Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ro Adjective 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [optzeci]

Adjective 3

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Ella té un gos. E---r---n -â--e. E_ a__ u_ c_____ E- a-e u- c-i-e- ---------------- Ea are un câine. 0
El gos és gran. C-in-le-est---are. C______ e___ m____ C-i-e-e e-t- m-r-. ------------------ Câinele este mare. 0
Té un gos gran. Ea --e-u- --in--m---. E_ a__ u_ c____ m____ E- a-e u- c-i-e m-r-. --------------------- Ea are un câine mare. 0
Ella té una casa. Ea-ar- o----ă. E_ a__ o c____ E- a-e o c-s-. -------------- Ea are o casă. 0
La casa és petita. Ca-a-e--e-mic-. C___ e___ m____ C-s- e-t- m-c-. --------------- Casa este mică. 0
Té una casa petita. E- a-e o-ca-ă m-că. E_ a__ o c___ m____ E- a-e o c-s- m-c-. ------------------- Ea are o casă mică. 0
Ell viu en un hotel. El -o--i-şt---n-----------. E_ l________ î______ h_____ E- l-c-i-ş-e î-t---n h-t-l- --------------------------- El locuieşte într-un hotel. 0
L’hotel és barat. H--e-ul---t- -e-t-n. H______ e___ i______ H-t-l-l e-t- i-f-i-. -------------------- Hotelul este ieftin. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. E- -o---eş-----tr--n----e--i---in. E_ l________ î______ h____ i______ E- l-c-i-ş-e î-t---n h-t-l i-f-i-. ---------------------------------- El locuieşte într-un hotel ieftin. 0
Ell té un cotxe. El --- - m-ş---. E_ a__ o m______ E- a-e o m-ş-n-. ---------------- El are o maşină. 0
El cotxe és car. M--ina--st----um--. M_____ e___ s______ M-ş-n- e-t- s-u-p-. ------------------- Maşina este scumpă. 0
Té un cotxe car. El a-e-o-m-ş--ă---umpă. E_ a__ o m_____ s______ E- a-e o m-ş-n- s-u-p-. ----------------------- El are o maşină scumpă. 0
Ell llegeix una novel•la. El----eş-e--n ro--n. E_ c______ u_ r_____ E- c-t-ş-e u- r-m-n- -------------------- El citeşte un roman. 0
La novel•la és avorrida. R-----l-est- pli--i-it-r. R______ e___ p___________ R-m-n-l e-t- p-i-t-s-t-r- ------------------------- Romanul este plictisitor. 0
Llegeix una novel•la avorrida. E--cit-şt- -- --m-- -li--i-i-o-. E_ c______ u_ r____ p___________ E- c-t-ş-e u- r-m-n p-i-t-s-t-r- -------------------------------- El citeşte un roman plictisitor. 0
Ella mira una pel•lícula. Ea-ve-e un---lm. E_ v___ u_ f____ E- v-d- u- f-l-. ---------------- Ea vede un film. 0
La pel•lícula és emocionant. Filmu- e--e--ap-i-ant. F_____ e___ c_________ F-l-u- e-t- c-p-i-a-t- ---------------------- Filmul este captivant. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ea--e-e-un -ilm --pt-va--. E_ v___ u_ f___ c_________ E- v-d- u- f-l- c-p-i-a-t- -------------------------- Ea vede un film captivant. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...