Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   et Tuttavaks saama

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [kolm]

Tuttavaks saama

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Hola! T---! T____ T-r-! ----- Tere! 0
Bon dia! T--e p---ast! T___ p_______ T-r- p-e-a-t- ------------- Tere päevast! 0
Com va? Ku--as l-he-? K_____ l_____ K-i-a- l-h-b- ------------- Kuidas läheb? 0
Que és d’Europa vostè? Tu--t- t- Eu-o-----? T_____ t_ E_________ T-l-t- t- E-r-o-a-t- -------------------- Tulete te Euroopast? 0
Que és d’Amèrica vostè? Tul-te-te A-e----a-t? T_____ t_ A__________ T-l-t- t- A-e-r-k-s-? --------------------- Tulete te Ameerikast? 0
Que és d’Àsia vostè? Tulete-t----s-a-t? T_____ t_ A_______ T-l-t- t- A-s-a-t- ------------------ Tulete te Aasiast? 0
En quin hotel s’allotja vostè? Mi-lis-- hotel-i- -e--e-tut-? M_______ h_______ t_ p_______ M-l-i-e- h-t-l-i- t- p-a-u-e- ----------------------------- Millises hotellis te peatute? 0
Quant fa que és aquí? Ku----ua--e si-n-juba ol--e? K__ k___ t_ s___ j___ o_____ K-i k-u- t- s-i- j-b- o-e-e- ---------------------------- Kui kaua te siin juba olete? 0
Fins quan es quedarà? K---kau--- -e ----e? K__ k_____ t_ j_____ K-i k-u-k- t- j-ä-e- -------------------- Kui kauaks te jääte? 0
Li agrada la seva estada aquí? Kas---i-e-m--------ii-? K__ t____ m______ s____ K-s t-i-e m-e-d-b s-i-? ----------------------- Kas teile meeldib siin? 0
Que fa vacances aquí? Ol-t- t- s-in p---u-e-? O____ t_ s___ p________ O-e-e t- s-i- p-h-u-e-? ----------------------- Olete te siin puhkusel? 0
Visiti’m! K--a-t-ge min- ku-a-i! K________ m___ k______ K-l-s-a-e m-n- k-n-g-! ---------------------- Külastage mind kunagi! 0
Aquesta és la meva adreça. Siin on-mi-- -ad----. S___ o_ m___ a_______ S-i- o- m-n- a-d-e-s- --------------------- Siin on minu aadress. 0
Ens veiem demà? Kas-näe-e ho--e? K__ n____ h_____ K-s n-e-e h-m-e- ---------------- Kas näeme homme? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Mu- ---kah-u- k--d m-l on --d-gi--u-- --s. M__ o_ k_____ k___ m__ o_ m_____ j___ e___ M-l o- k-h-u- k-i- m-l o- m-d-g- j-b- e-s- ------------------------------------------ Mul on kahju, kuid mul on midagi juba ees. 0
Adéu! Hüv-sti! H_______ H-v-s-i- -------- Hüvasti! 0
A reveure! N-ge--s---! N__________ N-g-m-s-n-! ----------- Nägemiseni! 0
Fins aviat! V-r-t- --e--! V_____ n_____ V-r-t- n-e-e- ------------- Varsti näeme! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!