Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ar ‫التعارف‬

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

‫3 [ثلاثة]‬

3 [thlath]

‫التعارف‬

[altaearuf]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Hola! ‫-رح-ً--‬ ‫_______ ‫-ر-ب-ا-‬ --------- ‫مرحبًا!‬ 0
m--ba--! m_______ m-h-a-a- -------- mrhbana!
Bon dia! ‫-ر-بً---/--هارك--ع-د!‬ ‫______ / ن____ س_____ ‫-ر-ب-ا- / ن-ا-ك س-ي-!- ----------------------- ‫مرحبًا! / نهارك سعيد!‬ 0
mrhbana-----uha-ik-sa-i-! m_______ / n______ s_____ m-h-a-a- / n-h-r-k s-e-d- ------------------------- mrhbana! / nuharik saeid!
Com va? ‫ك-ف ا--ال-----يف ح--ك-‬ ‫___ ا_____ / ك__ ح_____ ‫-ب- ا-ح-ل- / ك-ف ح-ل-؟- ------------------------ ‫كبف الحال؟ / كيف حالك؟‬ 0
kb-f--lh--a?-/ k-y--h-l-? k___ a______ / k___ h____ k-i- a-h-l-? / k-y- h-l-? ------------------------- kbif alhala? / kayf halk?
Que és d’Europa vostè? ‫-ل--ن---- --رو-ا؟‬ ‫__ أ__ م_ أ_______ ‫-ل أ-ت م- أ-ر-ب-؟- ------------------- ‫هل أنت من أوروبا؟‬ 0
h- ---t-m-n--u-ru-a? h_ '___ m__ '_______ h- '-n- m-n '-w-u-a- -------------------- hl 'ant min 'uwruba?
Que és d’Amèrica vostè? ‫هل-أنت -ن أ---ك-؟‬ ‫__ أ__ م_ أ_______ ‫-ل أ-ت م- أ-ر-ك-؟- ------------------- ‫هل أنت من أمريكا؟‬ 0
hl -an---i- '---ik-? h_ '___ m__ '_______ h- '-n- m-n '-m-i-a- -------------------- hl 'ant min 'amrika?
Que és d’Àsia vostè? ‫هل---- ---أ-يا؟‬ ‫__ أ__ م_ أ_____ ‫-ل أ-ت م- أ-ي-؟- ----------------- ‫هل أنت من أسيا؟‬ 0
h--'a-t -in-as--? h_ '___ m__ a____ h- '-n- m-n a-y-? ----------------- hl 'ant min asya?
En quin hotel s’allotja vostè? ‫---أي----- --يم-‬ ‫__ أ_ ف___ ت_____ ‫-ي أ- ف-د- ت-ي-؟- ------------------ ‫في أي فندق تقيم؟‬ 0
f----y----n--q -a-i-? f_ '___ f_____ t_____ f- '-y- f-n-u- t-q-m- --------------------- fi 'ayi funduq taqim?
Quant fa que és aquí? ‫م- --ى--نت ه-ا؟‬ ‫__ م__ أ__ ه____ ‫-ذ م-ى أ-ت ه-ا-‬ ----------------- ‫مذ متى أنت هنا؟‬ 0
md- -a-a----nt -u-a? m__ m____ '___ h____ m-h m-t-a '-n- h-n-? -------------------- mdh mataa 'ant huna?
Fins quan es quedarà? ‫إل----ى-س-ب-- -‬ ‫___ م__ س____ ؟_ ‫-ل- م-ى س-ب-ى ؟- ----------------- ‫إلى متى ستبقى ؟‬ 0
'------m--aa sat---aa ؟ '_____ m____ s_______ ؟ '-i-a- m-t-a s-t-b-a- ؟ ----------------------- 'iilaa mataa satabqaa ؟
Li agrada la seva estada aquí? ‫أ--جبك ال-ق-م--ه--؟‬ ‫______ ا______ ه____ ‫-ت-ج-ك ا-إ-ا-ة ه-ا-‬ --------------------- ‫أتعجبك الإقامة هنا؟‬ 0
i--ieja-u- --'iiqama- ---a? i_________ a_________ h____ i-t-e-a-u- a-'-i-a-a- h-n-? --------------------------- iatiejabuk al'iiqamat huna?
Que fa vacances aquí? ‫---ضي-عط-ت--ه--؟‬ ‫_____ ع____ ه____ ‫-ت-ض- ع-ل-ك ه-ا-‬ ------------------ ‫أتقضي عطلتك هنا؟‬ 0
at-q--i eutl-tuk-hu--? a______ e_______ h____ a-a-i-i e-t-a-u- h-n-? ---------------------- ataqidi eutlatuk huna?
Visiti’m! ‫-ف---بز--ر---‬ ‫____ ب________ ‫-ف-ل ب-ي-ر-ي-‬ --------------- ‫تفضل بزيارتي!‬ 0
it--ad-l---iart-! i_______ b_______ i-a-a-a- b-i-r-y- ----------------- itafadal bziarty!
Aquesta és la meva adreça. ‫--- عن-ا-ي /--ل-ك-----ني-‬ ‫___ ع_____ / إ___ ع_______ ‫-ذ- ع-و-ن- / إ-ي- ع-و-ن-.- --------------------------- ‫هذا عنواني / إليك عنواني.‬ 0
hd-a-e-nw--i-/ -i-lay- -----n-. h___ e______ / '______ e_______ h-h- e-n-a-i / '-i-a-k e-n-a-i- ------------------------------- hdha eunwani / 'iilayk eunwani.
Ens veiem demà? هل--نل------ا ه_ س_____ غ__ ه- س-ل-ق- غ-ا ------------- هل سنلتقي غدا 0
h-- san-l---i-g-a-aan h__ s________ g______ h-l s-n-l-a-i g-a-a-n --------------------- hal sanaltaqi ghadaan
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ‫--أسف----- ا-تزا-ا- أخر--‬ ‫______ ل__ ا_______ أ_____ ‫-ت-س-، ل-ي ا-ت-ا-ا- أ-ر-.- --------------------------- ‫متأسف، لدي التزامات أخرى.‬ 0
mt-'asf----adaya ---tiza-a---u-hr--. m________ l_____ a_________ '_______ m-a-a-f-, l-d-y- a-l-i-a-a- '-k-r-a- ------------------------------------ mta'asfa, ladaya ailtizamat 'ukhraa.
Adéu! ‫---عا--‬ ‫_______ ‫-د-ع-ً-‬ --------- ‫وداعاً!‬ 0
w-aea-n! w_______ w-a-a-n- -------- wdaeaan!
A reveure! ‫إلى--ل--ا-‬ ‫___ ا______ ‫-ل- ا-ل-ا-‬ ------------ ‫إلى اللقاء‬ 0
'iila- -l-i--' '_____ a______ '-i-a- a-l-q-' -------------- 'iilaa alliqa'
Fins aviat! ‫أ-اك-ق-يب--!‬ ‫____ ق______ ‫-ر-ك ق-ي-ا-!- -------------- ‫أراك قريباً!‬ 0
arak---yba--! a___ q_______ a-a- q-y-a-n- ------------- arak qrybaan!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!