Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   sk Prídavné mená 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [osemdesiat]

Prídavné mená 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Ella té un gos. M--ps-. M_ p___ M- p-a- ------- Má psa. 0
El gos és gran. T-n---s-je v---ý. T__ p__ j_ v_____ T-n p-s j- v-ľ-ý- ----------------- Ten pes je veľký. 0
Té un gos gran. Má v-ľ---o --a. M_ v______ p___ M- v-ľ-é-o p-a- --------------- Má veľkého psa. 0
Ella té una casa. M- dom. M_ d___ M- d-m- ------- Má dom. 0
La casa és petita. Ten---- j- ma-ý. T__ d__ j_ m____ T-n d-m j- m-l-. ---------------- Ten dom je malý. 0
Té una casa petita. Má-ma-ý --m. M_ m___ d___ M- m-l- d-m- ------------ Má malý dom. 0
Ell viu en un hotel. Býva v -ot--i. B___ v h______ B-v- v h-t-l-. -------------- Býva v hoteli. 0
L’hotel és barat. T---hot-l--e---c-ý. T__ h____ j_ l_____ T-n h-t-l j- l-c-ý- ------------------- Ten hotel je lacný. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. B-v- v-lacn-m hotel-. B___ v l_____ h______ B-v- v l-c-o- h-t-l-. --------------------- Býva v lacnom hoteli. 0
Ell té un cotxe. M---uto. M_ a____ M- a-t-. -------- Má auto. 0
El cotxe és car. To--uto-je drah-. T_ a___ j_ d_____ T- a-t- j- d-a-é- ----------------- To auto je drahé. 0
Té un cotxe car. M---rah--auto. M_ d____ a____ M- d-a-é a-t-. -------------- Má drahé auto. 0
Ell llegeix una novel•la. Č--- -omá-. Č___ r_____ Č-t- r-m-n- ----------- Číta román. 0
La novel•la és avorrida. T-n r--án--e-nudn-. T__ r____ j_ n_____ T-n r-m-n j- n-d-ý- ------------------- Ten román je nudný. 0
Llegeix una novel•la avorrida. Č-ta -ud-ý-r-m-n. Č___ n____ r_____ Č-t- n-d-ý r-m-n- ----------------- Číta nudný román. 0
Ella mira una pel•lícula. P--e-- fi--. P_____ f____ P-z-r- f-l-. ------------ Pozerá film. 0
La pel•lícula és emocionant. T-- f--m-je---p-----. T__ f___ j_ n________ T-n f-l- j- n-p-n-v-. --------------------- Ten film je napínavý. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Pozerá n--ín----fi-m. P_____ n_______ f____ P-z-r- n-p-n-v- f-l-. --------------------- Pozerá napínavý film. 0

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...