ ch’--n-y----, vorovh-t-- g-a------ts’ ------hat---el N_____ c_____ y_____ v_________ g___________ e__ u_________ N-a-k- c-’-i- y-k-l- v-r-v-e-e- g-a-s-k-i-s- e-n u-h-t-’-e- ----------------------------------------------------------- Nrank’ ch’ein yekel, vorovhetev gnats’k’its’ ein ushats’yel
Per què no has vingut? Ի----- ---ր ---լ: Ի_____ չ___ ե____ Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չէիր եկել: 0
I--h-u՞ --------e--l I______ c_____ y____ I-c-’-՞ c-’-i- y-k-l -------------------- Inch’u՞ ch’eir yekel
No podia. Ի----է--կ--ելի: Ի__ չ__ կ______ Ի-ձ չ-ր կ-ր-լ-: --------------- Ինձ չէր կարելի: 0
Ind- ch-er kare-i I___ c____ k_____ I-d- c-’-r k-r-l- ----------------- Indz ch’er kareli
No he vingut perquè no podia fer-ho. Ե- չ-ի եկե-,-ո----ետ- ի---չէր--ա-ե--: Ե_ չ__ ե____ ո_______ ի__ չ__ կ______ Ե- չ-ի ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ի-ձ չ-ր կ-ր-լ-: ------------------------------------- Ես չէի եկել, որովհետև ինձ չէր կարելի: 0
Y-s---’ei-y-k-l---oro-----v-indz--h’-r---r--i Y__ c____ y_____ v_________ i___ c____ k_____ Y-s c-’-i y-k-l- v-r-v-e-e- i-d- c-’-r k-r-l- --------------------------------------------- Yes ch’ei yekel, vorovhetev indz ch’er kareli

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...