Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   nn Leddsetningar med at 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [nittiein]

Leddsetningar med at 1

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. K-ns-j---et b----b--r---êr i-m-----. K______ d__ b___ b____ v__ i m______ K-n-k-e d-t b-i- b-t-e v-r i m-r-o-. ------------------------------------ Kanskje det blir betre vêr i morgon. 0
Com ho sap? K--leis--ei---- de-? K______ v___ d_ d___ K-r-e-s v-i- d- d-t- -------------------- Korleis veit du det? 0
Espero que serà millor. E--h---r---t b-i- b--re. E_ h____ d__ b___ b_____ E- h-p-r d-t b-i- b-t-e- ------------------------ Eg håpar det blir betre. 0
Segur que vindrà (ell). Han kjem-----t si-ker-. H__ k___ h____ s_______ H-n k-e- h-i-t s-k-e-t- ----------------------- Han kjem heilt sikkert. 0
És segur? Er det--ikker-? E_ d__ s_______ E- d-t s-k-e-t- --------------- Er det sikkert? 0
Sé que vindrà. Eg v-i--at--an----m. E_ v___ a_ h__ k____ E- v-i- a- h-n k-e-. -------------------- Eg veit at han kjem. 0
Segur que trucarà. H-n --n---- s---e-t. H__ r______ s_______ H-n r-n-j-r s-k-e-t- -------------------- Han ringjer sikkert. 0
De debò? Er-det-sa--? E_ d__ s____ E- d-t s-n-? ------------ Er det sant? 0
Crec que trucarà. Eg--ru---at)--a--r-ng-er. E_ t___ (___ h__ r_______ E- t-u- (-t- h-n r-n-j-r- ------------------------- Eg trur (at) han ringjer. 0
El vi probablement és vell. Vinen er--ik-ert-gamal. V____ e_ s______ g_____ V-n-n e- s-k-e-t g-m-l- ----------------------- Vinen er sikkert gamal. 0
N’està segur? Veit du d-t----kert? V___ d_ d__ s_______ V-i- d- d-t s-k-e-t- -------------------- Veit du det sikkert? 0
Suposo que és vell. E- -år u- f---at --n -- --mal. E_ g__ u_ f__ a_ h__ e_ g_____ E- g-r u- f-å a- h-n e- g-m-l- ------------------------------ Eg går ut frå at han er gamal. 0
El nostre cap és ben plantat. Sje-en--å--se--fl-t--ut. S_____ v__ s__ f____ u__ S-e-e- v-r s-r f-o-t u-. ------------------------ Sjefen vår ser flott ut. 0
Vol dir? S-nes- -----t? S_____ d_ d___ S-n-s- d- d-t- -------------- Synest du det? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. Eg syn-st----h-- -e-----d-g-f--t--u-. E_ s_____ a_ h__ s__ v_____ f____ u__ E- s-n-s- a- h-n s-r v-l-i- f-o-t u-. ------------------------------------- Eg synest at han ser veldig flott ut. 0
El cap segur que té una xicota. S-efe- -ar--ikk-r- -in-k-æ--st. S_____ h__ s______ e__ k_______ S-e-e- h-r s-k-e-t e-n k-æ-a-t- ------------------------------- Sjefen har sikkert ein kjærast. 0
Ho creu de debò? Trur-du d--? T___ d_ d___ T-u- d- d-t- ------------ Trur du det? 0
És ben possible que tingui una xicota. De- e- -odt mog-eg -t -a- h-r ein-k---as-. D__ e_ g___ m_____ a_ h__ h__ e__ k_______ D-t e- g-d- m-g-e- a- h-n h-r e-n k-æ-a-t- ------------------------------------------ Det er godt mogleg at han har ein kjærast. 0

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!