Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   bg Съюзи 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [деветдесет и пет]

95 [devetdeset i pet]

Съюзи 2

[Syyuzi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Des de quan ja no treballa? Тя о--ог--н--р------е-----? Т_ о_____ н_ р_______ в____ Т- о-к-г- н- р-б-т-т- в-ч-? --------------------------- Тя откога не работите вече? 0
T-a --ko-a -- ra-ot-t- v----? T__ o_____ n_ r_______ v_____ T-a o-k-g- n- r-b-t-t- v-c-e- ----------------------------- Tya otkoga ne rabotite veche?
Des del seu casament? От--е-итбата с---и? О_ ж________ с_ л__ О- ж-н-т-а-а с- л-? ------------------- От женитбата си ли? 0
Ot-z-----bat--si---? O_ z_________ s_ l__ O- z-e-i-b-t- s- l-? -------------------- Ot zhenitbata si li?
Sí, ella no treballa des que es va casar. Д-, отк-к-- ---омъжи--т--не -а---- -е--. Д__ о______ с_ о_____ т_ н_ р_____ в____ Д-, о-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- в-ч-. ---------------------------------------- Да, откакто се омъжи, тя не работи вече. 0
Da--otka-t- s- ---zh-, t-- -- r--oti--e---. D__ o______ s_ o______ t__ n_ r_____ v_____ D-, o-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- v-c-e- ------------------------------------------- Da, otkakto se omyzhi, tya ne raboti veche.
Des que es va casar, ella ja no treballa. О-ка-то се --ъжи, т- ----а-от--п-----. О______ с_ о_____ т_ н_ р_____ п______ О-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- п-в-ч-. -------------------------------------- Откакто се омъжи, тя не работи повече. 0
Ot---to s---myz-i,---a n----bo------ec--. O______ s_ o______ t__ n_ r_____ p_______ O-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- p-v-c-e- ----------------------------------------- Otkakto se omyzhi, tya ne raboti poveche.
D’ençà que es coneixen són feliços. Отк-кто--е ---на---, те-са -астл-в-. О______ с_ п________ т_ с_ щ________ О-к-к-о с- п-з-а-а-, т- с- щ-с-л-в-. ------------------------------------ Откакто се познават, те са щастливи. 0
O-k---- se pozn--a-, t--sa --ch--t--v-. O______ s_ p________ t_ s_ s___________ O-k-k-o s- p-z-a-a-, t- s- s-c-a-t-i-i- --------------------------------------- Otkakto se poznavat, te sa shchastlivi.
Des que tenen nens, surten poc. О--акто ---т---ц---те--яд-- -злиз-т. О______ и___ д____ т_ р____ и_______ О-к-к-о и-а- д-ц-, т- р-д-о и-л-з-т- ------------------------------------ Откакто имат деца, те рядко излизат. 0
O--a-to--ma--d--s-------y-d-o-i--i-a-. O______ i___ d_____ t_ r_____ i_______ O-k-k-o i-a- d-t-a- t- r-a-k- i-l-z-t- -------------------------------------- Otkakto imat detsa, te ryadko izlizat.
Quan truca per telèfon (ella)? Т- к-га с- ---ж-а п- -е-е-о--? Т_ к___ с_ о_____ п_ т________ Т- к-г- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-? ------------------------------ Тя кога се обажда по телефона? 0
Tya-------e-oba-hda -o-te--fo--? T__ k___ s_ o______ p_ t________ T-a k-g- s- o-a-h-a p- t-l-f-n-? -------------------------------- Tya koga se obazhda po telefona?
Durant el trajecte? П- ------на-пъ---а-ет-? П_ в____ н_ п__________ П- в-е-е н- п-т-в-н-т-? ----------------------- По време на пътуването? 0
Po vre-- na---t-vane--? P_ v____ n_ p__________ P- v-e-e n- p-t-v-n-t-? ----------------------- Po vreme na pytuvaneto?
Sí, tot conduint. Да,-д--а-о -о-ир-. Д__ д_____ ш______ Д-, д-к-т- ш-ф-р-. ------------------ Да, докато шофира. 0
D-,---ka-- s---ira. D__ d_____ s_______ D-, d-k-t- s-o-i-a- ------------------- Da, dokato shofira.
Truca per telèfon mentre condueix. Т- се-обаж----о -е--фон---докато --ф---. Т_ с_ о_____ п_ т________ д_____ ш______ Т- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-, д-к-т- ш-ф-р-. ---------------------------------------- Тя се обажда по телефона, докато шофира. 0
Ty- -e --a--d- po --l-fo-----ok--- s------. T__ s_ o______ p_ t________ d_____ s_______ T-a s- o-a-h-a p- t-l-f-n-, d-k-t- s-o-i-a- ------------------------------------------- Tya se obazhda po telefona, dokato shofira.
