Manual de conversa

ca Fer compres   »   hy գնումներ

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [հիսունչորս]

54 [hisunch’vors]

գնումներ

[gnumner]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Vull comprar un regal. Ես ո--ո-մ-ե- մ- ն-ե- գն-լ: Ե_ ո_____ ե_ մ_ ն___ գ____ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ- ն-ե- գ-ե-: -------------------------- Ես ուզում եմ մի նվեր գնել: 0
Y-s-u--m yem mi n-e- g-el Y__ u___ y__ m_ n___ g___ Y-s u-u- y-m m- n-e- g-e- ------------------------- Yes uzum yem mi nver gnel
Però res massa car. Բ-յ---չ թա--: Բ___ ո_ թ____ Բ-յ- ո- թ-ն-: ------------- Բայց ոչ թանկ: 0
B---s- --c----’--k B_____ v____ t____ B-y-s- v-c-’ t-a-k ------------------ Bayts’ voch’ t’ank
Potser una bossa? Մի--ւցե-մ-----ուս-՞կ: Մ______ մ_ պ_________ Մ-գ-ւ-ե մ- պ-յ-ւ-ա-կ- --------------------- Միգուցե մի պայուսա՞կ: 0
M------ye mi----usa՞k M________ m_ p_______ M-g-t-’-e m- p-y-s-՞- --------------------- Miguts’ye mi payusa՞k
De quin color la vol? Ո-ր-գո---- եք--ւ--ւմ: Ո__ գ_____ ե_ ո______ Ո-ր գ-ւ-ն- ե- ո-զ-ւ-: --------------------- Ո՞ր գույնն եք ուզում: 0
V----gu----ye-- -zum V___ g____ y___ u___ V-՞- g-y-n y-k- u-u- -------------------- VO՞r guynn yek’ uzum
Negra, marró o blanca? Սև-,-մո-ր-գո-՞յն, թ-՞ ս----կ: Ս___ մ___________ թ__ ս______ Ս-՞- մ-խ-ա-ո-՞-ն- թ-՞ ս-ի-ա-: ----------------------------- Սև՞, մոխրագու՞յն, թե՞ սպիտակ: 0
Sev՞,-m-kh-ag-՞yn-----e՞ ---t-k S____ m___________ t____ s_____ S-v-, m-k-r-g-՞-n- t-y-՞ s-i-a- ------------------------------- Sev՞, mokhragu՞yn, t’ye՞ spitak
Una de gran o petita? Փո--- թ- մ--ծ: Փ____ թ_ մ____ Փ-՞-ր թ- մ-՞-: -------------- Փո՞քր թե մե՞ծ: 0
P’-o-k’- t’-e----ts P_______ t___ m____ P-v-՞-’- t-y- m-՞-s ------------------- P’vo՞k’r t’ye me՞ts
Que puc veure aquesta? Կ-ր-լի՞-է-սա -ե---մ: Կ______ է ս_ տ______ Կ-ր-լ-՞ է ս- տ-ս-ե-: -------------------- Կարելի՞ է սա տեսնեմ: 0
Kare--- e-s- -es--m K______ e s_ t_____ K-r-l-՞ e s- t-s-e- ------------------- Kareli՞ e sa tesnem
És de cuir? Ս--կ---ի՞--է: Ս_ կ______ է_ Ս- կ-շ-ի-ց է- ------------- Սա կաշվի՞ց է: 0
S- --s-v----- e S_ k_________ e S- k-s-v-՞-s- e --------------- Sa kashvi՞ts’ e
O de plàstic? Թ-՞-ա-հե-տա-ա- կա-վից: Թ__ ա_________ կ______ Թ-՞ ա-հ-ս-ա-ա- կ-շ-ի-: ---------------------- Թե՞ արհեստական կաշվից: 0
T’y-- -rh-----a- kas-----’ T____ a_________ k________ T-y-՞ a-h-s-a-a- k-s-v-t-’ -------------------------- T’ye՞ arhestakan kashvits’
De cuir, és clar. Կ-շվե-----կ-: Կ____ ի______ Կ-շ-ե ի-ա-կ-: ------------- Կաշվե իհարկե: 0
Kas----i-arke K_____ i_____ K-s-v- i-a-k- ------------- Kashve iharke
És de molt bona qualitat. Ս- --տկապ-- լ-վ-որ-կ--է: Ս_ հ_______ լ__ ո____ է_ Ս- հ-տ-ա-ե- լ-վ ո-ա-ի է- ------------------------ Սա հատկապես լավ որակի է: 0
S- -at--pes -av-v-r--- e S_ h_______ l__ v_____ e S- h-t-a-e- l-v v-r-k- e ------------------------ Sa hatkapes lav voraki e
I la bossa és realment a un bon preu. Ե- պայո---կ---ս---ես շատ-է-ա---: Ե_ պ________ ի______ շ__ է___ է_ Ե- պ-յ-ւ-ա-ը ի-կ-պ-ս շ-տ է-ա- է- -------------------------------- Եվ պայուսակը իսկապես շատ էժան է: 0
Yev--a-u--k- -s--p---sh-----h-- e Y__ p_______ i______ s___ e____ e Y-v p-y-s-k- i-k-p-s s-a- e-h-n e --------------------------------- Yev payusaky iskapes shat ezhan e
M’agrada. Ս- ի-- դ----- գալիս: Ս_ ի__ դ___ է գ_____ Ս- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- -------------------- Սա ինձ դուր է գալիս: 0
Sa-i------r e---lis S_ i___ d__ e g____ S- i-d- d-r e g-l-s ------------------- Sa indz dur e galis
La compro. Ս---ե---ո---ե-: Ս_ վ_______ ե__ Ս- վ-ր-ն-ւ- ե-: --------------- Սա վերցնում եմ: 0
Sa--e-t--nu---em S_ v________ y__ S- v-r-s-n-m y-m ---------------- Sa verts’num yem
La puc tornar, si de cas? Կա-ո-ղ եմ-փո-ա-ակ--: Կ_____ ե_ փ_________ Կ-ր-՞- ե- փ-խ-ն-կ-լ- -------------------- Կարո՞ղ եմ փոխանակել: 0
K--o՞----em--’v--h--akel K______ y__ p___________ K-r-՞-h y-m p-v-k-a-a-e- ------------------------ Karo՞gh yem p’vokhanakel
Naturalment. Իհ--կե: Ի______ Ի-ա-կ-: ------- Իհարկե: 0
Iha--e I_____ I-a-k- ------ Iharke
L’empaquetem per regal. Մե----ր--ս-նվ-- կփաթե--վ-րե-ք: Մ___ ո____ ն___ կ_____________ Մ-ն- ո-պ-ս ն-ե- կ-ա-ե-ա-ո-ե-ք- ------------------------------ Մենք որպես նվեր կփաթեթավորենք: 0
Menk’-vor-e- nve- -p-at--e-’------k’ M____ v_____ n___ k_________________ M-n-’ v-r-e- n-e- k-’-t-y-t-a-o-e-k- ------------------------------------ Menk’ vorpes nver kp’at’yet’avorenk’
La caixa és allà. Այ--ե---րա-ա-կղ- -: Ա_____ դ________ է_ Ա-ն-ե- դ-ա-ա-կ-ն է- ------------------- Այնտեղ դրամարկղն է: 0
A----gh dr----k-h- e A______ d_________ e A-n-e-h d-a-a-k-h- e -------------------- Ayntegh dramarkghn e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...