Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   sl Pridevnik 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [osemdeset]

Pridevnik 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Ella té un gos. On---ma p--. O__ i__ p___ O-a i-a p-a- ------------ Ona ima psa. 0
El gos és gran. Pes j----lik. P__ j_ v_____ P-s j- v-l-k- ------------- Pes je velik. 0
Té un gos gran. O-a --a --l--e-a-ps-. O__ i__ v_______ p___ O-a i-a v-l-k-g- p-a- --------------------- Ona ima velikega psa. 0
Ella té una casa. Ona-i-a-----. O__ i__ h____ O-a i-a h-š-. ------------- Ona ima hišo. 0
La casa és petita. Hi-a je-m-j-n-. H___ j_ m______ H-š- j- m-j-n-. --------------- Hiša je majhna. 0
Té una casa petita. O-a----------o--iš-. O__ i__ m_____ h____ O-a i-a m-j-n- h-š-. -------------------- Ona ima majhno hišo. 0
Ell viu en un hotel. On -tanu-e v-----l-. O_ s______ v h______ O- s-a-u-e v h-t-l-. -------------------- On stanuje v hotelu. 0
L’hotel és barat. H-t-- ----oceni. H____ j_ p______ H-t-l j- p-c-n-. ---------------- Hotel je poceni. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. On sta-u-e --p-ce-i hot-l-. O_ s______ v p_____ h______ O- s-a-u-e v p-c-n- h-t-l-. --------------------------- On stanuje v poceni hotelu. 0
Ell té un cotxe. On -ma ---o. O_ i__ a____ O- i-a a-t-. ------------ On ima avto. 0
El cotxe és car. A--o -----ag. A___ j_ d____ A-t- j- d-a-. ------------- Avto je drag. 0
Té un cotxe car. On i-a en------av-o. O_ i__ e_ d___ a____ O- i-a e- d-a- a-t-. -------------------- On ima en drag avto. 0
Ell llegeix una novel•la. O---ere-ro-a-. O_ b___ r_____ O- b-r- r-m-n- -------------- On bere roman. 0
La novel•la és avorrida. Rom-n -e--ol-očas-n. R____ j_ d__________ R-m-n j- d-l-o-a-e-. -------------------- Roman je dolgočasen. 0
Llegeix una novel•la avorrida. O- --re do-g--asen r-ma-. O_ b___ d_________ r_____ O- b-r- d-l-o-a-e- r-m-n- ------------------------- On bere dolgočasen roman. 0
Ella mira una pel•lícula. O---l-d- -ilm. O_ g____ f____ O- g-e-a f-l-. -------------- On gleda film. 0
La pel•lícula és emocionant. Fil- -----pe-. F___ j_ n_____ F-l- j- n-p-t- -------------- Film je napet. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. On g-e-- -ap---fi-m. O_ g____ n____ f____ O- g-e-a n-p-t f-l-. -------------------- On gleda napet film. 0

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...