Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   nn Bli kjent

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Bli kjent

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Hola! H--! H___ H-i- ---- Hei! 0
Bon dia! God -a-! G__ d___ G-d d-g- -------- God dag! 0
Com va? Ko-lei- --- det? K______ g__ d___ K-r-e-s g-r d-t- ---------------- Korleis går det? 0
Que és d’Europa vostè? Kje- du -r- Eur-p-? K___ d_ f__ E______ K-e- d- f-å E-r-p-? ------------------- Kjem du frå Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? K--m-du fr- A---i--? K___ d_ f__ A_______ K-e- d- f-å A-e-i-a- -------------------- Kjem du frå Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? Kj-- du --å-As-a? K___ d_ f__ A____ K-e- d- f-å A-i-? ----------------- Kjem du frå Asia? 0
En quin hotel s’allotja vostè? K-a-hot--- --- -u-på? K__ h_____ b__ d_ p__ K-a h-t-l- b-r d- p-? --------------------- Kva hotell bur du på? 0
Quant fa que és aquí? K-- le-g- h-r -- --r- --r? K__ l____ h__ d_ v___ h___ K-r l-n-e h-r d- v-r- h-r- -------------------------- Kor lenge har du vore her? 0
Fins quan es quedarà? K---le-ge --al--- -e-e--e-? K__ l____ s___ d_ v___ h___ K-r l-n-e s-a- d- v-r- h-r- --------------------------- Kor lenge skal du vere her? 0
Li agrada la seva estada aquí? L--a- -u --- he-? L____ d_ d__ h___ L-k-r d- d-g h-r- ----------------- Likar du deg her? 0
Que fa vacances aquí? Er du-på-fe-i- her? E_ d_ p_ f____ h___ E- d- p- f-r-e h-r- ------------------- Er du på ferie her? 0
Visiti’m! D- -å -esøkje---- -in---ng! D_ m_ b______ m__ e__ g____ D- m- b-s-k-e m-g e-n g-n-! --------------------------- Du må besøkje meg ein gong! 0
Aquesta és la meva adreça. He--e--adr--sa-mi. H__ e_ a______ m__ H-r e- a-r-s-a m-. ------------------ Her er adressa mi. 0
Ens veiem demà? S--ast vi-i-m-r--n? S_____ v_ i m______ S-å-s- v- i m-r-o-? ------------------- Sjåast vi i morgon? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. O-s--, -g -a------ ---a - -je--. O_____ e_ h__ n___ a___ å g_____ O-s-k- e- h-r n-k- a-n- å g-e-e- -------------------------------- Orsak, eg har noko anna å gjere. 0
Adéu! H- ---! H_ d___ H- d-t- ------- Ha det! 0
A reveure! V- -jå---! V_ s______ V- s-å-s-! ---------- Vi sjåast! 0
Fins aviat! Ha--e-----l-n--! H_ d__ s_ l_____ H- d-t s- l-n-e- ---------------- Ha det så lenge! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!