Mira la televisió mentre planxa. Т- -л-да телеви---- --к--- --ади. Т_ г____ т_________ д_____ г_____ Т- г-е-а т-л-в-з-я- д-к-т- г-а-и- --------------------------------- Тя гледа телевизия, докато глади. 0
T-a gl--a--e----ziy-,---ka-o----di. T__ g____ t__________ d_____ g_____ T-a g-e-a t-l-v-z-y-, d-k-t- g-a-i- ----------------------------------- Tya gleda televiziya, dokato gladi.
Escolta la música mentre fa els deures. Тя -лу-----зи------к-то-р--о-и. Т_ с____ м______ д_____ р______ Т- с-у-а м-з-к-, д-к-т- р-б-т-. ------------------------------- Тя слуша музика, докато работи. 0
Tya--l-sha --z-k-, --kat--r--o--. T__ s_____ m______ d_____ r______ T-a s-u-h- m-z-k-, d-k-t- r-b-t-. --------------------------------- Tya slusha muzika, dokato raboti.
No veig res quan no tinc les ulleres. Аз -е--и-----н-що, -------ога-----мам -ч-ла. А_ н_ в_____ н____ а__ / к_____ н____ о_____ А- н- в-ж-а- н-щ-, а-о / к-г-т- н-м-м о-и-а- -------------------------------------------- Аз не виждам нищо, ако / когато нямам очила. 0
Az n------da-----h-h-,-ak- /-k---t--nyamam o-h--a. A_ n_ v______ n_______ a__ / k_____ n_____ o______ A- n- v-z-d-m n-s-c-o- a-o / k-g-t- n-a-a- o-h-l-. -------------------------------------------------- Az ne vizhdam nishcho, ako / kogato nyamam ochila.
No entenc res quan la música està tan forta. Аз -е-р---и-ам-н-щ-,-ак- / ---а-о --зикат--е--и---. А_ н_ р_______ н____ а__ / к_____ м_______ е с_____ А- н- р-з-и-а- н-щ-, а-о / к-г-т- м-з-к-т- е с-л-а- --------------------------------------------------- Аз не разбирам нищо, ако / когато музиката е силна. 0
Az--- r-----am ni-h--o--a-o-/--og-to muzi-a-a -- si---. A_ n_ r_______ n_______ a__ / k_____ m_______ y_ s_____ A- n- r-z-i-a- n-s-c-o- a-o / k-g-t- m-z-k-t- y- s-l-a- ------------------------------------------------------- Az ne razbiram nishcho, ako / kogato muzikata ye silna.
No sento res quan tinc un refredat. Н- -о-ушвам----о----- / ко-а------м--рема. Н_ п_______ н____ а__ / к_____ и___ х_____ Н- п-д-ш-а- н-щ-, а-о / к-г-т- и-а- х-е-а- ------------------------------------------ Не подушвам нищо, ако / когато имам хрема. 0
N- -od---vam -ishc-o- ak- --k-ga---i------rema. N_ p________ n_______ a__ / k_____ i___ k______ N- p-d-s-v-m n-s-c-o- a-o / k-g-t- i-a- k-r-m-. ----------------------------------------------- Ne podushvam nishcho, ako / kogato imam khrema.
Agafarem un taxi si plou. Ще в--мем т-кси----о--а--. Щ_ в_____ т_____ а__ в____ Щ- в-е-е- т-к-и- а-о в-л-. -------------------------- Ще вземем такси, ако вали. 0
S--he v-emem -a--i,-a----ali. S____ v_____ t_____ a__ v____ S-c-e v-e-e- t-k-i- a-o v-l-. ----------------------------- Shche vzemem taksi, ako vali.
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Ще ----ав-- около----с-о-п--е-е-------ак- с-еч-ли---- ---ото. Щ_ н_______ о___________ п___________ а__ с_______ о_ т______ Щ- н-п-а-и- о-о-о-в-т-к- п-т-ш-с-в-е- а-о с-е-е-и- о- т-т-т-. ------------------------------------------------------------- Ще направим околосветско пътешествие, ако спечелим от тотото. 0
Sh-h- -ap--vi- --olos---sk-----e---st-i-,-ak--s-ec----- o- ----to. S____ n_______ o___________ p____________ a__ s________ o_ t______ S-c-e n-p-a-i- o-o-o-v-t-k- p-t-s-e-t-i-, a-o s-e-h-l-m o- t-t-t-. ------------------------------------------------------------------ Shche napravim okolosvetsko pyteshestvie, ako spechelim ot tototo.
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Щ--з-по--е---- с- ---ни-,-а-о --- не--о--е ск--о. Щ_ з_______ д_ с_ х______ а__ т__ н_ д____ с_____ Щ- з-п-ч-е- д- с- х-а-и-, а-о т-й н- д-й-е с-о-о- ------------------------------------------------- Ще започнем да се храним, ако той не дойде скоро. 0
S-che-zapoc-nem-d--s--k--a-i----k- -oy--- d-y-e-s-o-o. S____ z________ d_ s_ k_______ a__ t__ n_ d____ s_____ S-c-e z-p-c-n-m d- s- k-r-n-m- a-o t-y n- d-y-e s-o-o- ------------------------------------------------------ Shche zapochnem da se khranim, ako toy ne doyde skoro.

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!