Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   bg Прилагателни 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осемдесет]

80 [osemdeset]

Прилагателни 3

[Prilagatelni 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Ella té un gos. Т- им- --ч-. Т_ и__ к____ Т- и-а к-ч-. ------------ Тя има куче. 0
T-a--ma----h-. T__ i__ k_____ T-a i-a k-c-e- -------------- Tya ima kuche.
El gos és gran. К-че-- е---л--о. К_____ е г______ К-ч-т- е г-л-м-. ---------------- Кучето е голямо. 0
Kuc-----y--g-ly-mo. K______ y_ g_______ K-c-e-o y- g-l-a-o- ------------------- Kucheto ye golyamo.
Té un gos gran. Тя -ма го---- -у--. Т_ и__ г_____ к____ Т- и-а г-л-м- к-ч-. ------------------- Тя има голямо куче. 0
Ty---ma -o-yam- k--he. T__ i__ g______ k_____ T-a i-a g-l-a-o k-c-e- ---------------------- Tya ima golyamo kuche.
Ella té una casa. Т- им-----а. Т_ и__ к____ Т- и-а к-щ-. ------------ Тя има къща. 0
Tya i-a ky-hch-. T__ i__ k_______ T-a i-a k-s-c-a- ---------------- Tya ima kyshcha.
La casa és petita. К--ат- е м-лка. К_____ е м_____ К-щ-т- е м-л-а- --------------- Къщата е малка. 0
Ky----a-- y---al--. K________ y_ m_____ K-s-c-a-a y- m-l-a- ------------------- Kyshchata ye malka.
Té una casa petita. Тя -ма малка---ща. Т_ и__ м____ к____ Т- и-а м-л-а к-щ-. ------------------ Тя има малка къща. 0
Tya---a ----a k-s--h-. T__ i__ m____ k_______ T-a i-a m-l-a k-s-c-a- ---------------------- Tya ima malka kyshcha.
Ell viu en un hotel. Той е отс--н-л в х---л. Т__ е о_______ в х_____ Т-й е о-с-д-а- в х-т-л- ----------------------- Той е отседнал в хотел. 0
T-y y--o---d----v------l. T__ y_ o_______ v k______ T-y y- o-s-d-a- v k-o-e-. ------------------------- Toy ye otsednal v khotel.
L’hotel és barat. Хо--л---- -вти-. Х______ е е_____ Х-т-л-т е е-т-н- ---------------- Хотелът е евтин. 0
K-ot--yt--e -ev-in. K_______ y_ y______ K-o-e-y- y- y-v-i-. ------------------- Khotelyt ye yevtin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Т-й - -т----ал --евтин--от-л. Т__ е о_______ в е____ х_____ Т-й е о-с-д-а- в е-т-н х-т-л- ----------------------------- Той е отседнал в евтин хотел. 0
T-y ---ot--d--l v-ye-ti- kho---. T__ y_ o_______ v y_____ k______ T-y y- o-s-d-a- v y-v-i- k-o-e-. -------------------------------- Toy ye otsednal v yevtin khotel.
Ell té un cotxe. Т-- и---ко-а. Т__ и__ к____ Т-й и-а к-л-. ------------- Той има кола. 0
T-y -ma----a. T__ i__ k____ T-y i-a k-l-. ------------- Toy ima kola.
El cotxe és car. Ко-а---- -----. К_____ е с_____ К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
K--a---ye-s-ypa. K_____ y_ s_____ K-l-t- y- s-y-a- ---------------- Kolata ye skypa.
Té un cotxe car. Т-- им- скъп- --ла. Т__ и__ с____ к____ Т-й и-а с-ъ-а к-л-. ------------------- Той има скъпа кола. 0
Toy -m----ypa kol-. T__ i__ s____ k____ T-y i-a s-y-a k-l-. ------------------- Toy ima skypa kola.
Ell llegeix una novel•la. Той-че---р--ан. Т__ ч___ р_____ Т-й ч-т- р-м-н- --------------- Той чете роман. 0
T-y--he------a-. T__ c____ r_____ T-y c-e-e r-m-n- ---------------- Toy chete roman.
La novel•la és avorrida. Ро--нът е скуче-. Р______ е с______ Р-м-н-т е с-у-е-. ----------------- Романът е скучен. 0
R-m--yt-----ku-hen. R______ y_ s_______ R-m-n-t y- s-u-h-n- ------------------- Romanyt ye skuchen.
Llegeix una novel•la avorrida. Т--------с----н-ро-а-. Т__ ч___ с_____ р_____ Т-й ч-т- с-у-е- р-м-н- ---------------------- Той чете скучен роман. 0
To- -h--- --u---- r-m-n. T__ c____ s______ r_____ T-y c-e-e s-u-h-n r-m-n- ------------------------ Toy chete skuchen roman.
Ella mira una pel•lícula. Тя----д----лм. Т_ г____ ф____ Т- г-е-а ф-л-. -------------- Тя гледа филм. 0
T-----e-- f-lm. T__ g____ f____ T-a g-e-a f-l-. --------------- Tya gleda film.
La pel•lícula és emocionant. Ф--мъ--- на-ре-нат. Ф_____ е н_________ Ф-л-ъ- е н-п-е-н-т- ------------------- Филмът е напрегнат. 0
Fil-yt----n-pre-n--. F_____ y_ n_________ F-l-y- y- n-p-e-n-t- -------------------- Filmyt ye napregnat.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Т---ле-а-на---гнат ф-лм. Т_ г____ н________ ф____ Т- г-е-а н-п-е-н-т ф-л-. ------------------------ Тя гледа напрегнат филм. 0
T---gle---nap--g------l-. T__ g____ n________ f____ T-a g-e-a n-p-e-n-t f-l-. ------------------------- Tya gleda napregnat film.

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...