Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   sr Придеви 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осамдесет]

80 [osamdeset]

Придеви 3

Pridevi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Ella té un gos. Он- и-а п--. О__ и__ п___ О-а и-а п-а- ------------ Она има пса. 0
Ona-ima-ps-. O__ i__ p___ O-a i-a p-a- ------------ Ona ima psa.
El gos és gran. П------в-ли-. П__ ј_ в_____ П-с ј- в-л-к- ------------- Пас је велик. 0
Pa- j- vel-k. P__ j_ v_____ P-s j- v-l-k- ------------- Pas je velik.
Té un gos gran. О-а им- ве--ко-----. О__ и__ в______ п___ О-а и-а в-л-к-г п-а- -------------------- Она има великог пса. 0
O-- i-a----i--g --a. O__ i__ v______ p___ O-a i-a v-l-k-g p-a- -------------------- Ona ima velikog psa.
Ella té una casa. Он--и-а ку-у. О__ и__ к____ О-а и-а к-ћ-. ------------- Она има кућу. 0
On---m- --c-u. O__ i__ k____ O-a i-a k-c-u- -------------- Ona ima kuću.
La casa és petita. Ку-- је мала. К___ ј_ м____ К-ћ- ј- м-л-. ------------- Кућа је мала. 0
Kuć- -- --la. K___ j_ m____ K-c-a j- m-l-. -------------- Kuća je mala.
Té una casa petita. Он- --а малу ку-у. О__ и__ м___ к____ О-а и-а м-л- к-ћ-. ------------------ Она има малу кућу. 0
O---ima malu ku-́-. O__ i__ m___ k____ O-a i-a m-l- k-c-u- ------------------- Ona ima malu kuću.
Ell viu en un hotel. О- с--н-ј- - хо--лу. О_ с______ у х______ О- с-а-у-е у х-т-л-. -------------------- Он станује у хотелу. 0
O--s-anuj- u---t---. O_ s______ u h______ O- s-a-u-e u h-t-l-. -------------------- On stanuje u hotelu.
L’hotel és barat. Хо--л-ј- јеф-и-. Х____ ј_ ј______ Х-т-л ј- ј-ф-и-. ---------------- Хотел је јефтин. 0
Hot------j-ft--. H____ j_ j______ H-t-l j- j-f-i-. ---------------- Hotel je jeftin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Он станује-- јефти--- -отелу. О_ с______ у ј_______ х______ О- с-а-у-е у ј-ф-и-о- х-т-л-. ----------------------------- Он станује у јефтином хотелу. 0
On-sta--j--u-jef-ino-------u. O_ s______ u j_______ h______ O- s-a-u-e u j-f-i-o- h-t-l-. ----------------------------- On stanuje u jeftinom hotelu.
Ell té un cotxe. Он и-- а---. О_ и__ а____ О- и-а а-т-. ------------ Он има ауто. 0
O- -m- auto. O_ i__ a____ O- i-a a-t-. ------------ On ima auto.
El cotxe és car. Аут- ј- -к-п-. А___ ј_ с_____ А-т- ј- с-у-о- -------------- Ауто је скупо. 0
Au-o je-sk-p-. A___ j_ s_____ A-t- j- s-u-o- -------------- Auto je skupo.
Té un cotxe car. О- ----ск--о ау-о. О_ и__ с____ а____ О- и-а с-у-о а-т-. ------------------ Он има скупо ауто. 0
O---ma s---o -u-o. O_ i__ s____ a____ O- i-a s-u-o a-t-. ------------------ On ima skupo auto.
Ell llegeix una novel•la. О---ита--о---. О_ ч___ р_____ О- ч-т- р-м-н- -------------- Он чита роман. 0
On--i-a r---n. O_ č___ r_____ O- č-t- r-m-n- -------------- On čita roman.
La novel•la és avorrida. Ро-ан ј--д-сад-н. Р____ ј_ д_______ Р-м-н ј- д-с-д-н- ----------------- Роман је досадан. 0
R------e do-a-a-. R____ j_ d_______ R-m-n j- d-s-d-n- ----------------- Roman je dosadan.
Llegeix una novel•la avorrida. О----та --сад---р-м--. О_ ч___ д______ р_____ О- ч-т- д-с-д-н р-м-н- ---------------------- Он чита досадан роман. 0
On -----d-s-d-n roman. O_ č___ d______ r_____ O- č-t- d-s-d-n r-m-n- ---------------------- On čita dosadan roman.
Ella mira una pel•lícula. Она-гл-д---ил-. О__ г____ ф____ О-а г-е-а ф-л-. --------------- Она гледа филм. 0
On--gl--a fi--. O__ g____ f____ O-a g-e-a f-l-. --------------- Ona gleda film.
La pel•lícula és emocionant. Фил- је уз-у--ив. Ф___ ј_ у________ Ф-л- ј- у-б-д-и-. ----------------- Филм је узбудљив. 0
F----j--u--ud-jiv. F___ j_ u_________ F-l- j- u-b-d-j-v- ------------------ Film je uzbudljiv.
Ella mira una pel•lícula emocionant. О-а--л--------дљи- --лм. О__ г____ у_______ ф____ О-а г-е-а у-б-д-и- ф-л-. ------------------------ Она гледа узбудљив филм. 0
Ona-g-----u--udl-i- -il-. O__ g____ u________ f____ O-a g-e-a u-b-d-j-v f-l-. ------------------------- Ona gleda uzbudljiv film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...