Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ku Nasîn

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3[sê]

Nasîn

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Hola! M-r--ba! M_______ M-r-e-a- -------- Merheba! 0
Bon dia! Ro-b-ş! R______ R-j-a-! ------- Rojbaş! 0
Com va? Çaw----? Ç___ y__ Ç-w- y-? -------- Çawa yî? 0
Que és d’Europa vostè? Gel--hû- ---E-r----ê--ên? G___ h__ j_ E_______ t___ G-l- h-n j- E-r-p-y- t-n- ------------------------- Gelo hûn ji Ewropayê tên? 0
Que és d’Amèrica vostè? Gel- hûn -- -----ka-ê--ê-? G___ h__ j_ E________ t___ G-l- h-n j- E-e-î-a-ê t-n- -------------------------- Gelo hûn ji Emerîkayê tên? 0
Que és d’Àsia vostè? G--o--ûn -i A--a-ê tê-? G___ h__ j_ A_____ t___ G-l- h-n j- A-y-y- t-n- ----------------------- Gelo hûn ji Asyayê tên? 0
En quin hotel s’allotja vostè? H-n li-k--an-ot--- d-mî--n? H__ l_ k____ o____ d_______ H-n l- k-j-n o-e-ê d-m-n-n- --------------------------- Hûn li kîjan otelê dimînin? 0
Quant fa que és aquí? Ji--e--î--- h-- -- vir-in? J_ k____ v_ h__ l_ v__ i__ J- k-n-î v- h-n l- v-r i-? -------------------------- Ji kengî ve hûn li vir in? 0
Fins quan es quedarà? H-n - ç-q--î --mîni-? H__ ê ç_____ b_______ H-n ê ç-q-s- b-m-n-n- --------------------- Hûn ê çiqasî bimînin? 0
Li agrada la seva estada aquí? Hûn-v-r -iecibî---? H__ v__ d__________ H-n v-r d-e-i-î-i-? ------------------- Hûn vir diecibînin? 0
Que fa vacances aquí? Gelo---n l--vi---etl-ney- diki-? G___ h__ l_ v__ b________ d_____ G-l- h-n l- v-r b-t-a-e-ê d-k-n- -------------------------------- Gelo hûn li vir betlaneyê dikin? 0
Visiti’m! S---dana--in -----! S_______ m__ b_____ S-r-d-n- m-n b-k-n- ------------------- Seredana min bikin! 0
Aquesta és la meva adreça. N----ş--- -i---i --- e. N________ m__ l_ v__ e_ N-v-î-a-a m-n l- v-r e- ----------------------- Navnîşana min li vir e. 0
Ens veiem demà? E- ê------he- bi-î--n? E_ ê s___ h__ b_______ E- ê s-b- h-v b-b-n-n- ---------------------- Em ê sibê hev bibînin? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. B--or----ji-ni-a-ve -evd--eke m-n-e---n-he-e. B_______ j_ n___ v_ t________ m__ e d__ h____ B-b-r-n- j- n-h- v- t-v-î-e-e m-n e d-n h-y-. --------------------------------------------- Biborin, ji niha ve tevdîreke min e din heye. 0
Adéu! B--x------te! B_ x_____ t__ B- x-t-r- t-! ------------- Bi xatirê te! 0
A reveure! B---ê-i-------d-t---! B_ h_____ h__ d______ B- h-v-y- h-v d-t-n-! --------------------- Bi hêviya hev dîtinê! 0
Fins aviat! B----v-ya -em--e-nêzde -ev------! B_ h_____ d_____ n____ h_________ B- h-v-y- d-m-k- n-z-e h-v-î-i-ê- --------------------------------- Bi hêviya demeke nêzde hevdîtinê! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!