Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sv Lära känna

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Lära känna

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Hola! Hej! H___ H-j- ---- Hej! 0
Bon dia! God---g! G__ d___ G-d d-g- -------- God dag! 0
Com va? H-- s--- d-- -ill? H__ s___ d__ t____ H-r s-å- d-t t-l-? ------------------ Hur står det till? 0
Que és d’Europa vostè? K--m-- ni-f----E-ropa? K_____ n_ f___ E______ K-m-e- n- f-å- E-r-p-? ---------------------- Kommer ni från Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? K-mmer-n--f-å---m-r-k-? K_____ n_ f___ A_______ K-m-e- n- f-å- A-e-i-a- ----------------------- Kommer ni från Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? K---er--i-fr-- A--e-? K_____ n_ f___ A_____ K-m-e- n- f-å- A-i-n- --------------------- Kommer ni från Asien? 0
En quin hotel s’allotja vostè? På-v-----------l bo- n-? P_ v_____ h_____ b__ n__ P- v-l-e- h-t-l- b-r n-? ------------------------ På vilket hotell bor ni? 0
Quant fa que és aquí? Hur-----e --r ni var---hä-? H__ l____ h__ n_ v____ h___ H-r l-n-e h-r n- v-r-t h-r- --------------------------- Hur länge har ni varit här? 0
Fins quan es quedarà? H-- lä-ge--tannar---? H__ l____ s______ n__ H-r l-n-e s-a-n-r n-? --------------------- Hur länge stannar ni? 0
Li agrada la seva estada aquí? T---s-n--bra hä-? T____ n_ b__ h___ T-i-s n- b-a h-r- ----------------- Trivs ni bra här? 0
Que fa vacances aquí? Ä- ------es--r--är? Ä_ n_ s_______ h___ Ä- n- s-m-s-e- h-r- ------------------- Är ni semester här? 0
Visiti’m! K-- ----häl-a -å mi---å-o------! K__ o__ h____ p_ m__ n____ g____ K-m o-h h-l-a p- m-g n-g-n g-n-! -------------------------------- Kom och hälsa på mig någon gång! 0
Aquesta és la meva adreça. H-r--- --n a--ess. H__ ä_ m__ a______ H-r ä- m-n a-r-s-. ------------------ Här är min adress. 0
Ens veiem demà? Se--v--i-o-go-? S__ v_ i_______ S-s v- i-o-g-n- --------------- Ses vi imorgon? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Tyvärr,---g h---annat---r-m--. T______ j__ h__ a____ f__ m___ T-v-r-, j-g h-r a-n-t f-r m-g- ------------------------------ Tyvärr, jag har annat för mig. 0
Adéu! Hej--å! H__ d__ H-j d-! ------- Hej då! 0
A reveure! Adj-! A____ A-j-! ----- Adjö! 0
Fins aviat! Vi --s ---rt! V_ s__ s_____ V- s-s s-a-t- ------------- Vi ses snart! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!