Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   eo Konjunkcioj 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [naŭdek kvin]

Konjunkcioj 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Des de quan ja no treballa? De k-am ŝi-ne --u -abo---? D_ k___ ŝ_ n_ p__ l_______ D- k-a- ŝ- n- p-u l-b-r-s- -------------------------- De kiam ŝi ne plu laboras? 0
Des del seu casament? Ĉ--de-----e-----ĝ-? Ĉ_ d_ s__ e________ Ĉ- d- s-a e-z-n-ĝ-? ------------------- Ĉu de sia edziniĝo? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. J--- -i -- -l- -abo-a---- k-am-ŝ--ed-------. J___ ŝ_ n_ p__ l______ d_ k___ ŝ_ e_________ J-s- ŝ- n- p-u l-b-r-s d- k-a- ŝ- e-z-n-ĝ-s- -------------------------------------------- Jes, ŝi ne plu laboras de kiam ŝi edziniĝis. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. D--ki---ŝ- -dz--iĝ-s---i----plu l-b-r-s. D_ k___ ŝ_ e_________ ŝ_ n_ p__ l_______ D- k-a- ŝ- e-z-n-ĝ-s- ŝ- n- p-u l-b-r-s- ---------------------------------------- De kiam ŝi edziniĝis, ŝi ne plu laboras. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. D- -ia---l--k-n-- u-u -a-ali-n--i-i-est----e--ĉa-. D_ k___ i__ k____ u__ l_ a_____ i__ e____ f_______ D- k-a- i-i k-n-s u-u l- a-i-n- i-i e-t-s f-l-ĉ-j- -------------------------------------------------- De kiam ili konas unu la alian, ili estas feliĉaj. 0
Des que tenen nens, surten poc. D------ i-i--a-----ef---jn, i-- m-loft- elir-s. D_ k___ i__ h____ g________ i__ m______ e______ D- k-a- i-i h-v-s g-f-l-j-, i-i m-l-f-e e-i-a-. ----------------------------------------------- De kiam ili havas gefilojn, ili malofte eliras. 0
Quan truca per telèfon (ella)? Kia--ŝ-------on-s? K___ ŝ_ t_________ K-a- ŝ- t-l-f-n-s- ------------------ Kiam ŝi telefonas? 0
Durant el trajecte? Ĉ--d-m l- s-i-a--? Ĉ_ d__ l_ s_______ Ĉ- d-m l- s-i-a-o- ------------------ Ĉu dum la stirado? 0
Sí, tot conduint. Jes,---ir-nte. J___ s________ J-s- s-i-a-t-. -------------- Jes, stirante. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Ŝ----l--on-------ant-. Ŝ_ t________ s________ Ŝ- t-l-f-n-s s-i-a-t-. ---------------------- Ŝi telefonas stirante. 0
Mira la televisió mentre planxa. Ŝ- t-l--id----lad---e. Ŝ_ t________ g________ Ŝ- t-l-v-d-s g-a-a-t-. ---------------------- Ŝi televidas gladante. 0
Escolta la música mentre fa els deures. Ŝi -----l--- --z---n fara-t-----jn task---. Ŝ_ a________ m______ f______ s____ t_______ Ŝ- a-s-u-t-s m-z-k-n f-r-n-e s-a-n t-s-o-n- ------------------------------------------- Ŝi aŭskultas muzikon farante siajn taskojn. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. M--vidas-n----- -i-m mi-ne ---as -kulvi---jn. M_ v____ n_____ k___ m_ n_ h____ o___________ M- v-d-s n-n-o- k-a- m- n- h-v-s o-u-v-t-o-n- --------------------------------------------- Mi vidas nenion kiam mi ne havas okulvitrojn. 0
No entenc res quan la música està tan forta. M---o-pr---- nen--n -i-- la---z-ko --o l--t--. M_ k________ n_____ k___ l_ m_____ t__ l______ M- k-m-r-n-s n-n-o- k-a- l- m-z-k- t-o l-ŭ-a-. ---------------------------------------------- Mi komprenas nenion kiam la muziko tro laŭtas. 0
No sento res quan tinc un refredat. Mi -laras -e--on ki-m--i-ma----m--a-. M_ f_____ n_____ k___ m_ m___________ M- f-a-a- n-n-o- k-a- m- m-l-a-m-m-s- ------------------------------------- Mi flaras nenion kiam mi malvarmumas. 0
Agafarem un taxi si plou. Ni--r-n-- ta--i-n s----u--s. N_ p_____ t______ s_ p______ N- p-e-o- t-k-i-n s- p-u-o-. ---------------------------- Ni prenos taksion se pluvos. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Ni v-j-ĝ-- -i-kaŭ -a m---o -e -- g-jn----- lotlu--. N_ v______ ĉ_____ l_ m____ s_ n_ g_____ e_ l_______ N- v-j-ĝ-s ĉ-r-a- l- m-n-o s- n- g-j-o- e- l-t-u-o- --------------------------------------------------- Ni vojaĝos ĉirkaŭ la mondo se ni gajnos en lotludo. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Ni --me-co- la-m--ĝ-n-s--l- -e v-nos--a-d--. N_ k_______ l_ m_____ s_ l_ n_ v____ b______ N- k-m-n-o- l- m-n-o- s- l- n- v-n-s b-l-a-. -------------------------------------------- Ni komencos la manĝon se li ne venos baldaŭ. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!