Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   he ‫היכרות‬

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

‫3 [שלוש]‬

3 [shalosh]

‫היכרות‬

[heykerut]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Hola! ‫ש--ם-‬ ‫______ ‫-ל-ם-‬ ------- ‫שלום!‬ 0
s---o-! s______ s-a-o-! ------- shalom!
Bon dia! ‫ש----‬ ‫______ ‫-ל-ם-‬ ------- ‫שלום!‬ 0
s-a-o-! s______ s-a-o-! ------- shalom!
Com va? ‫מה נשמ--‬ ‫__ נ_____ ‫-ה נ-מ-?- ---------- ‫מה נשמע?‬ 0
m---nish-a? m__ n______ m-h n-s-m-? ----------- mah nishma?
Que és d’Europa vostè? ‫א--- ה מאי-ופ--‬ ‫__ / ה מ________ ‫-ת / ה מ-י-ו-ה-‬ ----------------- ‫את / ה מאירופה?‬ 0
atah/-- m---yu-op-h? a______ m___________ a-a-/-t m-'-y-r-p-h- -------------------- atah/at me'eyuropah?
Que és d’Amèrica vostè? ‫-- / ה מא--יקה-‬ ‫__ / ה מ________ ‫-ת / ה מ-מ-י-ה-‬ ----------------- ‫את / ה מאמריקה?‬ 0
a-ah--- me---er-q--? a______ m___________ a-a-/-t m-'-m-r-q-h- -------------------- atah/at me'ameriqah?
Que és d’Àsia vostè? ‫-- - ה-מ-ס---‬ ‫__ / ה מ______ ‫-ת / ה מ-ס-ה-‬ --------------- ‫את / ה מאסיה?‬ 0
a--h/a--me'-s---? a______ m________ a-a-/-t m-'-s-a-? ----------------- atah/at me'asiah?
En quin hotel s’allotja vostè? ‫----ה------את-/-- מ-גו-- ---?‬ ‫_____ מ___ א_ / ה מ_____ / ת__ ‫-א-ז- מ-ו- א- / ה מ-ג-ר- / ת-‬ ------------------------------- ‫באיזה מלון את / ה מתגורר / ת?‬ 0
v--e--eh--alo--at-h m----r-r? v_______ m____ a___ m________ v-'-y-e- m-l-n a-a- m-t-o-e-? ----------------------------- ve'eyzeh malon atah mitgorer?
Quant fa que és aquí? ‫-----מן א--- ה-כ-ר --ן-‬ ‫___ ז__ א_ / ה כ__ כ____ ‫-מ- ז-ן א- / ה כ-ר כ-ן-‬ ------------------------- ‫כמה זמן את / ה כבר כאן?‬ 0
kam-h -ma- a-/ata- ---r k--n? k____ z___ a______ k___ k____ k-m-h z-a- a-/-t-h k-a- k-'-? ----------------------------- kamah zman at/atah kvar ka'n?
Fins quan es quedarà? ‫כמה-זמן-ת-----‬ ‫___ ז__ ת______ ‫-מ- ז-ן ת-ש-ר-‬ ---------------- ‫כמה זמן תישאר?‬ 0
kam-- -m--------e-? k____ z___ t_______ k-m-h z-a- t-s-'-r- ------------------- kamah zman tiss'er?
Li agrada la seva estada aquí? ‫ה-ם----ום -ו-א ח--בעי------ -עיניי--‬ ‫___ ה____ מ___ ח_ ב______ / ב________ ‫-א- ה-ק-ם מ-צ- ח- ב-י-י-? / ב-י-י-ך-‬ -------------------------------------- ‫האם המקום מוצא חן בעיניך? / בעינייך?‬ 0
h-'-m ---aqom---t---xe- --'in---h---be'ey---kh? h____ h______ m____ x__ b______________________ h-'-m h-m-q-m m-t-e x-n b-'-n-y-h-?-b-'-y-a-k-? ----------------------------------------------- ha'im hamaqom motse xen be'ineykha?/be'eynaikh?
Que fa vacances aquí? ‫----א- --ה-ב--פ-ה-‬ ‫___ א_ / ה ב_______ ‫-א- א- / ה ב-ו-ש-?- -------------------- ‫האם את / ה בחופשה?‬ 0
ha----a-a---t ----f--a-? h____ a______ b_________ h-'-m a-a-/-t b-x-f-h-h- ------------------------ ha'im atah/at bexofshah?
Visiti’m! ‫-ו- - --לב-ר-א---!‬ ‫___ / י ל___ א_____ ‫-ו- / י ל-ק- א-ת-!- -------------------- ‫בוא / י לבקר אותי!‬ 0
bo/bo'---'-aqe- --i! b______ l______ o___ b-/-o-y l-v-q-r o-i- -------------------- bo/bo'y l'vaqer oti!
Aquesta és la meva adreça. ‫----כת-ב- --י-‬ ‫__ ה_____ ש____ ‫-ו ה-ת-ב- ש-י-‬ ---------------- ‫זו הכתובת שלי.‬ 0
z- h-kt-ve--ss-l-. z_ h_______ s_____ z- h-k-o-e- s-e-i- ------------------ zu haktovet sseli.
Ens veiem demà? ‫נתר-----ר-‬ ‫_____ מ____ ‫-ת-א- מ-ר-‬ ------------ ‫נתראה מחר?‬ 0
n---a--h max-r? n_______ m_____ n-t-a-e- m-x-r- --------------- nitra'eh maxar?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ‫א-י--צטע- - ת, יש ---ת-כניות אח--ת-‬ ‫___ מ____ / ת_ י_ ל_ ת______ א______ ‫-נ- מ-ט-ר / ת- י- ל- ת-כ-י-ת א-ר-ת-‬ ------------------------------------- ‫אני מצטער / ת, יש לי תוכניות אחרות.‬ 0
a-i-m--s--'----it-t-'er--,------li--ok--i-t-a---ot. a__ m_____________________ y___ l_ t_______ a______ a-i m-t-t-'-r-m-t-t-'-r-t- y-s- l- t-k-n-o- a-e-o-. --------------------------------------------------- ani mitsta'er/mitsta'eret, yesh li tokhniot axerot.
Adéu! ‫של-ם.‬ ‫______ ‫-ל-ם-‬ ------- ‫שלום.‬ 0
sh--o-. s______ s-a-o-. ------- shalom.
A reveure! ‫-ה--או-.‬ ‫_________ ‫-ה-ר-ו-.- ---------- ‫להתראות.‬ 0
le-itra'--. l__________ l-h-t-a-o-. ----------- lehitra'ot.
Fins aviat! ‫נ-ר-ה-ב-רוב-‬ ‫_____ ב______ ‫-ת-א- ב-ר-ב-‬ -------------- ‫נתראה בקרוב!‬ 0
n---a'eh b--ar--! n_______ b_______ n-t-a-e- b-q-r-v- ----------------- nitra'eh beqarov!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!