Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   sr Зависне реченице са да 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [деведесет и један]

91 [devedeset i jedan]

Зависне реченице са да 1

[Zavisne rečenice sa da 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Време----мо----с---- -ити -о--. В____ ћ_ м____ с____ б___ б____ В-е-е ћ- м-ж-а с-т-а б-т- б-љ-. ------------------------------- Време ће можда сутра бити боље. 0
V-e-e-c---m---a su----bit--b--j-. V____ ć_ m____ s____ b___ b_____ V-e-e c-e m-ž-a s-t-a b-t- b-l-e- --------------------------------- Vreme će možda sutra biti bolje.
Com ho sap? О--к-е--нат- то? О_____ з____ т__ О-а-л- з-а-е т-? ---------------- Одакле знате то? 0
Odakle znate t-? O_____ z____ t__ O-a-l- z-a-e t-? ---------------- Odakle znate to?
Espero que serà millor. Ј- се-н-да---а--е --ти -о-е. Ј_ с_ н____ д_ ћ_ б___ б____ Ј- с- н-д-м д- ћ- б-т- б-љ-. ---------------------------- Ја се надам да ће бити боље. 0
J--se nadam----će bit--b-l--. J_ s_ n____ d_ ć_ b___ b_____ J- s- n-d-m d- c-e b-t- b-l-e- ------------------------------ Ja se nadam da će biti bolje.
Segur que vindrà (ell). О---ол-зи -асви--сигу-но. О_ д_____ с_____ с_______ О- д-л-з- с-с-и- с-г-р-о- ------------------------- Он долази сасвим сигурно. 0
On d-laz------im -i-urno. O_ d_____ s_____ s_______ O- d-l-z- s-s-i- s-g-r-o- ------------------------- On dolazi sasvim sigurno.
És segur? Д--л- је--- с--ур-о? Д_ л_ ј_ т_ с_______ Д- л- ј- т- с-г-р-о- -------------------- Да ли је то сигурно? 0
D- -i-----o sig--no? D_ l_ j_ t_ s_______ D- l- j- t- s-g-r-o- -------------------- Da li je to sigurno?
Sé que vindrà. З-ам д--о- --лази. З___ д_ о_ д______ З-а- д- о- д-л-з-. ------------------ Знам да он долази. 0
Z-----a-on dola--. Z___ d_ o_ d______ Z-a- d- o- d-l-z-. ------------------ Znam da on dolazi.
Segur que trucarà. Он ће--и--р------ват-. О_ ћ_ с______ н_______ О- ћ- с-г-р-о н-з-а-и- ---------------------- Он ће сигурно назвати. 0
On ć--sigurno n--v---. O_ ć_ s______ n_______ O- c-e s-g-r-o n-z-a-i- ----------------------- On će sigurno nazvati.
De debò? С----но? С_______ С-в-р-о- -------- Стварно? 0
S-----o? S_______ S-v-r-o- -------- Stvarno?
Crec que trucarà. Ј---ер-----------на-ва-и. Ј_ в______ д_ ћ_ н_______ Ј- в-р-ј-м д- ћ- н-з-а-и- ------------------------- Ја верујем да ће назвати. 0
J- ----j-m-da c-- n--va--. J_ v______ d_ ć_ n_______ J- v-r-j-m d- c-e n-z-a-i- -------------------------- Ja verujem da će nazvati.
El vi probablement és vell. Вино--е -игу------аро. В___ ј_ с______ с_____ В-н- ј- с-г-р-о с-а-о- ---------------------- Вино је сигурно старо. 0
Vino -- -ig-r-o -ta--. V___ j_ s______ s_____ V-n- j- s-g-r-o s-a-o- ---------------------- Vino je sigurno staro.
N’està segur? Знате--и--о-с---р--? З____ л_ т_ с_______ З-а-е л- т- с-г-р-о- -------------------- Знате ли то сигурно? 0
Z-----li t- -ig--no? Z____ l_ t_ s_______ Z-a-e l- t- s-g-r-o- -------------------- Znate li to sigurno?
Suposo que és vell. Ј----етп-----ља---а-је-ст-р-. Ј_ п____________ д_ ј_ с_____ Ј- п-е-п-с-а-љ-м д- ј- с-а-о- ----------------------------- Ја претпостављам да је старо. 0
Ja-pre--os----jam d---e st--o. J_ p_____________ d_ j_ s_____ J- p-e-p-s-a-l-a- d- j- s-a-o- ------------------------------ Ja pretpostavljam da je staro.
El nostre cap és ben plantat. На- --- -об-о-и---е-а. Н__ ш__ д____ и_______ Н-ш ш-ф д-б-о и-г-е-а- ---------------------- Наш шеф добро изгледа. 0
N-š-š-f-d-b-o--z-l--a. N__ š__ d____ i_______ N-š š-f d-b-o i-g-e-a- ---------------------- Naš šef dobro izgleda.
Vol dir? См---ат- ли? С_______ л__ С-а-р-т- л-? ------------ Сматрате ли? 0
S--tra-e--i? S_______ l__ S-a-r-t- l-? ------------ Smatrate li?
Fins i tot em sembla molt guapo. См--рам--а-ч-к -р-о-доб-- -зглед-. С______ д_ ч__ в___ д____ и_______ С-а-р-м д- ч-к в-л- д-б-о и-г-е-а- ---------------------------------- Сматрам да чак врло добро изгледа. 0
Smatram-da--a- v--- --bro-i-gle--. S______ d_ č__ v___ d____ i_______ S-a-r-m d- č-k v-l- d-b-o i-g-e-a- ---------------------------------- Smatram da čak vrlo dobro izgleda.
El cap segur que té una xicota. Ш-ф с---рн--и-а-дево---. Ш__ с______ и__ д_______ Ш-ф с-г-р-о и-а д-в-ј-у- ------------------------ Шеф сигурно има девојку. 0
Š-- -i-u-n- i-- --vo---. Š__ s______ i__ d_______ Š-f s-g-r-o i-a d-v-j-u- ------------------------ Šef sigurno ima devojku.
Ho creu de debò? В----ет- -- ----р-о? В_______ л_ с_______ В-р-ј-т- л- с-в-р-о- -------------------- Верујете ли стварно? 0
V-r-j--- -i---va-no? V_______ l_ s_______ V-r-j-t- l- s-v-r-o- -------------------- Verujete li stvarno?
És ben possible que tingui una xicota. Вр----е -о-у---да --а-д--ој-у. В___ ј_ м_____ д_ и__ д_______ В-л- ј- м-г-ћ- д- и-а д-в-ј-у- ------------------------------ Врло је могуће да има девојку. 0
V--- -e-----će--a --a d-v----. V___ j_ m_____ d_ i__ d_______ V-l- j- m-g-c-e d- i-a d-v-j-u- ------------------------------- Vrlo je moguće da ima devojku.

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!